23 de març 2009

DUATLÓ DE BARCELONA

VISIÓ PERSONAL.

Primera cursa de la temporada: Duatlò de Barcelona. Afronto la competició amb més dubtes que de costum, es la primera cursa en 6 mesos i durant la setmana les sensacions no han estat massa bones, precaució i respecte.

410 inscrits. Cel clar. Temperatura perfecte.

Arribem aviat, rutina de sempre i escalfem una volta de córrer. El inici és a la contrameta de les pistes de la Mar Bella. Es dona una volta al tartan i sortim per donar dues voltes a un circuit molt ràpid pel passeig marítim. Hem col•loco a segona fila i comença el dur!!!!. Molta gent, però als 400m tothom a la seva zona natural, no rebo masses empentes. Corro de menys a més. La intenció es anar coneixent-me altre cop en competició i, si hem trobo bé, augmentar el ritme. Ho puc fer. Al final dels 5km acabo el 26.

Bona transició, de vegades el casc es cau o les gomes salten o passen coses. Avui tot ha anat sense sorpreses. Haig d’agafar als de davant, en un circuït pla i sense masses històries, la primera volta és la més important, la que dona la posició de la resta de la cursa en bici. Aconsegueixo connectar amb els 5 que tenia davant i formem grupet de 7 (amb un altre de darrera).

Anem junts 2,5 voltes però ja es veu que no hi ha entesa. No ens coordinem i algun va foten pals. No son massa forts però creen la desconfiança suficient per no donar-ho tot. Vaig passant a davant però sense excessos guardant-me per tenir forces per quan “el loco de los palos” decideix anar fent la goma. Així el grup de darrera ens agafa i des de aquest moment ja no passo. Hem situo pel davant però m’amago. Tot es decidirà al segon córrer i val la pena reservar forces.

Torno a fer una bona transició (avui les coses estan anant bé!), entro tercer i surto cinquè. Dos que anaven amb thompson hem passen. Ara a donar-ho tot!!!. Les cames fan pupa però segur que el del costat tampoc està relaxant. Al final faig un intent d’esprint però el no competir té això; la falta de “chispa”. No aconsegueixo agafar als dos de davant. Al final arribo el 25, el que demostra que la bici en un circuit pla no té massa importància a no ser que siguis una màquina com el Mauri. Quina bestia, ha arribat al primer grup!!!

Sensacions: bones pel moment de la temporada, però cal anar agafant to i no perdre les ganes. Aquesta és la meva experiència particular de la cursa, des de dintre no puc explicar-la d’un altre manera. Per cert, de regal ens han donat un paraigües taronja “chillón”, que millor el veieu i després hem dieu que us sembla!!

Crònica d'en David Martinez

Classificacions:

25 David Martinez (19è ABM)

81 Carles Martinez (7è JNM)

93 Siquem Vivancos (9è V1M)

95 Javier Catasus (10è V1M)

216 Kate K. Kidger (6a ABF)

236 Enric Peso (34è V1M)

290 Mercé Asensio (18a ABF)

297 Erika Martinez (19a ABF)

371 Joan Rins (2n V3M)

4t Equip Femení

12è Equip Masculí

Felicitats a tothom, un altre podi pels nostre veterà Joan Rins, a destacar la 7a posició absoluta femenina de la Kate K. Kidger.