22 d’oct. 2010

GARMIN BARCELONA TRIATHLON

Com tots sabeu el diumenge passat dia 17 d'octubre es va realitzar la 3a edició de la macro-prova triatletica de la Garmin Barcelona Triathlon.

Aquest cop quasi 5000 persones hi van participar dividides en les tres distàncies que hi van haver; Olímpica, Sprint i Super Sprint (i dins de les dues primeres, els equips de relleus).

Cal destacar, com a novetat positiva, el que per primer cop hi va haver categoria de Paratriatló, on hi van participar alguns en la modalitat per equips i d'altres individualment. Esperem de tot cor que en properes edicions encara hi hagin més Paratriatletes que hi participin.

Bé no vull entrar a discutir si és segur o no posar tanta gent en un circuit ciclista urbà, tot i les millores envers els altres anys, en una zona on molts vianants volen creuar per anar cap a la platja i zones d'esbarjo.

No més diré que per mí els membres de la Secció que hi van estar supervisant en tot moment la prova ho van fer-ho molt bé, gràcies a la seva experiència passada de organitzar les edicions anteriors del Triatlló Ciutat de BCN i de ser practicants d'aquest meravellós esport que és el Triatló.

Realment feia goig el Box de l'olímpica gracies a la remodelació de les pistes d'atletisme de la Mar Bella (pels Europeus d'Atletisme d'aquest any).

Pel que fa a la prova, destacar que els guanyadors de la cursa Elit van ser; en categoria masculina el gallec Javier Gomez Noya, flamant Campió Mundial de Triatló 2010 i en categoria femenina la britànica Jodie Stimpson.

En quan a la petita representació de la Secció, no podien haver fet millor, ja que en Marc Pi va guanyar la cursa olímpica (1800 participants) i en Ferran Barceló (encara recuperant-se del seu esforç de la Challenge) va pujar al 3r calaix del podi.

Classificació:

1 Marc Pi (ABM)

3 Ferran Barceló (ABM)


27 Marc Majós (ABM)


88 Andrés Suarez (ABM)


Des d'aquí també donar les meves felicitacions a tots els Membres de la Secció i amics que van fer possible, mitjançant el seva aportació, aquest multitudinari esdeveniment.


MOLTES GRÀCIES A TOTS!!

20 d’oct. 2010

AQUATLÓ DE BADALONA

El passat dissabte dia 16 d'octubre es va celebrar, per fi... el ja tradicional Aquatló de Badalona que aquest any arribava a la seva 8a edició, la prova havia canviat de dates dos cops (l'última pel temporal de llevant del dia 12).

Aquest cop va ser per la tarda i com va sent habitual era el Campionat de Catalunya Absolut i per Grups d'Edat. La tarda va ser força agradable, però l'aigua del mar estava força freda

Com cada any molts triatletes de la Secció hi van participar i es pot dir que es un clàssic el pujar al podi quasi la totalitat dels que hi participem.

Destaquem el 3r lloc aconseguit per l'Equip Masculí (Sergi Pi - Andreu Raymond - Joan F. Campos), així com els Sots Campionats, en els seus respectius Grups d'Edat, aconseguits per Sergi Pi, Andreu Raymond i Mercé Asensio, i els 3rs llocs d'en Joan F. Campos i d'en Ramon De Juan.

Classificació Femenina:

8 Laia Pi (4a 17-19F)

11 Mercé Asensio (2n 35-39F)

Classificació Masculina:

23 Sergi Pi (2n 20-24M)

27 Andreu Raymond (2n 45-49M)

38 Joan F. Campos (3r 40-44M)

46 Oscar Rodriguez (6è 17-19M)

52 Ramon De Juan (3r 45-49M)

63 Lluís Alcover (6è 20-24M)

100 Miquel A. Simon (5è 50-54M)

DNF Jesús L. Andreu (50-54M)

Equip Masculí 3r lloc

Felicitar a tothom pels resultats aconseguits!!!

Crònica d’una mort anunciada: CHALLENGE CALELLA

Crònica d'en Ferran Barceló:

-"Ara que els dos esglaons de la de casa han deixat de ser un repte a superar en el meu dia a dia em veig amb cor d’explicar com va anar l’ironman del passat diumenge 3 d’octubre.

Bé, començo pel principi. La idea de disputar el challenge de Calella naixia l’última setmana del mes d’agost. Només tenia un mes i una setmana d’entrenament per endavant però circumstàncies de la vida em demanaven un repte, un objectiu,una sortida... una distracció. Així que, prèvia consulta i planificació amb el súper entrenador i millor amic Eloi, em disposava a matxacar-me fort el que em quedava de temps fins l’esperat dia.

Aquest no va trigar en arribar. Em vaig llevar després d’una bona nit sense gaires nervis i, després d’empassar tants Smacks com el cos em permetia, me’n vaig anar a la platja a esperar l’hora de la meva sortida. Feia una temperatura perfecte. El sol encara no es veia però s’endevinava un dia clar i calorós.
Gorros verds a la línia de sortida i MEEEEEC!!! la cursa començava. Ens tiràvem ràpid a l’aigua però sense la desesperació d’altres curses més curtes. Tocava buscar uns bons peus i anar fent, que m’esperava un dia ben llarg... Mil metres darrera un cegato que no sabia que la línia recta era la distància més curta entre dues boies em van fer decidir a anar tirant pel meu compte sense preocupar-me dels altres.

La natació se’m va fer molt curta. Amb 59’ sortia de l’aigua i, després d’una ràpida transició, em pujava a la bicicleta. La cursa començava de veritat. Ben acoblat, bevent i menjant tant com podia, em posava a cremar quilòmetres. Sense mirar velocitat mitjana i intentant no baixar de les 90 rev/mi anava avançant amb una idea fixa al cap: gaudir al màxim d’aquest tram desgastant-me el mínim possible. Tot i això anava ràpid (potser més del què em podia permetre) però a 33 o 34 km/h m’hi trobava de meravella i aquesta és la mitjana que anava assolint sense masses problemes.
A mesura que avançava el dia també ho feien la calor i el vent. L’última volta del tram ciclista, tot i encara anar molt còmode, se’m va fer una mica més dura per culpa d’aquest últim. Tot i això em veia amb moltes forces i ganes per començar a córrer i els ànims de la Carla i l’Eloi encara em feien créixer més.

Amb un temps total de 6h. i 20’ em plantava en el tram de la cursa a peu: el veritable taló d’Aquiles d’un IRONMAN i la soga del meu. Em baixava de la bici amb dues idees fixes però totalment interdependents al cap: no anar més ràpid de 5’/km i no caminar. Ràpidament vaig descobrir que el primer objectiu no seria gens difícil de complir. Lluny de començar súperactivat em vaig trobar molt engarrotat i amb dificultat per agafar el ritme. El segon objectiu, en canvi, cobrava més pes a cada passa i tot just havia començat a córrer! La cosa no anava bé. No volia, no volia, però trobar-me un Pro caminant al meu km 5 em va derruir la moral i vaig fer les primeres passes caminant amb ell. M’autoenganyava dient que unes poques passes i em posava córrer amb més forces. El cos se’m començava a enrampar i records de l’Home de Ferro del 2003 m’engoixaven pels molts quilòmetres que em faltaven. Anava corrent i parant, intentant beure i menjar molt als avituallaments per si m’havia deshidratat a la bici o m’havia quedat sense fuel. Però la cosa cada vegada anava a pitjor. Els quàdriceps se’m mig pujaven i els bessons també. Notava els músculs de les cames que, de cop, com si fessin pampallugues, es movien com volien sense cap ordre del meu cervell. Havia de parar a caminar cada dos per tres perquè els bessons gairebé se’m pujaven de cop. Els dits de les mans se’m quedaven estirats també amb rampa i els tendons de sobre el colze també. Vaig intentar estirar però no servia de res; el cos no em responia. Cada cop que feia algun gest diferent se m’enrampava algun múscul nou. Intentant estirar va haver-hi un moment que un dels abdominals se’m va enrampar tan fort i tanta estona que pensava que em petava! Vaig intentar asseure’m per veure si la musculatura se’m relaxava però no ho vaig aconseguir (asseure’m). Amb aquest panorama, i tot just passat l’equador de la Marató, l’opció d’abandonar prenia forces al meu cervell. Sabia que acabar podia acabar, el què em plantejava era si valia la pena acabar un IRONMAN en unes condicions tan penoses. Tenia l’orgull ferit pel malament que ho estava fent però vaig decidir que abandonar era molt més covard. Així que em vaig decidir a acabar fent-me la promesa que la cosa no acabaria així i que pensava millorar-ho en un pròxim Ironman.

El fet de caminar em costava molt però de forces en tenia. Així que caminava tan ràpid com els meus músculs em permetien. Tot i això m’enrampava i els bessons gairebé se’m pujaven cada dos per tres. Per sort tenia uns supporters amagats (gràcies Eloi i Carla!!!) que em van anar a comprar uns compressport que em van haver de col•locar pel lamentable de les meves condicions. Amb l’alleujament d’aquests i amb l’Eloi, i després la Carla, donant-me ànims al meu costat vaig anar desfent quilòmetres només pensant en arribar i poder parar.

Només dic que no vaig poder córrer ni quan trepitjava l’astora vermella de Meta; i no va ser perquè no m’ho proposés. Després de tan de patiment vaig finalitzar amb un temps d’11h.56’46’’. Gairebé la meitat dels quals me’ls havia passat en la carrera a peu!
Així que ja sóc un FINISHER . Però amb ànsies de revenja!

I moltes gràcies a l’Eloi! sense ell això no ho hauria pogut acabar ni per casualitat! A la Carla per tot el què aguanten les dones d’Ironman i als meus pares que, a part del dia de la carrera, van venir a Sabadell l’endemà a les 6:30 del matí a punxar-me antiinflamatori perquè pogués anar a treballar (ni que fós arrossegant-me).

També gràcies a l’inventor de l’Iboprofeno!"-

11 d’oct. 2010

TRIATLÓ DE VILANOVA

Ahir diumenge dia 10 d'octubre es tenia que disputar una nova edició del Triatló de Vilanova, que aquest any era el Campionat de Catalunya de Triatló per Grups d'Edat.

Bé, degut al temporal d'aigua i vent que va fer la nit abans, l'organització i els jutges de la Fede van decidir anul·lar el tram de ciclisme per l'estat de la carretera on s'havia de passar.

Per tant es va disputar un Aquatló, que gràcies al bon fer dels organitzadors va ser en el format reglamentari de 2,5/1/2,5 (l'únic defecte va ser que la natació va ser força llarga, de més de 1200m). Es va fer tant sols una única sortida de uns 500 triatletes (ja que dels 670 inscrits hi van haver que van marxar o ja no si van presentar pel mal temps previst), en tot va ser l'Aquatló més numeròs fet a la Península.

Destaquem la victòria de la Laia Pi al grup de 17-19F i el seu 6è lloc absolut.

Classificació Masculina:

6 Laia Pi (1a 17-19F)

Classificació Masculina:

57 Andreu Raymond (5è 45-49M)

71 Joan F. Campos (9è 40-44M)

90 Òscar Rodriguez (8è 17-19M)

206 Carles Martí (12è 45-49M)

DNS Pascual Collado (45-49M)

DNS Jesús L. Andreu (50-54M)

DNS Xavi Martinez (25-29M)

Equip Masculí 13è lloc

Felicitats a tothom!!


8 d’oct. 2010

II CHALLENGE COSTA BARCELONA - MARESME

FERRAN BARCELÓ


NOU FINISHER!!!

FELICITATS!!

Temps total: 11:56:39

Natació: 00:59:52

Ciclisme: 05:22:07

Cursa a peu: 05:34:40

Posició general: 411

Posició grup 25-29M: 29

Esperem en candeletes la seva crònica i alguna imatge!

TRIATLÓ DE CALAFELL - COSTA DAURADA

El dissabte dia 3 d'octubre es va disputar el II Triatló de Calafell - Costa Daurada, l'última prova puntuable per la Lliga Nacional de Clubs, que donaria la configuració final de les 3 divisions Masculines i la Femenina i per supossat els equips que pugen o baixen de categoria.

Amb un dia calorós i amb una mar plena de meduses, s'hi van donar cita més de 800 triatletes de totes les categories. Molta gent de la Secció hi va ser a la sortida, sobre tot per intentar aconseguir la permanència en la 1a divisió i així mantenir-nos entre els millors equips de Catalunya. Fet assolit al quedar l'equip Masculí en 11a posició i en la 7a dels equips de 1a divisió.

Destaquem l'actuació d'en Marc Pi que va aconseguir la 16a posició absoluta, així com un nou podi d'en Javier Catasús 1r en V2M i del Equip Femení (Laia-Mercé-Alexandra) que va pujar-se al 3r calaix del podi per equips.
També caldria parlar-ne de la Laia Pi que va aconseguir quedar per davant de les altres companyes de la Secció, del retorn del Philippe Dalmas i de la bona cursa d'en Xavi Martinez, després de tota una temporada marcada per una lesió que l'impedia entrenar la cursa a peu.

Classificació Femenina:

16 Laia Pi (4a JNF)

17 Mercé Asensio (10a ABF)

18 Alexandra Rouchier (11a ABF)

Equip Femení 3r lloc

Classificació Masculina:

16 Marc Pi (13è ABM)

57 Xavi Martinez (43è ABM)

72 Sergi Pi (6è S23M)

96 Ramon De Juan (12è V1M)

122 Javier Catasús (1r V2M)

150 Siquem Vivancos (20è V1M)

173 Philippe Dalmas (115è ABM)

257 Carles Martí (45è V1M)

286 Juan Pi (7è V2M)

288 Pascual Collado (51è V1M)

383 Vicente Valero (73 V1M)

431 Miquel A. Simon (13è V2M)

472 Flavio Pietrocola (15è V2M)

483 Emilio Ferrer (16è V2M)

Equip Masculí 11è lloc

Felicitats a tothom per aconseguir quedar-nos a 1a Divisió!!!

1 d’oct. 2010

DUATLÓ DE NÚRIA - QUERALBS

El diumenge dia 26 de setembre es va celebrar una nova edició d'una de les més classiques Duatlons de Muntanya, la de Núria - Queralbs. Que com tots sabreu aquesta prova te un marc incomparable com és la Vall de Núria.

Aquest any la participació de la secció va estar repressentada pel més jove i el més veterà; El Júnior Oscar Rodriguez i el Veterà 3 Josep L. Aran que va assolir la 2a posició de la seva categoria.

Classificació:

242 Oscar Rodriguez (5è JNM)

368 Josep L. Aran (2n V3M)

Felicitats a tots dos!!

TRIATLÓ DE SALOU asics-TRIATLHON SÈRIES

El passat cap de setmana es va disputar l'última prova de les asics Triathlon Sèries a la localitat Tarragonina de Salou. Més de 800 triatletes es van donar cita en aquesta prova que aquest any era en format Sprint.

La secció també hi va estar representada.

Classificacions:

309 Pascual Collado (45è V1M)

478 Enric Peso (78è V1M)

707 Montse Dominguez (7a V1F)

Enhorabona a tots!!