20 d’oct. 2009

GARMIN BARCELONA-TRIATHLON

Com ja sabeu tots aquest diumenge es va celebrar el Garmin Barcelona-Triathlon organitzat per IMG, l'Ajuntament de Barcelona i el Club Natació Catalunya per segon any consecutiu. Va ser la prova a nivell Nacional amb més participants que s'ha fet mai, unes 3500 persones hi van ser-hi pressents en les diferents modalitats que s'oferien: Olímpic, Sprint, Supersprint i les modalitats de relleus en distància olímpica i sprint.


Tot i que el nombre de participants es va quasi doblar de l'any anterior si que es va veure una disminució important de triatletes federats que normalment competeixen al Circuit Català, amb el qual el nivell va baixar respecte al 2008.

On va augmentar el nivell va ser en la prova de relleus olímpica que diverses empreses i patrocinadors van apostar fort i van portar esportistes d'alt nivell; un exemple va ser l'equip guanyador compost per en Marco Rivera (plusmarquista nacional de natació), Mikel Elguezabal (Campió d'Espanya de Llarga Distància) i Javier Gomez Noya (Sots campió del Món de Triatló).

La prova va ser guanyada en categoria masculina per en Francesc Godoy (C.N.B.) i en categoria femenina per Jodie Stimpson (GBR).

La prova va estar marcada pel fred que va fer a primera hora del matí (10ºC) i el fort vent que venia del mar, que estava força mogut, i que entrava lateralment al circuit de ciclisme.

Els pocs membres de la secció que hi van participar, recordem que la resta estava fent tasques de suport Tècnic i Supervisió de la prova, van obtenir uns grans resultats en distància olímpica (tot i tenir que sortir en la 4a sortida i trobar-se a molta gent en el circuit de bici) entrant tres triatletes en el Top-25: Andrés Montalti, Ferran Barceló i Eloi Moragues. Les noies van aconseguir entrar en el Top-10: Kate K. Kidger i Mercè Asensio.

En quan a la distancia sprint destacar el retorn a la competició d'en Marc Pi que va aconseguir entrar en el Top-5.

Per últim en Siquem Vivancos va córrer la cursa a peu per un equip en la distància olímpica.

Classificació Olímpic:

19 Andrés Montalti (1:58:00)

21 Ferran Barceló (1:58:17)

25 Eloi Moragues (1:59:55)

34 Marc Majòs (2:02:39)

195 Kate K. Kidger (2:14:31) 5a Absoluta

382 Mercé Asensio (2:21:53) 10a Absoluta

Classificació Sprint:

5 Marc Pi (59:48)

Classificació Equips:

26 Siquem Vivancos (cursa 36:36)

Enhorabona a tothom, pels competidors i pels membres que van "currar" des de les 6h del mati fins a les 14h!!!!!!!!!!!!!!!!!!

16 d’oct. 2009

TRIATLO DE VILANOVA ZOOT SÈRIES

Aquest passat diumenge dia 11 d'octubre es va disputar l'última prova de les Zoot Triathlon Sèrie a Vilanova i la Geltrú. Com va se'n habitual a les Zoot Sèries hi va haver participació multitudinària, més de 1000 triatletes de tots els nivells si van presentar a una de les 3 sortides que hi van haver separades per 1 hora entre cadascuna d'elles.

El dia va ser ideal per a la pràctica del Triatló, fresqueta al matí, l'aigua del mar perfecte i dia solejat. Molts membres de la secció van aprofitar aquesta prova per acomiadar-se de la temporada 2009.

Destacar el 3r lloc de la Laia Pi a la categoria Júnior i el 31è lloc absolut d'en Ferran Barceló.

Classificacions:

31 Ferran Barceló (21è ABM)

39 Andrés Montalti (25è ABM)

96 Javier Catasús (6è V1M)

171 Andreu Raymond (15è V1M)

236 Ramon de Juan (22è V1M)

402 Oscar Rodriguez (16è JNM)

417 Mercé Asensio (11a ABF)

457 Enric Peso (60è V1M)

467 Pascual Collado (62è V1M)

553 Laia Pi (3a JNF)

706 Montse Dominguez (7a V1F)

Equip Femeni 5è

Equip Masculí 12è

Enhorabona a tothom!!

6 d’oct. 2009

CHALLENGE BARCELONA-MARESME

Com ja sabreu tots aquest diumenge passat dia 4 d'octubre es celebrava la 1a edició de la Challenge Barcelona-Maresme, prova en distància Ironman (la segona d'aquesta distància que és fa a terres Catalanes, la primera va ser l'IRONCAT que ja porta 6 edicions). La novetat d'aquesta era la gran participació de gent d'arreu del món! Amb més de 1800 participants.

Dos membres de la secció s'estrenaven en aquesta distància amb l'il·lusió de ser finishers; en Marc Majòs i en Siquem Vivancos, però deixem que ells ens expliquin la seva experiència.

Crònica d'en Marc

-"Hola companys i companyes!

Primer de tot... moltíssimes gràcies a tots els que ens heu animat... s'agraeix molt i ajuda a acabar una prova així!
A veure... si us faig la crònica d'una prova de 10 hores puc estar una hora!!! A més... això comença el dia abans!!!

Primer recollir el dorsal... i jo no existia... el 751 era jo... però no tenien el meu número! Després de mitja hora buscant-lo al final em donen un dorsal nou... el 1791!
Després anem a l'hotel i l'habitació que ens donen no s'obra... ens han de donar un altre habitació!!! Ja pensàvem... aquí no ens surt res bé... això no és una senyal massa bona... Tot dissabte a la tarda... després de deixar la bici i el material de boxes... tota la tarda estirat a l'habitació!!!

Dissabte... a les 3 de la matinada m'aixeco i menjo una mica (com m'havia recomanat el Joan Francesc)... a les 5:45 ens aixequem... menjo una mica i cap a la sortida! A les 7 hores ja tenia posat el neoprè i tot preparat tot i que no sortia fins les 8, però tenia fred!
A les 8 la meva sortida... la sisena! Al principi una mica de cops però res massa greu! La mar... plana-plana, perfecte... i les boies de referència bastant ben col•locades... tot i això tens la sensació que acabes fent més de 3.800... Surto amb 1 hora 2'... que més o menys era ho previst, pensava fer 1 hora, però al mar... ja se sap...
Transició força llarga... 3'45'' i comencem la bici... Aquesta vegada res de drafting... algun listillo... però la majoria ho respecten molt i jo no faig ni un metre darrera ningú!!!
Les sensacions... relatives... fins el km 70 bé, però com hi ha autèntiques besties en bici tens la sensació que no vas massa bé... però miro el conta kilòmetres i porto una mitja de 34 K/h... em dic... ull... massa ràpid! La segona volta regulo una mica... i a partir del 110 l'esquena em comença a fer mal i aleshores vaig descansant una mica de "l'acople"... A partir del 140 em torno a recuperar i apreto una mica... al final em surt al conta kilòmetres... 181 km en 5h26' a una mitja de 33'3 k/h... perfecte...
Un altre transició llarga... 2'50' i somi... comencem a còrrer... "mare meva"... els quàdriceps els tinc super engarrotats!!!... Tot i això vaig a bon ritme... Per assolir l'objectiu de baixar de les 10 hores haig de fer 3 hores 25'... Havia de recuperar el temps que es perd en les transicions... 6'40''... uffff!
Faig els primers 10 en 45' tot i anar fatal... molt bé... la primera mitja amb 1h 38'... encara bé... "només" havia de fer una mitja en 1h43'... però estava grogi!!! i baixo força el ritme... començo a patir moltíssim... Si bé... ja portava tota la primera mitja patint molt!!! Intento anar a un ritme que pugi arribar sense parar ni caminar... Segona mitja... amb 1h58' pajarón del copon... total 10h14'!!!

La veritat és que va ser duríssim física... però sobretot... psicològicament... fer una marató quan al km 1 ja estàs destrossat és duríssim... i tot i que tinc un regust amarg per no haver aguantat en la segona mitja... també és la part que li dono més valor... perquè no caminar ni parar tal i com anava té un gran mèrit per mi!!! Vist amb perspectiva!!! Crec que vaig corre amb ambició i sense por i al final vaig fer el que les meves forces em van permetre. Canviaria algunes cosetes de la meva cursa... menjar i veure més... no tirar tant de "desarrollos" a la bici... regular una mica més al córrer... però crec que ho vaig fer tant bé com vaig poder i no em puc queixar! Crec que vaig arribar amb un bon entrenament i ben descansat... Sense que soni a excusa... també vaig tenir un mal entès amb el meu germà que a la mitja li vaig preguntar quan portava i vaig entendre 8h30' i vaig pensar que ja no baixava de 10 hores perquè era impossible fer la segona mitja millor que la primera... però el que em va dir és que havia fet la primera mitja amb 1h38' i que portava 8h18' però això no ho vaig entendre! A partir d'aquí em vaig desanimar i vaig pensar a posar el ritme que em permetés arribar... m'era igual 10h10' que 10h20'. Però com dic... tampoc podia més!

També dir... que l'últim km crec que feia 1.500 m (a part dels 200 de més de la marató) perquè anava pel 41 en 3h29' i estava apretant per arribar!!!
L'organització... molt bé en general... i el públic genial... Al acabar tot i que els quàdriceps els tenia fatal... la resta estic força bé... de fet... avui ja em sento molt recuperat!!!

En resum... és tot una experiència... i felicito i em trec el barret a tots aquells que fan un ironman... és duríssim!

Felicitats Siquem!!! Espero llegir la teva versió!!!

Gràcies a tothom!

Una abraçada! Marc"-

Crònica d'en Siquem:

-"El sábado tarde recojo mi dorsal y voy a hacer la verificación de él, primer problema, me dan el 996 y yo según la lista soy el 966, vuelta atrás y se deshace el error. Estoy en boxes, el estomago lo tengo como cerrado, que nervios, pienso, mañana estaré aquí corriendo.
Ambientazo por todo lo alto, la gente esta contenta, unos a otros nos miramos y sobre todo observamos las bicis, como si eso fuera sinónimo del tipo de triatleta que eres. La cena pronto en un hotel donde hay un congreso de moteros policias, "Los angeles guardianes", mucho jaleo para ser quienes son pero consigo dormirme pronto y antes de las 10.

Las 5 de la mañana, me despierto, hemos quedado para desayunar a las 5,30, suena el móvil, es el Andreu dándome ánimos, ostras Andreu que detalle el tuyo.
La tarde anterior había dejado todo en boxes, solo tengo que hinchar las ruedas, poner los bidones y ya esta. Mi salida es a las 8 y a las 8,20,el día anterior la organización decide cambiar las salidas, de una diferencia de 5 minutos a 10, arguyen que así no se hará drafting, me parece bien, pero que cierren el boxes a las 7 para todos toca un poco las narices, porque te obliga estar parado mucho, en mi caso una hora y veinte. pero el tiempo pasa rápido, en la playa hay centenares de personas animando.

Llegada la hora me coloco en posición, trato de visualizar las boyas y lo que haré. Suena la bocina, por fin empezamos, primeros metros algo embarullados, algún que otro golpe pero nada importante, la primera boya a 200 metros ya define los grupos, mucho espacio para nadar, que bien. El siguiente giro está a 1450 metros, se me hacen largos, además un triatleta me ha cogido como referencia y no para de tocarme los pies, que agobio, decido irme un poco a la izquierda separándome de las boyas para sacármelo de encima. Ya llego a los 1650, donde se gira otra vez haciendo 100 metros hacía alta mar para luego girar y encarar 1750 metros más, pero que estoy viendo, gorros de la anterior salida, no puede ser, si yo nado como el plomo, ¿Como es posible que haya recuperado 10 minutos a alguien? La cuestión es que me da ánimos y braceo más fuerte. Llego a la última boya, solo quedan 300 metros para acabar.
Salgo del agua, había quedado con Merçé que me dijera el tiempo, ¿Que has dicho Merçe? 1 hora 10, Dios mío, pero que bien, una hora y 10, ni en sueños podría imaginar esto, contento estaba con hacer una 1h16, desde luego el super traje Orca Alfa hace milagros.

Cojo la bici, y venga los ánimos están por las nubes, primer susto, oigo detrás de mi "tarjeta amarilla, párese en el penalti box" Uf es al que va detrás mío. Esto marcha, pero me digo tranqui Siquem, tranqui. km 70 primera vuelta a 34 de media. Avituallamiento de Calella y catapum el buen hombre del avituallamiento se pone delante, freno de golpe, se me cae el botellín a la cadena y esparramazo que me doy, me clavo el manillar en la pierna, una buena raja con sangre, me levanto, afortunadamente mi familia que esta a unos metros atrás no lo ha visto, sobre todo mi madre, mierda la maneta del freno de atras esta colgando, pero no he venido hasta aqui para retirarme así que me monto en la bici y andando, ya se parará la sangre.
Tengo un buen moretón, pero el golpe ha sido seco y no iba a mucha velocidad, pido un médico a uno de los jueces, me dicen que en Masnou hay uno, ostras me faltan 35 km para llegar, no puedo ponerme de pie, pues me duele la pierna y además no puedo apoyarme en el manillar, asi que los repechotes sentado, tirando de caderas y de cuadriceps.
Segunda vuelta he bajado la media de 34 a 33,5, no esta mal, encaro la ultima vuelta, estoy que me salgo, la media continua por encima de los 33, Km 177 ya veo el final, el circuito urbano me mata, hay muchas curvas cerradas y solo puedo frenar con el freno de adelante, eso me hace perder mucho tiempo, al final la media 32 con algo, un total de 5,29,29 para el segmento de bici.

Empiezo a correr, solo falta un maratón, veo al Eloy y me dice que espabile, Eloy la próxima vez dame un beso corcho, pido a mi primo y a la Encarna Granados que me den un ibuprofeno, esto se va hacer muy largo. Después de unos kilómetros apararece el Josep Amrán con el ibuprofeno, bien. No llevo reloj, así que el ritmo ni idea, pero estoy pasando gente, que me pone por las nubes, en cada avituallamiento me paro, sistema primero vaso de agua, después gatorade, naranja y gel, otro vaso de agua y a correr. Primera vuelta, el pueblo esta lleno de gente, ya los oigo, mi familia, mis amigos, se han desplazado como unos 30, el animo que me dan es impresionante, hasta con megafonos me gritan. Veo al Marcel Zamora, pero como corre este tío, pero como corre.
Hay mucha gente caminando, me impresiona ver algunos tirados en las cunetas y sus familias consolándoles. yo tengo que acabar, tengo que acabar, primeras rampas, camina unos metros y se me pasan. 3 vuelta, la peor, estoy muy agobiado pero voy a 5, lo que yo quería. Que buenos chicos los de la organización en km 5, 15, 25, 35 una subida de unos 15 metros muy empinada, estos si que saben. Por fin la ultima vuelta, me he parado dos veces a caminar por las rampas, pero ya se que llego, Km 41 giro y giro y giro y giro, esto no se acaba nunca, tiene razón el Marc por lo menos hay 1500 metros.
Veo la meta, me gritan esprinto, en el reloj pone 11,15 y algo, o sea que he hecho sobre 10,24, si, si, menos de lo que esperaba, me miran los ojos el médico y por fin los abrazos a mis hijos a mi esposa y todos mis amigos, ya soy un Finisher.

Y ahora a descansar y a esperar que me restituyan mi persona y mi clasificación gracias a todos por vuestros ánimos

"LO MEJOR QUE TE PUEDE PASAR EN LA VIDA ES TENER AMIGOS QUE ESTEN A TU LADO CUANDO MAS LO NECESITAS""-

Classificació:

173 Marc Majòs 10:14:16 (41è Grup 30-34M)

219 Siquem Vivancos 10:25:19 (44è 40-44M)

La més sincera enhorabona sou uns Carcks!!!!!!!!!!!!!!!!

5 d’oct. 2009

XII Duatló d'alta muntanya de Núria.

Diumenge dia 7 d'octubre es disputava una nova edició del Duatló d'Alta Muntanya de Núria-Queralps, dos companys de la secció s'hi pressentaven a la sortida; en Ferran Barceló i en Joan F. Campos que tornava a competir després de la greu lessió a les cervicals que el va fer passar per quiròfan.

Magnifica actuació d'en Ferran que tot hi que portava poc entrenament va assolir un resultat magnífic.

Crònica d'en Ferran:

-"Havia arribat diumenge i, encara de nit, tocava preparar-se per disputar la XII edició del duatló d’alta muntanya de Núria. Pels ja iniciats només esmenta’ls-hi que feia el fred de costum en aquestes dates i en aquest lloc (que acabats de sortir del llit és molt). Això i que el dilema era el de sempre: deixar de passar fred ara o passar calor després.

Ja eren les vuit del matí quan, coincidint amb els primers raigs de sol (i mitja hora després que els eixelebrats dels challenge s’haguessin tirat a l’aigua), es donava la sortida de la prova. Aquest era el moment en què 700 bicicletes sortien de la plaça del poble de Queralbs i es dirigien per la pista que puja al coll de Fontalba en uns no despreciables 11 quilòmetres d’inacabable pujada per una pista forestal plena de pedres.

Jo no m’havia posicionat amb gaire antel·lació a la sortida, així que vaig haver d’esperar uns minuts abans de poder pedalar amb una certa llibertat. Grupets i grupets de montainbikers ocupaven la totalitat del camí obligant a fer uns considerables eslàloms a aquells que volíem avançar més ràpid. Però poquet a poquet anàvem millorant posicions fins arribar a la trenta i escaig al final del tram ciclista.

Encara no dúiem una hora de cursa i tocava enfrontar-nos amb el gran Puigmal. Per sort, aquest any, no ens esperava neu al cim. No ens hi esperava la neu però si el poc oxigen de sempre. Aquest poc oxigen que no et vol entrar els pulmons i que et diu que deixis de córrer i comencis a caminar. Aquest poc oxigen que, de bracet amb l’àcid làctic, et fa que et cremin les cames i que desitgis parar. Una cremor que no s’alleuja ni quan t’ajudes recolzant les mans a les cuixes per fer més força...

Però com que els atletes som molt cabuts, doncs amunt i més amunt fins fer cim amb 1h45’ de cursa a les cames . Ara tocava baixar fins l’Olla de Núria des d’on tiraríem altre cop a boxes fent la volta a la muntanya.

Així com en les curses que no són d’alta muntanya baixada és sinònim de descansar, aquí no. Aquí baixada era sinònim de saltar pedres,de buscar la millor traçada i de no deixar-te el turmell en una inoportuna rebrincada.

Jo vaig optar per “agafar cama” d’un home que baixava que se les pelava i vam ser a l’estany en un no-res (no sense llepar terra una vegada). Ara tocava tirar cap amunt però els meus abductors no n’estaven gaire convençuts i amenaçaven amb rampa. Amenaces que no es van complir i que, tot i que les forces ja no eren les del principi, em van permetre avançar algun que altre corredor i sortir de boxes (altre cop amb la bicicleta) en 17a posició.
Ara tocava baixar a tota velocitat esquivant les nombroses pedres del camí. Pedres que es convertien en grava en moltes de les perilloses curbes que semblaven tancar-se per moments. Jo, fent cas a la meva veueta responsable durant tota la baixada “sóc opositor, sóc opositor” , vaig tancar la tomba i vaig permetre que quatre corredors amb l’assegurança de vida firmada em superessin.

Tot i això he quedat molt content amb la 21a posició i les 3h04’ de temps (3h03’ de quan vaig passar per sota l’arc de sortida). Molt content i aconsellant a tothom que hi vingui l’any que ve. S’ha de venir aquí a gaudir dels meravellosos paisatges amb què ens obsequia aquesta vall. Uns paisatges emmarcats pel sempre idíl·lic patiment i esperit de muntanya.

by Ferran Barceló"-


Classificació:

21 Ferran Barceló (4t. grup 25-29) 3h04'03''

531 Joan-francesc Campos (61è grup 40-44) 5h06'36''