30 d’ag. 2011

AQUATLÓ POPULAR DE BLANES

Aquest diumenge dia 28 d'agost es va disputar la tercera edició del Aquatló Popular de Blanes, una prova assequible a tothom i amb un format diferent que el fa més atractiu.

La prova consisteix en un 1r sector de natació de 400m, una cursa a peu de 4 km i per finalitzar una altre cop els 400m de natació.

Tot tipus d'esportistes hi estan pressents, uns 160, des dels que volen iniciar-se en aquest món, fins a gent amb nivell molt alt, nacionals i internacionals que viuen per allà o estan de vacances. El fet que no hi hagi una normativa estricte (uniformitat i algunes regles de la FCT) fa que sigui més fàcil poder-hi participar pels no iniciats.

Tres membres de la Secció hi vam participar, i destacarem sobre tot el 3r lloc de la Kate K. Kidger i també del David Martinez que va quedar 6è.

És una manera de fer un entrenament de qualitat i després passar una estoneta a la platja, en un agost que normalment és parc amb proves.

Classificaciò Femenina:

3 Kate K. Kidger 37'

Classificaciò Masculina:

6 David Martinez 31'

24 Andreu Raymond 34'

Felicitats a tothom!!

22 d’ag. 2011

CAMPIONAT D'EUROPA DE LLARGA DISTÀNCIA

El nostre Trainer, en

MIQUEL BLANCHART

(C.N. Sabadell)

s'ha proclamat

CAMPIÓ D'EUROPA DE LLARGA DISTÀNCIA

a la localitat de Tampere (Finlândia).


Des d'aquesta Secció i del Grup d'Entranament

et donem la nostra més sincera enhorabona!!


FELICITACIONS CRACK!!

8 d’ag. 2011

TRAVESSA DE SITGES

Aquest diumenge dia 7 d'agost, es va disputar una nova edició de la Travessa a Sitges Nedant.

Com va sent habitual aquest estiu, el dia va ser ennuvolat i fred, amb lleugeres gotes de pluja i el mar amb marejol que va fer molt més dura aquesta edició (només cal mirar els temps dels primers quan en mar plana feien menys de 30').

Tres companys de la secció hi varem ser presents. Després de que ens pintessin el número i esperar a l'hora de començar, amb la caminada fins el Terramar inclosa, tocava escalfar, cosa que feia poca gent degut al mal dia que feia i que l'aigua no estava tant calenta com de costum per aquestes èpoques.

Personalment, em va descentrar la polèmica sorgida al fer el control de xip just abans de la sortida, ja que els jutges de la FCN em van dir que estava desqualificat per portar el mono de triatló, perquè portava la cremallera per darrera, discussió, cabreig i desmotivació abans de sortir (ja he fet una reclamació formal).

Molta gent aquest any en la sortida, més de 500 nedadors, que amb la proximitat de la 1a boia va significar hòsties a dojo i anar força lent. Després es feia palesa que el mar es movia molt i que la corrent anava en contra, això volia dir que tardaríem molt en nedar els 2,200m.

Passats els primer 300m em puc agafar uns peus, que ja no deixaria fins al final i sense veure casi res vem donar moltes ziga zagues, ja que tan aviat teníem les boies grogues de delimitació a la nostre esquerra com a la nostre dreta.

Felicitar al Javier Catasús que va assolir al 2a posició en Màster C i també a la Marta Cerdà que s'estrenava en una travessa, a més va ser difícil per la mala mar que hi havia, que ho va fer molt bé.

Classificació Femenina:

38 Marta Cerdà 1:08:17 (11a ABSF)

Classificació Masculina:

44 Javier Catasús 46:32 (2n MASCM)

90 Andreu Raymond 52:52 (24è MASBM)


2 d’ag. 2011

CLASSIFICATORI DE BANYOLES

El passat cap de setmana, 30 i 31 de juny, es va disputar a la localitat de Banyoles l'últim Classificatori pel Campionat d'Espanya de Triatló, en les categories de Grups d'Edat i Elit i l'endemà al Copa d'Europa Premium amb la participació dels millors triatletes nacionals i europeus.

Des d'aquí felicitem a tothom, la majoria és va classificar a excepció d'en Miquel A. Carreras que com és el seu primer any de triatló no es te de preocupar ja que li queda molt marge de millora.

Destaquem els podis aconseguits per en David Martinez 1r G35-39M, Gabri Cardeñosa 2n G30-34M i la Carol Valmanya 2a GG35-39F.

Menció per la nostre benjamina, la Laia Pi que després d'insistir-li molt va participar en categoria Elit assolint una més que meritoria 13a posició a només 2' i escaig de la internacional Radka Vodickova.

Però millor us deixo amb les seves paraules, que per 1r cop s'ha atrevit a fer-nos una crònica.

Crònica de la Laia:

-"Eren les 11h del matí del mateix dissabte quan cau una tromba d'aigua a Barcelona, ens preocupem una mica però com que la competició no era a Barcelona...calia esperar a veure quin temps feia a Banyoles. Sortim de casa a les 12h però realment no va ser fins a les 12'30h que el cotxe arrancava, va ser una odissea encaixar les 4 bicis i 5 persones al cotxe!

Arribem a Banyoles (trucada al Sergi M. i David per saber on podíem anar a recollir els dorsals) i comença a ploure, estupendu! Aparquem just davant del restaurant "La Carpa" on a les 21'30h donarien entrega de premis més "pasta party". Anem a recollir dorsals i veiem la sortida del super sprint, en aquell moment no hi havia gaire ambient...el temps no acompanyava gaire la veritat...

Tornem cap el cotxe i cadascú es prepara les seves coses. Els que competien a grups d'edat ja els hi quedava molt poquet per començar ! El temps anava millorant cada vegada més…

Vaig anar a donar una volta per allà per provar la bici i em vaig trobar a la Carol, que amb els nervis i tot es va oblidar de posar-se la super polsera taronja que posa: ITU Premium European Cup, semblàvem professionals amb allò! L’acompanyo a buscar una altra polsera i segueixo donant una volta en bici i em trobo el Sergito M.M. La veritat és que sort d'ell, perquè les rodes les tenia molt desinflades i me les va inflar, em va proporcionar dopping, tallar el que sobrava de la polsera etc....moltes gràcies!!!!.....Llavors marxem a veure la sortida de natació, primer va sortir el Marc, desprès el Gabri, el Sergi, el David i la Carol, i seguidament ens vam asseure al costat d'unes àvies per veure la bici. A continuació, ja vam començar a marxar i a posar-nos a la cua per entrar a boxes èlit que eren els mateixos que farien servir el Gómez Noya etc.

M'estava espantant per les bicis que portaven les noies, totes amb rodes d'aquestes "guays".

A les 19h van donar la sortida de noies èlit, totes les sortides eren des del pontón ("chupi-guay" jajajajaja), i 5 minuts més tard, és a dir, a les 19'05h la de nois èlit. Vaig sortir de l'aigua just darrera de la Dolça Ollé i darrera meu estava la Sara Loher i alguna altra. Em vaig pujar a la bici (vaig fer lo de les gomes!!!, gràcies Sergito) i em vaig posar a roda de la Loher com vaig poder. Llavors vem formar un grup amb elles dos, una del Reus Ploms i una altra de Cidade Lugo Fluvial.

Estava anant a tope per poder-les aguantar i que no em deixessin. Fem la primera volta i em vaig dir: ara has d'aguantar una altra volta, i al finalitzar la 2a volta vaig pensar ara ja no se’t poden anar, has d'aguantar com sigui!! A la segona volta, crec que va ser, em va passar el Sergito, que anava recuperant moltes posicions al tram de ciclisme. Jo vaig tenir 2 crisis importants que gairebé em deixen, ja que el nostre grup es va enganxar al primer grup de noies (sense comptar la Radka i la Mayalen) que estaven la Núria Pubill i més. Em vaig baixar de la bici amb elles (l’última, hauré d’aprendre a baixar-me com elles de la bici, jo m'haig de parar!) i al posar-me a córrer vaig patir moltíssim, les cames les tenia destrossades, però veient el temps de córrer em pensava que ho havia fet molt pitjor!! Vaig fer més o menys el que sempre faig però aquesta vegada m'havia deixat tot a la bici !! ja que el Sergito again, em va dir la tàctica: neda a tope i bici a tope, el córrer ja acabaràs com sigui! Vaig intentar fer-ho, la natació a tope a tope potser no però més fort que altres triatlons, si ara la bici a tope seguríssim que si, ho vaig donar tot!

Quan vaig acabar em vaig trobar el Marc i Sergito i més tard el David, el Gabri i el Super Michael. Llavors em van explicar la seva carrera i ho van fer de conya !!!!!

David 1er al seu grup d'edat, Gabri 2on al seu grup d'edat, Sergito 21 èlit (però a les llistes posa 20, així que et vas classificar !!!! flipaaaan!!), Pinetis (Marc, se li va treure la cadena, tenim proves, sort que la mama va fer fotos jajaj, i l’enano que sense poder entrenar els últims dies i la ferida que feia una mica de mal, s'han classificat tots dos !!!), Carol també Superbé 2a al seu grup d'edat, Miguel Àngel 74, Joan Pi 5è, Laia 13a (crec que no em deixo a ningú)!.

Penso que tothom va fer el que va poder i es va notar !!! amb tants podis i classificats pel campionat d'Spain !!!! MOLTES FELICITATS !!!!!

PD: De les triatlons que he fet, em quedo amb aquesta !....està sortint l'espina tant gran de Manresa..!! Ahir no tenia la roda frenada....XD

Ho sento per tot el rotllo.......!! ....Ja sabeu que molt parladora tampoc sóc però quan m’hi poso, m’hi poso!"-

Classificacions Elit:

13a Laia Pi (Elit)

20è Sergi Martinez (Elit)


Classificacions Grups d'Edat:

2a Carol Valmanya (G35-39F)

13è Sergi Pi (G20-24M)


9è Marc Pi (G25-29M)

2n Gabriel Cardeñosa (G30-34M)


1r David Martinez (G35-39M)

74è Miquel A. Carreras (G35-39M)

5è Joan Pi (G50-54M)


Enhorabona a tothom! Ah, poques vegades es veu a la Família Pi al complert competint!!

ALP D'HUEZ TRIATHLON 2011

Un altre maxada del nostre trotamons, en Ferran Barceló, que va fer el mític Triatló de llarga distància d'Alp d'Huez, just després d'arribar des de Croàcia amb la seva BTT amb carro inclós .

Però millor us deixo amb una de les seves interminables cròniques!!

Crònica d'en Ferran:

-"Crec que és el primer cop a la vida q començava una competi gairebé segur que no la podria acabar. N’havia fet d'altres tocat però sempre traient-li ferro a l'assumpte i autoconvencent-me que al final no seria res i la podria acabar (tot i després acabar dos mesos en crosses). Aquesta vegada, després de la matada del challenge, m'havia autoconvençut que no valia la pena rebentar-me per només una cursa i que, a més a més, encara tenia molts km's x arribar a casa.

La pregunta és: i per què començar-la? jo també m'ho vaig estar plantejant però tants km's per arribar aquí, tantes presses, tirades inhumanes de fins a 190km's amb un carro a darrera carregat amb tots els trastos, que em portessin la bici... Almenys valia provar-ho.

Em vaig llevar amb poques ganes de sortir de la tenda. Vaig preparar les coses amb desgana i vaig agafar la bici x fer els 15 km's que em separaven del llac on nedàvem. Pel camí molèsties al vast intern del quàdriceps, com no, i la veueta de la noia del servei de kiropràctics q posava l'organització dient q ho tenia molt xungo per competir avui.

Arribo i diuen q l'aigua està a 15,2 C Olé, quines ganes tinc de competir. El del meu costat posant-se polaines de surf i un protector de neoprè al cap... buff, a on m'estic posant? podria estar ben tranquil•let a la tenda... Ve el Nico i em dóna ànims. Sort n'he tingut d'ell aquests dies...

Neopré, preparatius i arriba l'hora de sortir. L'aigua està congelada i la sortida es fa des de dins. Passo, em quedo al voral i quan surtin ja nedaré 30m. més. Total, si ho hauré de deixar a la bici.

Sortim. L'aigua està freda però es neda bé. Aquest estany alpí d'aigües transparents és molt bonic i tenir un helicòpter sobrevolant-te el cap, a pocs metres, fa q sembli q competeixis en una copa del món. Jo disfruto de la natació tenint en ment q serà de les poques coses q faré avui. Que lluny queda l'últim dia que havia nedat en l'idílic llac del Parc Natural de Plibicka Jezera de Croàcia... i quina calor hi feia!

2100m. de natació i surto de l'aigua; està plovent. Olé, fred i pluja: el millor per anar amb bici! Per sort hi ha un grup d'animadores rotllo super bowl q m'alegren la vista. Comença la bici. Per endavant hi ha dos ports llargs però assequibles i, quan ja portes 100km's a les cames, per últim, el mític Alpe d'Huez.

Comencem amb lleugera baixada i anant força ràpid. Tot i que no es permet anar a roda es formen grupets més o menys compactes que van junts. Jo m'he posat de marge el coronar el primer port per decidir que faig amb la meva carrera. Plou a vegades més i a vegades menys però no para. La gent no va a roda perquè sinó es menja tota l'aigua que expulsa la bici del davant però va junteta. Anem fent i comença el primer port. Jo m'obligo a no posar-me dret sobre la bici (és quan més mal em fa el genoll) i tiro del 39x25 i 39x 28 q tenia reservat x l'Alpe. Em passa tot deu. Jo no en sé de pujar assentat. Mentrestant em repeteixo una i altra vegada "conserva genoll, conserva genoll". A mig port començo a pensar que només que pogués pujar l'Alpe, encara que no pogués córrer, ja em conformaria. Però queda llunyíssim encara i no em vull fer il•lusions. Arribem a dalt i l'Alpe comença a entrar en els meus horitzons. Encara q sigui patint una mica...

Baixada no tan ràpida com jo voldria però no està malament amb la que cau. Vaig avançant posicions. El repte és aconseguir intuir quan vénen les paelles per frenar un bon tros abans i no seguir recte en la corba i estampar-me. Segueixo els consells d'en Perico i toco el fre una mica abans de la frenada x treure-l’hi l'aigua a la llanta i així freni abans.

Corono el segon port sent igualment conservador amb la biomecànica. Tinc molèsties però ja sé que arribaré a dalt de l'Alpe com sigui. Baixada amb un fred brutal i molta pluja. Baixo amb els ulls mig tancats perquè les gotes se'm claven a les retines. La gent porta manguitos, impermeables, paravents però jo a pelo... Si total, havia de donar la volta al primer port... Miro el manillar de la bici i veig q va fent esses al ritme dels meus tremolors. Però estic baixant bastant ràpid i passant molta gent. Baixo a “tumba entreabierta”.

Alpe d'Huez. 13 o 14 km's, 21 corbes numerades i pendents semblants al Turó de l'Home. És dur però gaudeixo de pensar que arribaré a dalt i faré la cursa a peu ni que sigui caminant. No he arribat fins aquí per no acabar! Segueix plovent però pujant no molesta tant i almenys entro en calor. Pintades al terra amb el nom de ciclistes mítics em donen forces i tiro endavant. Les imatges del Tour amb tota la pujada inundada de gent contrasten amb la buidor de la boira, pluja i algun animador ocasional esperant al seu familiar. Però avui acabo.

Arribo a dalt. Porto 115 km's de bici i me’n queden 22 de carrera a peu a gairebé 2000m en un circuit gens pla. Tinc forces i el genoll em respon millor que amb la bici; així que vaig tirant sense problemes. Dos objectius: arribar i no parar a caminar (al challenge ja vaig caminar per totes les competis q em queden fins el 2015). Noto com em vaig buidant i la pluja, el fang, les pujades i les conseqüents baixades no ajuden massa. Tot i això estic convençut que acabo i pensar que el matí estava segur que abandonaria em dóna encara més forces. Al final les cames fan bastant mal i les passes passen a ser ben curtetes però arribo a meta. 7h42' en un triatló molt dur i encara més endurit x les condicions climàtiques i les meves condicions físiques. El tropecientos de posició però estic molt i molt content.

Després de tot aquest tostón, per últim, recomano venir aquí encara q no sigui x competir. Només pujar l'Alpe és una gran cosa i veure xavals de 9 i 10 anys deixant-se la pell x pujar o senyores ja fornides ben destrossades, encara a mitja pujada, amb la seva btt carrefour et fa posar la gallina de piel. A més, a propet hi ha mil pics mítics x fer i etapes alpines molt i molt boniques; sniff.

També merci al Nico i tota la seva impressionant família que a més de dur-me la bici de carretera, m'ha acollit aquests dies oferint-me un llit aquesta nit per no haver de baixar (encara no sé com) altre cop al càmping per la baixada suïcida de l'Alpe.

Si, avui a l'sprint un solano q te flipes... que mal repartit està el món!

Demà, si les cames, genolls i ganes m'ho permeten començo la tornada a casa!"-

Classificació:

162 Ferran Barceló 7:38:36 (39è MS3)

Ets una màquina nen, moltes felicitats i esperem que tinguis una tornada tranquil·la!!!