-"Probablement ja d'un bon inici les meves competicions en el mon del triatlo sempre han anat guiades per un component “socio-turistico-cultural”, i evidentment dels pics de forma que com a bon pupil d'equip respecto cuidadosament (espero que l'Eloi llegeixi aquesta part ;-)). Probablement també tots sabeu que des de fa uns mesos em moc bastant per certes ex-colonies veïnes, com es el País Valencia. En un intent d'integrar-me mes en la seua cultura i tradicions, aquest cap de setmana vaig participar al Campionat Autonòmic de Valencia, que es realitzava en format de Triatló Olímpica (una prova malauradament en vies d’extinció) a la localitat de Canet d'en Berenguer. Des que vaig comencar amb aquest tipus de competicions de caire internacional, les sorpreses s'han anat succeint a un ritme esfereïdor.
Tot i així, fins el dia d'ahir mai havia vist un personatge vestit de gladiador a sobre d'un cavall blanc per donar el tret de sortida, mentre cridava als quatre vents "Teneis que darlo todo", en un perfecte valencià autòcton, e intentant esperonar els 500 triatletes que s'havien donat cita a la prova.
En una aigua glaçada, s'iniciava el tram de natació que constava de dues voltes de 750m. La platja de Canet d'en Berenguer es d'aquelles que agraden tant als pares amb canalla, on fins ben be una cinquantena de metres no trobés la mínima profunditat per assegurar no deixar-te les ulleres clavades a la sorra al primer capbusso. Això va dificultar molt les dues entrades i sortides de l'aigua de que constava les dues voltes, amb imatges mes aviat de llangardaix tipus National Geographic que de dofinet, si d'animals hem de fer referència (molt adequada per triatletes, valgui tot dir-ho). Tot plegat esgotador i llarg fent que el millor a l'aigua sortís amb uns bons 23 minuts i bastant. Tot i no considerar la meva natació com a bona (cal apretar en aquest punt, tot i que amb neoprè ja estic acostumat a sortir mes enrere en la general que sense) vaig formar part d'un bon paquet de triatletes al voltant dels 30-31 minuts.
Amb una transició bastant patètica per part meva (segon tema a millorar, tot i que enrere estan els dies de Lanzarote entre tres velcros a les sabatilles i rialles del Sergi i Eloi de fons) ens disposàvem per al millor, una volta única a un circuit de 40km que constava d'una primera part de bonics repetjons, i una segona mes rapida però sense baixades tècniques. Amb la meva inestimable Bianchi de l’època Ciapucci, em va costar aquest cop deu i ajuda mantenir els continus cops de destral (traducció literal de hachazos en valencià) que un i altre membre del meu grup llançava, cada vegada amb mes components que queien com peixets. A dures penes finalitzàvem aquest tram amb un bon parcial d'1:06h.
Content de la bici, i en una transició molt mes acceptable que la primera, iniciàvem el tram de córrer. Jo sempre m'imagino el famós mur del marató com els 10km d'una tri-olimpica per a mi, tot i que val a dir que aquest any em sento més còmode en la disciplina, i la veritat que tampoc serà pels entrenaments intensius, suposo que es més relacionat amb les ultimes penúries de la passada amb el genoll li les sensacions de l'any passat. Esta clar que per a mi córrer al voltant dels 40 es tot un èxit, tot i que crec la distancia era una miqueta mes curta. Esta clar que sempre hi ha les típiques gaseles com el Ferran que et donen caça, però la sensació es de que vaig perdre poques posicions entre els que em van passar i vaig passar, i sento com sense la por a la recaiguda forta al genoll encara puc anar més ràpid, però ja firmo ara fer-ho així tota la temporada. Al final lloc 104 en 2:18:11h (24 del grup edat 34-39), que dintre del període de la temporada i les meves possibilitats el qualifico de bastant meritori i exitòs. I el mes important, que vaig gaudir tant com el cavall del gladiador en un dia fantàstic.
Per acabar, crec que aquesta triatlo de Canet, que es realitzava en la seva primera edició, pot arribar a ser un prova important en el calendari, perquè el seu format es bonic, amb una sola volta en bici i també a peu. També considero que alguns dels components del nostre equip els aniria forca be, sobretot aquells que tenen potencia en bici i no son unes destrals (traducció literal també del valencià) en baixades tècniques, i aquí ho deixo sabent que m'he passat de línees per crònica, i això que no explico lo del DJ Neli, alguna cosa haurem de deixar per collita pròpia."-
Santi
Classificació:
104 Santi Soley (24è 35-39M)
Menys mal que vaig dir que escurceu les vostres cròniques!!
Tot i així, fins el dia d'ahir mai havia vist un personatge vestit de gladiador a sobre d'un cavall blanc per donar el tret de sortida, mentre cridava als quatre vents "Teneis que darlo todo", en un perfecte valencià autòcton, e intentant esperonar els 500 triatletes que s'havien donat cita a la prova.
En una aigua glaçada, s'iniciava el tram de natació que constava de dues voltes de 750m. La platja de Canet d'en Berenguer es d'aquelles que agraden tant als pares amb canalla, on fins ben be una cinquantena de metres no trobés la mínima profunditat per assegurar no deixar-te les ulleres clavades a la sorra al primer capbusso. Això va dificultar molt les dues entrades i sortides de l'aigua de que constava les dues voltes, amb imatges mes aviat de llangardaix tipus National Geographic que de dofinet, si d'animals hem de fer referència (molt adequada per triatletes, valgui tot dir-ho). Tot plegat esgotador i llarg fent que el millor a l'aigua sortís amb uns bons 23 minuts i bastant. Tot i no considerar la meva natació com a bona (cal apretar en aquest punt, tot i que amb neoprè ja estic acostumat a sortir mes enrere en la general que sense) vaig formar part d'un bon paquet de triatletes al voltant dels 30-31 minuts.
Amb una transició bastant patètica per part meva (segon tema a millorar, tot i que enrere estan els dies de Lanzarote entre tres velcros a les sabatilles i rialles del Sergi i Eloi de fons) ens disposàvem per al millor, una volta única a un circuit de 40km que constava d'una primera part de bonics repetjons, i una segona mes rapida però sense baixades tècniques. Amb la meva inestimable Bianchi de l’època Ciapucci, em va costar aquest cop deu i ajuda mantenir els continus cops de destral (traducció literal de hachazos en valencià) que un i altre membre del meu grup llançava, cada vegada amb mes components que queien com peixets. A dures penes finalitzàvem aquest tram amb un bon parcial d'1:06h.
Content de la bici, i en una transició molt mes acceptable que la primera, iniciàvem el tram de córrer. Jo sempre m'imagino el famós mur del marató com els 10km d'una tri-olimpica per a mi, tot i que val a dir que aquest any em sento més còmode en la disciplina, i la veritat que tampoc serà pels entrenaments intensius, suposo que es més relacionat amb les ultimes penúries de la passada amb el genoll li les sensacions de l'any passat. Esta clar que per a mi córrer al voltant dels 40 es tot un èxit, tot i que crec la distancia era una miqueta mes curta. Esta clar que sempre hi ha les típiques gaseles com el Ferran que et donen caça, però la sensació es de que vaig perdre poques posicions entre els que em van passar i vaig passar, i sento com sense la por a la recaiguda forta al genoll encara puc anar més ràpid, però ja firmo ara fer-ho així tota la temporada. Al final lloc 104 en 2:18:11h (24 del grup edat 34-39), que dintre del període de la temporada i les meves possibilitats el qualifico de bastant meritori i exitòs. I el mes important, que vaig gaudir tant com el cavall del gladiador en un dia fantàstic.
Per acabar, crec que aquesta triatlo de Canet, que es realitzava en la seva primera edició, pot arribar a ser un prova important en el calendari, perquè el seu format es bonic, amb una sola volta en bici i també a peu. També considero que alguns dels components del nostre equip els aniria forca be, sobretot aquells que tenen potencia en bici i no son unes destrals (traducció literal també del valencià) en baixades tècniques, i aquí ho deixo sabent que m'he passat de línees per crònica, i això que no explico lo del DJ Neli, alguna cosa haurem de deixar per collita pròpia."-
Santi
Classificació:
104 Santi Soley (24è 35-39M)
Menys mal que vaig dir que escurceu les vostres cròniques!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada