Com ja sabeu portem un més i mig de calamitats i desastres; el ditet de la Sílvia, el canell del Pineti gran, el peu del Marc, l'Emilio que s'ha convertit en una mica Robocop, la caiguda del Ferran alias "viajo en bici 1500km para hacer un triatlón al dia siguiente", la musculatura del Crack Javier, etc.
Pues bé com diu el refraner popular de que "les desgràcies no venen soles" el dissabte passat varem tenir dues baixes més, aquest pas no quedarà equip per les competicions del setembre.
Us deixo amb l'història explicada per un dels implicats...
Pineti mitjà
-"Es dissabte el dematí, més d’hora de l’ho normal, 9:30, quan vam sortir des de Fabra i Puig el “pelotón de la muerte”; Carles toomuch, Lluís, nou fitxatge de la temporada pels que no heu vingut últimament, Miss Kate vinguda d’Anglaterra, Serginho and Ser gay i com a representació de “Flower Power” Laia (la floreta).
Comencem l’entreno normal, el Carles que no tenia pensat anar amb nosaltres, s’ajunta ja que “el Contador del Cata” proposa de fer 2x10 km al circuit + Caldes i no se que més.
Arribem el circuit i volta de reconeixement per la floreta de la casa i comencem la primera sèrie. Contador em plan contra - rellotgista comença a tirar tota la sèrie i els altres els seguim com bonament podem. Comença la segona sèrie, i quan portem la meitat veig en Contador cansat (ja que aquesta setmana havia treballat 2 dies!!! (I no esta acostumat) quan decideixo per 1º vegada a la historia fer-li un relleu de 30”(on més tard em diu que l’he molestat més que no pas ajudat, moltes gràcies per la teva generositat. La cosa continua igual i quan s’acaba la última sèrie decideixo fer un altre relleu o rellevet , i canviem l’ordre, 1º Contador, 2º Moreno uniforme (Mayday no compatibles!!!) 3º l’esquivador i 4º el torpe.
Just acabar la sèrie el Machine deixa de pedalejar i Carles Toomuch al estar molt fort no es dona conte, ja que va molt sobrat.... així que provoca ho que tots coneixem com l’afilador, (pels que no veu venir la nova tendència que proposa el Dàlmata es portar una roda perfilada davant i una roda xunga darrera, suposo per entrenar amb pitjors condicions o dona la nota com tots pensàvem).
Seguim que ara ve lo interessant de la història, en Carles no es pot desenganxar i com no, va a terra a 40 km/h aprox. que devíem anar, el cabró del Lluís, un espectador de luxe que ho va veure tot i no es caure, no m’avisa!!! (normal amb prou feines el vas esquivar), així que jo content perquè estava aguantant la sèrie veig al Carles tirat al terra de panxa cap amunt i la bici per sobre d’ell, llavors amb una dècima de segon començo a fer els meus càlculs, el puc esquivar? no, li passo per sobre el cap? no, llavors passo per sobre de la seva bici-panxa i l’utilitzo de rampa per fer un salt guapíssim, (llàstima que no hem gravessis amb una càmera Carles, ho hagués penjat al Youtuve), així que caic mig de cap mig de costat ja que seguint fent càlculs i aprenen del último superviviente és la millor forma de caure. Jo m’aixeco sense gaires problemes ja que tinc un excés d’adrenalina que no sento el dolor, però el pobre Carles no es pot aixecar....... i si s’aixeca es mareja enseguida..... tots estem una mica acollonits... truquem a l’ambulància??? Finalment li tirem aigua perquè es desperti .... Al cap d’una estona s’aixeca com pot, a mi hem va recordar quan qualsevol pel·lícula de l’Stallone s’aixeca desprès de que l’hagin disparat i fotut una pallissa i encara va matant gent.
Anem tornant poc a poc, mentrestant la fletxa negra va anar a buscar la seva furgo, cosa que no va fer falta però s’agraeix. Entre el Carles que hem prou feines podia respirar, però que únicament pensava en l’Alpe d’huez, anar a buscar en Ferran i treballar el cap de setmana sencer i a mi que no podia canviar de pinyó (tenia col·locat el més petit) però menys mal que de plat si, vam tornar mica en mica.
1º Parada a cal Manzano, per arreglar les bicis, 2º jo a casa que hem cuidi d’infermera (mama) i el Carles directe a la Mútua. Aquesta part li deixo al Carles ja que li van fer proves de tota mena i el van tocar per tot arreu, amb final feliç??
Finalment jo vaig tenir les típiques ferides i un petit mal al canell, on està millorant cada dia, no té pinta de trencat.
La pitjor part va ser pel Carles ja que tot i tenir unes abdominals de ferro, n’hauràs de fer més, almenys per aguantar 80 km + l’ inèrcia del cop, encara no sap el que té exactament però no té molt bona pinta...."-
Bé des d'aquí recomanem a tothom que surti a entrenar, amb tots els abaloris que donin sort, ja siguin sants, relíquies, caps de conill, "escarabajos de la suerte", galls de Portugal, alls i tot el que us ocorregui per lliurar-vos de la mala estruga que portem últimament.
A recuperar-se tots el més aviat possible!! I com deien en una sèrie de fa anys "Tengan cuidado ahí fuera"