28 de jul. 2011

LAST NEWS

Us informem que hem augmentat la Família Triatlètica.

Aquest matí ha nascut l'Eric,
fill de la nostra companya i ex-triatleta de la Secció Noemí Espiau


Des d'aquest Blog l'hi donem la més sincera enhorabona!!

Felicitats i Salut a tots dos!!

25 de jul. 2011

VITORIA-GASTEIZ MD TRIATLON - CAMP. D'ESPANYA

JOSEP L. ARAN
CAMPIÓ D'ESPANYA DE MITJA DISTÀNCIA
GRUP D'EDAT 60-64M


Ahir diumenge a la localitat basca de Vitòria - Gasteiz es va disputar el Campionat d'Espanya de Triatló de Mitja Distància, en versió Half (1900m/90km/21km), Elit i Grups d'Edat.

Tant sols un component de la Secció hi va ser-hi pressent, després de la baixa d'en Javier Catasús per lesió, el nostre company, en Josep L. Aran, ha tornat a repetir triomf en la mateixa localitat on l'any 2010 es va proclamar Campió d'Europa de Mitja Distància, sent el nou Campió d'Espanya en el Grup d'Edat de 60-64M.

Classificació:

1r Josep L. Aran (G60-64M)

Caldria destacar que el nostre entrenador del Grup d'Entrenament en Miquel Blanchart (C.N. Sabadell) és el nou Campió d'Espanya de Mitja Distància 2011, aconseguint un dels seus millors èxits de la seva prometedora carrera esportiva.

Des d'aquest blog volem felicitar-lo i donar-li l'enhorabona!!

21 de jul. 2011

TRIATLÓ DE LA VILA - ZOOT TRIATHLON SÈRIES

El diumenge passat dia 17 de juliol es va disputar, com ja va sen't habitual, una nova edició del multitudinari Triatló de la Vila, en el incomparable marc de la façana marítima de Barcelona.

Aquest cop més de 2400 triatletes de tots els nivells possibles hi van prendre part. Sota l'amenaça de pluja dels primers minuts es va donar la primera de les sortides a les 8:00 del matí, la que corresponia als federats masculins i elit, sota l'atenta mirada del públic assistent (familiars, triatletes populars i fauna nocturna que encara no s'havia anat a dormir...).

Aquest any va ser una prova rapidíssima, degut a una retallada del sector de natació per mar de fons, segons l'organitzador) pel que es quedava aquest sector en uns 650m (més o menys), al ser tanta gent cada transició és feien quasi 500m (aquest any era millor que els anteriors al posar l'organitzador catifes on l'asfalt estava pitjor.... s'agraeix!!).

El circuit de ciclisme tornava a les 2 voltes, fins el túnel del Fòrum, el que el feia més segur i no s'ajuntava tant la gent de les diverses sortides. Tot i que seguia sent una mica curt (17,6km). Molt ràpid, molts triatletes de la 1a sortida van superar els 40km/h de mitja.

El circuit de la cursa a peu, també estava retallat, no sabem la raó, perquè era tan fàcil com allunyar el con de gir uns 100m.

En aquest cop la secció no va anar amb tots els membres, degut al munt de lesionats, però 13 triatletes és van presentar a la sortida (10 homes i 3 noies).

Tot i no sortir a les classificacions, les noies van assolir la 2a posició per equips (Mercé-Montse-Eva) i destacar la 5a posició absoluta de la Mercé Asensio, guanyadora de la seva categoria V1F.

En la part masculina destaquem també la 17a posició final d'en Marc Pi, que sembla ja recuperat del seu canell, i la 3a en categoria de V2M del seu pare en Joan Pi.

Classificació Femenina:

5 Mercé Asensio (1a V1F)

49 Montse Dominguez (7a V1F)


51 Eva Donat (8a V1F)


Equip Femeni 2n Classificat

Classificació Masculina:

17 Marc Pi (15è ABM)

45 Xavi Martinez (34è ABM)


72 Andreu Raymond (5è V1M)


89 Ramon De Juan (6è V1M)

210 Joan Pi (3è V2M)

224 Carles Marti (22è V1M)


517 Pascual Collado (85è V1M)


1070 Enric Peso (212è V1M)

1228 Miguel A. Carreras (859è ABM)

DNS Jesús L. Andreu (V2M)

Equip Masculi 7è Classificat

Enhorabona a tots!!

19 de jul. 2011

EM TREPITJAT MERDA

Com ja sabeu portem un més i mig de calamitats i desastres; el ditet de la Sílvia, el canell del Pineti gran, el peu del Marc, l'Emilio que s'ha convertit en una mica Robocop, la caiguda del Ferran alias "viajo en bici 1500km para hacer un triatlón al dia siguiente", la musculatura del Crack Javier, etc.

Pues bé com diu el refraner popular de que "les desgràcies no venen soles" el dissabte passat varem tenir dues baixes més, aquest pas no quedarà equip per les competicions del setembre.

Us deixo amb l'història explicada per un dels implicats...

Pineti mitjà

-"Es dissabte el dematí, més d’hora de l’ho normal, 9:30, quan vam sortir des de Fabra i Puig el “pelotón de la muerte”; Carles toomuch, Lluís, nou fitxatge de la temporada pels que no heu vingut últimament, Miss Kate vinguda d’Anglaterra, Serginho and Ser gay i com a representació de “Flower Power” Laia (la floreta).

Comencem l’entreno normal, el Carles que no tenia pensat anar amb nosaltres, s’ajunta ja que “el Contador del Cata” proposa de fer 2x10 km al circuit + Caldes i no se que més.

Arribem el circuit i volta de reconeixement per la floreta de la casa i comencem la primera sèrie. Contador em plan contra - rellotgista comença a tirar tota la sèrie i els altres els seguim com bonament podem. Comença la segona sèrie, i quan portem la meitat veig en Contador cansat (ja que aquesta setmana havia treballat 2 dies!!! (I no esta acostumat) quan decideixo per 1º vegada a la historia fer-li un relleu de 30”(on més tard em diu que l’he molestat més que no pas ajudat, moltes gràcies per la teva generositat. La cosa continua igual i quan s’acaba la última sèrie decideixo fer un altre relleu o rellevet , i canviem l’ordre, 1º Contador, 2º Moreno uniforme (Mayday no compatibles!!!) 3º l’esquivador i 4º el torpe.

Just acabar la sèrie el Machine deixa de pedalejar i Carles Toomuch al estar molt fort no es dona conte, ja que va molt sobrat.... així que provoca ho que tots coneixem com l’afilador, (pels que no veu venir la nova tendència que proposa el Dàlmata es portar una roda perfilada davant i una roda xunga darrera, suposo per entrenar amb pitjors condicions o dona la nota com tots pensàvem).

Seguim que ara ve lo interessant de la història, en Carles no es pot desenganxar i com no, va a terra a 40 km/h aprox. que devíem anar, el cabró del Lluís, un espectador de luxe que ho va veure tot i no es caure, no m’avisa!!! (normal amb prou feines el vas esquivar), així que jo content perquè estava aguantant la sèrie veig al Carles tirat al terra de panxa cap amunt i la bici per sobre d’ell, llavors amb una dècima de segon començo a fer els meus càlculs, el puc esquivar? no, li passo per sobre el cap? no, llavors passo per sobre de la seva bici-panxa i l’utilitzo de rampa per fer un salt guapíssim, (llàstima que no hem gravessis amb una càmera Carles, ho hagués penjat al Youtuve), així que caic mig de cap mig de costat ja que seguint fent càlculs i aprenen del último superviviente és la millor forma de caure. Jo m’aixeco sense gaires problemes ja que tinc un excés d’adrenalina que no sento el dolor, però el pobre Carles no es pot aixecar....... i si s’aixeca es mareja enseguida..... tots estem una mica acollonits... truquem a l’ambulància??? Finalment li tirem aigua perquè es desperti .... Al cap d’una estona s’aixeca com pot, a mi hem va recordar quan qualsevol pel·lícula de l’Stallone s’aixeca desprès de que l’hagin disparat i fotut una pallissa i encara va matant gent.

Anem tornant poc a poc, mentrestant la fletxa negra va anar a buscar la seva furgo, cosa que no va fer falta però s’agraeix. Entre el Carles que hem prou feines podia respirar, però que únicament pensava en l’Alpe d’huez, anar a buscar en Ferran i treballar el cap de setmana sencer i a mi que no podia canviar de pinyó (tenia col·locat el més petit) però menys mal que de plat si, vam tornar mica en mica.

1º Parada a cal Manzano, per arreglar les bicis, 2º jo a casa que hem cuidi d’infermera (mama) i el Carles directe a la Mútua. Aquesta part li deixo al Carles ja que li van fer proves de tota mena i el van tocar per tot arreu, amb final feliç??

Finalment jo vaig tenir les típiques ferides i un petit mal al canell, on està millorant cada dia, no té pinta de trencat.

La pitjor part va ser pel Carles ja que tot i tenir unes abdominals de ferro, n’hauràs de fer més, almenys per aguantar 80 km + l’ inèrcia del cop, encara no sap el que té exactament però no té molt bona pinta...."-

Bé des d'aquí recomanem a tothom que surti a entrenar, amb tots els abaloris que donin sort, ja siguin sants, relíquies, caps de conill, "escarabajos de la suerte", galls de Portugal, alls i tot el que us ocorregui per lliurar-vos de la mala estruga que portem últimament.

A recuperar-se tots el més aviat possible!! I com deien en una sèrie de fa anys "Tengan cuidado ahí fuera"


10 de jul. 2011

CAMP. D'ESPANYA UNIVERSITARI i CAMP. D'ESPANYA D'AQUATLÓ

Després d’arribar diumenge de terres Galegues i reflexionant sobre els resultats de les competicions, m’he adonat compte de que no es pot fer tot bé... sobre tot si et prens seriosament els estudis.

Organitzar un Campionat d'Espanya Universitari el 24 de juny ja és de bojos, perquè en teoria tots els participants són estudiants i justet haurien finalitzat els exàmens de juny, suposo que molts (els bons) són els de "me matriculo de 1 asignatura cada año y así puedo entrenar ", però la resta no (aquí m’incloc).

Resultat: 68è, nedant malament, patint en bici a una mitja irrisòria i arrastrant-me com un llimac al córrer.

Tot i fer un dia preciós, particularment va ser el pitjor que em podia passar, una temperatura no gaire normal per aquests lars (32ºC a Pontevedra), la temperatura del seu riu, que normalment és molt baixa (si no els hi pregunteu els que van vindre l’any passat a la Copa d’Europa) aquest cop estava per sobre dels 22ºC, pel que un altre cop un “handycup” en contra meu, no es podia portar neoprè, a sobre el mono de la UB en venia molt petit i ja em donava sensació d’ofec abans de començar.

En aquest triatló era molt important la sortida al ser tipus pontó i comptant que és una ria i hi ha corrent segons puja o baixa la marea. Pues bé després de estar tots al corralillo que és la “cámara de llamadas” l’ordre de preferència d’escollir lloc anava per la classificació que les universitat haguéssin aconseguit l’any anterior i les que no estiguessin al ranking per sorteig. El Felipe Gutierrez va nombrant les universitats i mentrestant jo esperava el meu torn, a sorpressa va vindre quan ja tothom estava col•locat per la sortida i a mí no m’havien nombrat, crits al Felipe i al final després de dir per megafonia un sonor “Un momento que falta uno” a tot Pontevedra només vaig tindre temps per baixar la rampa posar el peu al ponto (al pitjor lloc es clar) i donar-se la sortida.

A la bici, que tampoc era un circuit per mi amb pujada i baixada (4 voltes) (em recordava al circuit de St. Antoni de Portmany) només vaig aconseguir ajuntar-me amb 2 triatletes més i anar fent, ni a la baixada arreglàvem res ja que hi havia un fort vent en contra.

El circuit de córrer, que en un principi m’agradava, (2 voltes) amb pujada de 200m al 5% i després baixada se’n va fer etern sobre tot en la primera volta en que vaig arrastrar-me literalment, millorant un pel a la segona volta.

Felicitar a la Laia Pi que ho va fer-ho fantàstic, després d’estar-me plorant el dijous i el divendres matí dient que quedaria l’última, sortint la 10a de l’aigua i aguantant en un grup tota la bici i després també va patir al córrer, però amb tot i això només li vaig treure 3’ en el temps final.

Classificació Femenina:

15 Laia Pi

Classificació Masculina:

68 Andreu Raymond

Això si varem gaudir d’un muntatge espectacular de l’Europeu que es disputava en els 3 dies, començant pels júniors tot seguit de nosaltres.

Tot i això em vaig quedar per aquelles terres a descansar i preparar-me per la següent competició; el Campionat d'Espanya d'Aquatló, que és va celebrar a Ferrol el dia 03/07, un dia després da l Copa del Rei, que aquest cop no hi havia representació del Catalunya.

Aquí no estic tant descontent degut al gran nivell que hi havia en el meu grup d'edat (si hagués tingut menys edat hauria quedat en millor posició), tot i això 9a posició a 1' de la 5a plaça (que si hagués pogut entrenar més ho hauria aconseguit, al final del 1r sector anava 2n).

El circuit no era pla i es va córrer a 3’30” el primer sector, vigilant-nos tots ja que vam sortir 5’ després del grup precedent.

La gent córrer molt, però també neda moltíssim. Per cert aquí l’aigua si que estava fresqueta, un pel per sobre dels 18ºC.

Classificació:

9 Andreu Raymond (45-49M)

Al menys l'estudi a servit d'alguna cosa, he aprovat tot i ja tinc el 50% de la carrera fet.

8 de jul. 2011

NOVA CRÒNICA DEL TRIATLÓ SOCIAL

Crònica d'en Sergi Pi:

-"Fa molt, molt de temps… uns quants bastants bojos del CN Catalunya en un dissabte qualsevol van decidir anar a l’Argentera a primera hora d’un dissabte!, a fer una triatló popular entre amics, o això és el que hem van dir, suposo que per enganyar-me, ja que hi havia piques reservats des de fa molt de temps per aquell dia.

Tots neguitosos per si plovia o no, ja que estava molt ennuvolat i portava molts dies plovent, al final per sort o per desgracia, ja que hi havia gent que per ells seria millor si no hi hagués bici, no va ploure gents.

Un cop al pantà hem va impressionar bastant, ja que m’esperava una xarca com a Puigcerdà o Manresa per nedar, però que va, hi havia aigua a dojo, la veritat és que és un Sr Pantà pel qual pots explicar un fotimer d’històries (que si hi ha cocodrils, piranyes, carpes gegants, etc.).

Un cop ja tots preparats amb els neoprens i les bicis col•locades al seu lloc, la gent va començar a tirar-se a nedar a escalfar, jo vaig pensar: no es un triatlo social en plan conya?? La gent perquè escalfa??? I llavors va aparèixer amb dues deesses “il belo” i 2 min més tard amb la family el Joan F, quina puntualitat la seva!!!!

Mentre la gent s’anava tirant algú va preguntar: que comencem ja??? I de cop es va veure com Manresa, alguns a 20 m més endavant que altres, quan es va donar la sortida!!!!!

El swimmer preocupat perquè estigues a la seva estela va començar increïblement fort, menys mal que el Phelps no va venir que sinó les hagués passat putes. Jo, personalment vaig decidir no anar gaire fort, però tampoc m’agradaria que hem guanyessin gent que no toca i hem perdessin el respecte. Així que vaig decidir tirar del grup. El 1º cop que vaig passar la 1º boia em vaig espantar una mica perquè veies cada suposadament tronc s que sortien de l’aigua no gaire amigables. Més tard hem van voler fer com al Noya donant-me cops i no deixar-me fer peus,eeeee Vocal!!!! (No perquè la Kate sigui anglesa has d’actuar com ells!!!tot ho dolent s’encomana).

Un cop acabada la 1º secció de natació, que per cert es fa llargueta, la gent sortia disparada a fer la transició, ja que no volien perdre ni un segon.

Un cop en bici es van formar diferents pelotons a la caça del swimmer. La bici hem tenia preocupat ja que no tenia gaire clar per on tirar, però gràcies al Cronista (persona que fa moltes cròniques;) que se sap el circuit de memòria no va haver-hi problemes. La bici la veritat es que és molt fotudeta ja que pràcticament es tot pujar o baixar amb un cert de nivell , sense deixar-nos el nostre amic vent, que sempre ens fa poder gaudir de més temps de bici, no m’estranya que hi hagi un parc eòlic just a ja mateix.

Una de les coses més impressionants mai vistes va ser poder veure, ni que sigui per pocs segons, la gran baixada que va fer en Roger, com es nota que jugava a casa.... al seu costat em sentia com es senten les campiones del cata, agafant corbes totalment rectes.

Un cop vaig deixar la bici, tot i que pensava que no havia anat a tope, estava molt cansat, però de cop, allò semblava el tour, una gran multitud de persones criden el teu nom i animant-me sense parar i amb un avituallament mai vist en un triatló. Així que vaig decidir acabar els 10 km que em faltaven. El circuit de córrer està molt bé, ja que son 3 voltes on et vas creuant amb tothom pel voltant del pantà i vas veient a la gent, fins i tot va venir el GELI, quin honor més inesperat.

Un cop va anar arribant la gent i desprès de dutxar-se, sense sabor, vam anar a DINAR, la veritable raó del dia. El dinar va estar molt bé, ja que teníem una saleta tota per nosaltres i vam menjar com a cosacos. La fideuà passava com l’aigua, amb unes racions pròpies de triatletes i tot i això encara va sobrar.

Al final del dinar, el Vocal va començar el seguit de discursos on va intentar pressionar una mica el Geli, però ell amb la gran experiència política va tirar totes les pilotes fora i no es va mullar gents. Fins i tot el va parlar el President del poble on ens va convidar a unes copes de cava per poder brindar la gran diada del soci triatleta.

Com a conclusió de novato dir que ara entenc perquè la gent repeteix tant i perquè és objectiu de temporada.

Espero que l’any que ve s’apuntin les noves incorporacions del equip!!! (Marta, Sílvia, Laia,......)

Agrair a la Carol, el Roger, al públic i a tothom per haver gaudit d’un dia increïble, molt diferent a la resta de dies.

PD: sento el retard però això del alzheimer, estudiar, treballar i entrenar no dona per molt.
PD2: Se que és un excusa molt pobre.