-"Dissabte 9 de maig, a les 9:15 arribem la Núria i jo a l’embassament de Riudecanyes, i allà ja està el Roger amb tot preparat... boies d’última generació... aigua, para-sol, cadires, jutgesses, ampolles d’aigua, taronges, plàtans, els suports de les bicicletes... el circuit marcat... com sempre... tot impecable!
El dia és exuberant, un sol de justícia, un embassament ple, tot l’entorn verd, tot fantàstic!
Poc a poc van arriben els insignes participants... aquest any, hi ha molt pocs “acompanyants”, cosa estranya... la majoria correrem.
Amb una mica de retard, i després de tenir alguns problemes per embotir-nos en els neoprens (el primer triatló de la temporada sempre té la desagradable sorpresa de veure que cada cop ens estrenyent més!), comença el brífing... El director i organitzador explica el circuit... “tres voltes nedant (primeres queixes... “millor fem dos... l’any passat va ser molt llarg”... excuses... després seguir les fletxes blaves a la bici que ens haurien de portar fins a Porrera després de passar pel Coll de la Teixeta, i tornar a l’embassament per fer tres voltes corrent... total... 1.700 m nedant, 35 en bici, i 9 corrent.
Després de les fotografies de rigor... ens tirem a l’aigua... i sense masses escalfaments... es dona la sortida... l’aigua està molt freda (pel meu gust clar), sort que tots anem amb neoprè... menys la Kate que al ser del nord sembla que no li afecti això del fred... Després d’una primera volta en solitari una mica agònica pel fred i tot plegat..., veig uns peus davant meu i em dic... “aquesta és la meva”... i em poso darrera... a partir d’aquí és un passeig... quan falten uns 200 metres em poso davant per jugar una mica pensant que era el Santi... i sorpresa per mi quan surto de l’aigua veig que és el David, i davant nostre només havien sortit els dos Andrés i l’Eloi.
Al començament encara puc veure al David però poc a poc se’m va marxant. Al començament és un tram de pujades i baixades suaus fins que comença el port de la Teixeta... a partir d’aquí em mentalitzo de que no crec que em trobi ningú per davant ni per darrera... és a dir... que em tocarà fer la bici sol!
Per sorpresa per mi a dalt de tot de la Teixeta em trobo l’Andrés (ex-Prat) recollint floretes pel camí (havia decidit fer la bici amb calma perquè el dimarts tenia les proves de bombers). Un cop al coll, bé una bona baixada que ens porta fins a Porrera, allà donem la volta i tornada per on em vingut... però sorpresa... de tornada fa força vent en contra... que amb la lleugera pujada fa força dura l’ascensió. Un cop a dalt, ja només ens queda baixar sense arriscar més del compte perquè les corbes són força perilloses.
Tornada a l’embassament... i allà ens esperaven altre cop... la Teresa, la Núria, i el germà de l’Andrés, apuntant els parcials i fent el reportatge gràfic.
A partir d’aquí cadascú es configura la seva triatló... la Kate... després de nedar es va posar a córrer directament (de fet, ja no s’havia ni dut la bici). L’Eloi, només fa un km per provar sensacions, l’Andrés (ex-Prat) no córrer per reservar forces, el Santi, tampoc per acabar de recuperar-se del genoll, la Mercè i l’Erika, tampoc corren per reservar forces per la Terra de Remences del dia següent, l’Eduard només fa una volta...
Total que l’Andrés (“viiiisteee”) és l’únic que va com un tiro corrent i acaba primer el triatló... després David (alies maquinorra) després de fer dos voltes corrent a ritme alegre... en l’última es relaxa conscient que no l’atraparé (“que esperava... si amb una cama ja córrer més que jo!”). Després arribo jo... Roger, Sergi, Joan, Carles, etc.
Al acabar... decideixo fer un parell més de voltes corrent i acompanyo al Roger... però quan acabo... el David em diu que no puc parar fins que el Pecident acabi... i penso que no és mala idea... i l’acompanyo dues voltes més... de manera que acabo fent 21 km.
En tot cas, tot plegat... tot això per anar a menjar una mega fideuà, amb una amanida, una companyia molt agradable i tot el repartiment d’anècdotes, historietes, etc.
Al finalitzar, hi ha una petita sorpresa per l’Emili i el Jesús... que aquella mateixa setmana complien 50 anys... i com ells diuen... a veure... si els que som més joves... quan tinguem 50 anys encara fem triatló!
Com sempre... la jornada acaba amb un regust agradable i la sensació que això s’ha de repetir més sovint!
I òbviament... un gran agraïment al Roger (que tot i els mal de caps familiars) ens organitza un triatló fantàstic!
Moltes gràcies Roger!!!"-
Crònica d'en Marc Majòs
Pd: A la secció de fotos hi trobareu un munt del Triatló Social, cortesia de la Núria i en Marc!!
El dia és exuberant, un sol de justícia, un embassament ple, tot l’entorn verd, tot fantàstic!
Poc a poc van arriben els insignes participants... aquest any, hi ha molt pocs “acompanyants”, cosa estranya... la majoria correrem.
Amb una mica de retard, i després de tenir alguns problemes per embotir-nos en els neoprens (el primer triatló de la temporada sempre té la desagradable sorpresa de veure que cada cop ens estrenyent més!), comença el brífing... El director i organitzador explica el circuit... “tres voltes nedant (primeres queixes... “millor fem dos... l’any passat va ser molt llarg”... excuses... després seguir les fletxes blaves a la bici que ens haurien de portar fins a Porrera després de passar pel Coll de la Teixeta, i tornar a l’embassament per fer tres voltes corrent... total... 1.700 m nedant, 35 en bici, i 9 corrent.
Després de les fotografies de rigor... ens tirem a l’aigua... i sense masses escalfaments... es dona la sortida... l’aigua està molt freda (pel meu gust clar), sort que tots anem amb neoprè... menys la Kate que al ser del nord sembla que no li afecti això del fred... Després d’una primera volta en solitari una mica agònica pel fred i tot plegat..., veig uns peus davant meu i em dic... “aquesta és la meva”... i em poso darrera... a partir d’aquí és un passeig... quan falten uns 200 metres em poso davant per jugar una mica pensant que era el Santi... i sorpresa per mi quan surto de l’aigua veig que és el David, i davant nostre només havien sortit els dos Andrés i l’Eloi.
Al començament encara puc veure al David però poc a poc se’m va marxant. Al començament és un tram de pujades i baixades suaus fins que comença el port de la Teixeta... a partir d’aquí em mentalitzo de que no crec que em trobi ningú per davant ni per darrera... és a dir... que em tocarà fer la bici sol!
Per sorpresa per mi a dalt de tot de la Teixeta em trobo l’Andrés (ex-Prat) recollint floretes pel camí (havia decidit fer la bici amb calma perquè el dimarts tenia les proves de bombers). Un cop al coll, bé una bona baixada que ens porta fins a Porrera, allà donem la volta i tornada per on em vingut... però sorpresa... de tornada fa força vent en contra... que amb la lleugera pujada fa força dura l’ascensió. Un cop a dalt, ja només ens queda baixar sense arriscar més del compte perquè les corbes són força perilloses.
Tornada a l’embassament... i allà ens esperaven altre cop... la Teresa, la Núria, i el germà de l’Andrés, apuntant els parcials i fent el reportatge gràfic.
A partir d’aquí cadascú es configura la seva triatló... la Kate... després de nedar es va posar a córrer directament (de fet, ja no s’havia ni dut la bici). L’Eloi, només fa un km per provar sensacions, l’Andrés (ex-Prat) no córrer per reservar forces, el Santi, tampoc per acabar de recuperar-se del genoll, la Mercè i l’Erika, tampoc corren per reservar forces per la Terra de Remences del dia següent, l’Eduard només fa una volta...
Total que l’Andrés (“viiiisteee”) és l’únic que va com un tiro corrent i acaba primer el triatló... després David (alies maquinorra) després de fer dos voltes corrent a ritme alegre... en l’última es relaxa conscient que no l’atraparé (“que esperava... si amb una cama ja córrer més que jo!”). Després arribo jo... Roger, Sergi, Joan, Carles, etc.
Al acabar... decideixo fer un parell més de voltes corrent i acompanyo al Roger... però quan acabo... el David em diu que no puc parar fins que el Pecident acabi... i penso que no és mala idea... i l’acompanyo dues voltes més... de manera que acabo fent 21 km.
En tot cas, tot plegat... tot això per anar a menjar una mega fideuà, amb una amanida, una companyia molt agradable i tot el repartiment d’anècdotes, historietes, etc.
Al finalitzar, hi ha una petita sorpresa per l’Emili i el Jesús... que aquella mateixa setmana complien 50 anys... i com ells diuen... a veure... si els que som més joves... quan tinguem 50 anys encara fem triatló!
Com sempre... la jornada acaba amb un regust agradable i la sensació que això s’ha de repetir més sovint!
I òbviament... un gran agraïment al Roger (que tot i els mal de caps familiars) ens organitza un triatló fantàstic!
Moltes gràcies Roger!!!"-
Crònica d'en Marc Majòs
Pd: A la secció de fotos hi trobareu un munt del Triatló Social, cortesia de la Núria i en Marc!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada