“Top Ten” històric de l’Equip Femení a la Copa del Rei de Triatló, superant de bon tros les expectatives més positives. L’equip femení format per la Mercé Asensio, Kate K. Kidger, Erika Martinez i Inés Mestre, que participava per primer cop en una competició per equips, van assolir una més que meritòria 10a posició quedant a tant sols 2” del A.D. Triatlon Pacense. Aquest gran resultat es deu a un equip molt anivellat en els tres segments i conduït magistralment en el sector ciclista per la Kate, que va vindre expressament d’Anglaterra per que poguéssim formar un equip femení per aquesta competició, una de les més importants a nivell d’equips nacionals del calendari on participen les millors triatletes nacionals.
Va ser un recorregut d’una volta de 750 m. de natació al port de Palma, 4 voltes de ciclisme a un circuit pla de 5 km, però que es va endurir pel vent i les nombroses corbes de 180º que es tenien que donar i finalment dos voltes de cursa a peu pel centre històric de Palma.
L’equip femení guanyador va ser el Canal de Isabel II integrat per Ana Burgos (olímpica a Atenes i a Pekin), Marina Damlaincourt, Zuriñe Rodriguez (aquestes dues habituals en copa del món), Mabel Gallardo, Beatriz Gimenez.
En quant a l’Equip Masculí format per; Ferran Barceló, David Martinez, Sergi Martinez, Eloi Moragues i Andreu Raymond va aconseguir un “Top Vint” en quedar en 19a posició final a 20” del Club Triatló Manresa, aquesta és la millor posició que s’ha quedat mai en una Copa del Rei millorant la 24a posició aconseguida a Medina de Rioseco (Valladolid) al 2006.
Crònica “cebolleta”: “Cel tapat i amenaçant pluja, així ens va rebre Palma hores abans de començar la nostre participació a la Copa del Rei d’enguany, nerviosos per si plovia ja que si ho feia amb la de corbes que tenia el circuit de bici els “Merodio Brothers” les haguessin passat magres. Donem dues voltes al circuit d’escalfament i veiem que és més dur del que semblava per culpa del vent que bufa, desprès d’això intentem escalfar al mar, “craso error” per culpa d’un altre equip que se’n va nedant a la zona de competició quasi ens desqualifiquen, per sort un dels jutges es va donar compte que nosaltres ho intentàvem lluny de la competició.
Comencem la prova, ens llencem a l’aigua i en formació de 2-2-1, abans d’arribar a la primera boia, el Sergi pateix una errada en el GPS i se’n va cap a l’esquerra, crits a dojo i retorna a la manada, al girà la boia s’avança una mica i jo que anava al seu darrera em despenjo dels seus peus...uns instant de pànic, però el Ferri es va donar compte i va anar a buscar els seus peus, el David als de l’Eloi i jo em vaig poder enganxar al Ferran...crisis solucionada!!
Arribem a la “peazo” rampa per sortir de l’aigua, per que no em tinguin d’esperar faig un sprint a muerte avançant al David però com que la transició era llarga s’ha m’acaben les forces i pateixo per arribar a boxes al seu ritme, l’Eloi ens ajuda a treure les bicis (molt justes per la barra baixa) i a aprtir d’aquì comença “el show del Cata” a mi se’n trenca una goma de la sabatilla i no hi ha forma de posar el peu ni a sobre ni a dins, al final desprès de fer unes quantes esses ho aconsegueixo surto esprintant i de cop sentim al David cridar -He punxat!!- Alarma general, el trainer ens mana aturar-nos, ràpidament decidim que “el gregario de lujo” o sigui jo, deixi la meva bici al David, aquest s’empana i es comença a treure les sabatilles!? Quatre crits de que portem els mateixos pedals i es posen en marxa un altre cop amb el David queixant-se -Aquest seient és molt baix!!!, Això és una merda!!!.....-.
La resta de la cursa us la puc explicar com a espectador, van córrer molt ràpid, patint de valent amb un parcial de 17’ 08” (3’25”/km), al final 19a posició amb un temps de 1h 02’ 57” i jo que m’entorno a casa amb un altre cop sense acabar la bici, però aquesta vegada satisfet perquè la meva retirada a servit per aconseguir el millor resultat en Copes del Rei”
El guanyador va ser el SVC Seguridad format per; Eneko i Hector Llanos (2n i 5è al IM de Frankfurt) Jose M. Tovar (participant en copes del món) Jon Unanue (habitual de la llarga distància) i Iñigo Izaguirre.
En primer lloc, volia destacar la gran cursa de les noies de l'equip aconseguint un resultat important pel club, però sobretot a la labor d'equip i sacrifici de l'Andreu Raymond el deixar la seva bicicleta al David després de punxar la roda. Jo crec que és molt lloable.
amb la nova bici i les 4 corbes de 180º amb les diferents traçades i arrancades de cadascú ho complicaven. Però de cop a partir del km. 7 la cosa va començar a funcionar i la locomotora Sergi ens va posar en marxa i la resta ens vam posar el tren per arribar el més ràpid possible a la següent estació situada a boxes per començar a corre. Les rectes amb vent en contra el Sergi feia el gran treball i garantia una alta velocitat, amb alguna ajuda del Ferran i meva, i les rectes de vent a favor el Ferran i Jo deixàvem descansar el conductor i tiràvem del tren.
