Crònica de'n Santi Soley
-"La primera vegada
Guadassuar, poble sense cap atractiu especial mes que la seva situacio geografica al costat del parc natural de l´Albufera, a la Comunitat de Valencia.
L´Eterna Promesa del CNC Catalunya es disposa a debutar en la disciplina del duatlo, desprès de mes de dos anys participant en triatlons. Ja se sap, es lo que te el fet de ser etern, que no acabes mai de sorprendre’t. Uns poc mes de dos cents participants en la 6a edició d´aquest duatlóo, prova que tanca la Copa Federació de la Comunitat Valenciana, que entenc es deu compondre de varies proves duatletiques, aixi que dintre del calendari intueixo es important.
Amb el numero 112, i la meva inoblidable Bianchi d’alumini, que ha estat deportada a la zona de les taronges, ens preparem a les 10h del dissabte 1 de maig, dia dels treballadors, però com que jo soc jefe a sobre ara no treballo, cap obligació amb les manifestacions aquestes dels chupadors del bote dels sindicaleros que viuen del mal-cuento dels altres.
El dia acompanya, fa bo i molt bona temperatura, i just a l´hora es dona el tret de sortida, i quina sortida! mare meva com corren aquesta gent, em dic, però jo a la meva, o sigui, correr els primers 5km per sota dels 20 minuts, que per a mi ja es un registre acceptable a aquestes alçades (ara es quan els masters blasters del atletisme es posen les mans al cap dient, 20 minuts?!, pero es lo que hay). El primer circuit consta de dues voltes pels carrers del magnific poble de Guadassuar que es vesteix amb un ambient de gala, alguns veïns fins i tot han posat equips de musica al terrat per donar empenta, musicoterapia casera, tot molt entrenyable. Tot i no ser capac de guanyar el premi sprint davant del emblematic Pub Capri de Guadassuar, arribo a la primera transició amb un temps per sobre dels 20, però mes tard m’aseventaria que sembla el circuit era mes llarg, i jo no soc un fiera amb el control del cronòmetre i crec que l´havia engegat abans. Primera transició molt rapida, això de no haver de treure’s el neoprè es un punt, i venga, a pedalar amb la meva benvolguda clàssica italiana. Formem un grup inicial de 5 mes o menys, però amb la referència a la llunyania de un grup mes nombrós, i venga, a donar-li perquè allà esta el lloc bo. Però tret d´algun component puntual, els altres no estan per la feina de tirar a per al grup gran. Intento motivar al personal, però res de res.
Sorprenentment per a mi, jo em trobo molt recuperat dels 5km i amb a penes molèsties al genoll, així que decideixo tirar del carro i em poso a tirar a mort del grup i amb algun mínim relleu d´un altre duatleta que em dona respir, i una tirada final forta enllacem al acabar la primera volta de tres, moment en que em guanyo les felicitacions perpetues dels meus companys de grupet, fins i tot a la ultima transició del córrer encara se’n recorda, no m´havia passat mai així que em sento afalagat, i em dic, haure de fer mes duatlons! super-motivat en aquell moment, però la segona i tercera volta en un gran grup de uns quinze no te res mes que vigilar no caure en les múltiples corbes d´un circuit que transcorre entre camps de tarongers, i on la gent fa unes maniobres de lo mes interessant per no perdre rebuf, però no hi ha manera de tirar fort. Anem agafant components però tinc la sensaciò de que ens toquem una mica les pilotes, o taronges per posar en mes perspectiva geogràfica la crònica, i que nomes tirem tres o quatre, fins i tot al donar un relleu fort per motivar a la gent em trobo a cinquanta metres sol davant, però no dura més d´un parell de kilòmetres la meva aventura en solitari.
Arribem a la segona transició, caiguda a la moqueta, montonera, lo que hay que ver! sortejo com puc i ens calcem les sabatilles a per als 2,5km finals en una volta única del circuit urbá inicial. Penso, ara si que patirem, però sorprenentment els faig mes ràpid del esperat i lo mes important amb millors sensacions que les que preveia, superant algun corredor i no deixant-me superar per molts, tot i que com es habitual uns quants si que ho fan, sobretot al tram final on uns tres o quatre em sobrepassen tot i l´intent d´sprint ja en recta final on m´emparello amb ells però no puc mes i em deixo caure per acabar el 76.
Molt content dels meus 1:12h aproximadament de temps final, que tenint en compte una bicicleta de mes de 25km no esta malament per a mi. La meva referència un company ex-ADO de marxa atlètica, i molt bon ciclista, que em treu un minut clavat solament en el lloc 63, així que intueixo que el meu resultat no es dolent, però el mes important, m´ho he passat be en el meu primer duatló. Pel fet de sempre viatjar a l´època de duatlons a Catalunya mai havia gaudit fins ara d´aquesta prova, però el bon regust que m´emporto em fa pensar en tornar-hi quan pugui. M´emporto bones sensacions, bona matinal, poc ressentiment del genoll, i un bon ambient, ah, i sense oblidar les empanades gallegues del final i la cervesa, més que res per fer feliç a la Benemerita i als urbanos, que se les fotien de tres en tres, mes o menys com les multes que m´estant endossant a mi últimament.
Santi (L´Eterna Promesa que es planteja com a propera prova del seu calendari particular: Canet d´en Berenguer (Comunitat Valenciana, prova Olimpica), forcat per redefinir el seu objectiu de temporada que fins ara era el Social on no podrà participar per compromisos varis, per la bona sort de la resta del equip)"-
Classificació:
76 Santi Soley (ABM)
Ya era hora que compètisis!!!
-"La primera vegada
Guadassuar, poble sense cap atractiu especial mes que la seva situacio geografica al costat del parc natural de l´Albufera, a la Comunitat de Valencia.
L´Eterna Promesa del CNC Catalunya es disposa a debutar en la disciplina del duatlo, desprès de mes de dos anys participant en triatlons. Ja se sap, es lo que te el fet de ser etern, que no acabes mai de sorprendre’t. Uns poc mes de dos cents participants en la 6a edició d´aquest duatlóo, prova que tanca la Copa Federació de la Comunitat Valenciana, que entenc es deu compondre de varies proves duatletiques, aixi que dintre del calendari intueixo es important.
Amb el numero 112, i la meva inoblidable Bianchi d’alumini, que ha estat deportada a la zona de les taronges, ens preparem a les 10h del dissabte 1 de maig, dia dels treballadors, però com que jo soc jefe a sobre ara no treballo, cap obligació amb les manifestacions aquestes dels chupadors del bote dels sindicaleros que viuen del mal-cuento dels altres.
El dia acompanya, fa bo i molt bona temperatura, i just a l´hora es dona el tret de sortida, i quina sortida! mare meva com corren aquesta gent, em dic, però jo a la meva, o sigui, correr els primers 5km per sota dels 20 minuts, que per a mi ja es un registre acceptable a aquestes alçades (ara es quan els masters blasters del atletisme es posen les mans al cap dient, 20 minuts?!, pero es lo que hay). El primer circuit consta de dues voltes pels carrers del magnific poble de Guadassuar que es vesteix amb un ambient de gala, alguns veïns fins i tot han posat equips de musica al terrat per donar empenta, musicoterapia casera, tot molt entrenyable. Tot i no ser capac de guanyar el premi sprint davant del emblematic Pub Capri de Guadassuar, arribo a la primera transició amb un temps per sobre dels 20, però mes tard m’aseventaria que sembla el circuit era mes llarg, i jo no soc un fiera amb el control del cronòmetre i crec que l´havia engegat abans. Primera transició molt rapida, això de no haver de treure’s el neoprè es un punt, i venga, a pedalar amb la meva benvolguda clàssica italiana. Formem un grup inicial de 5 mes o menys, però amb la referència a la llunyania de un grup mes nombrós, i venga, a donar-li perquè allà esta el lloc bo. Però tret d´algun component puntual, els altres no estan per la feina de tirar a per al grup gran. Intento motivar al personal, però res de res.
Sorprenentment per a mi, jo em trobo molt recuperat dels 5km i amb a penes molèsties al genoll, així que decideixo tirar del carro i em poso a tirar a mort del grup i amb algun mínim relleu d´un altre duatleta que em dona respir, i una tirada final forta enllacem al acabar la primera volta de tres, moment en que em guanyo les felicitacions perpetues dels meus companys de grupet, fins i tot a la ultima transició del córrer encara se’n recorda, no m´havia passat mai així que em sento afalagat, i em dic, haure de fer mes duatlons! super-motivat en aquell moment, però la segona i tercera volta en un gran grup de uns quinze no te res mes que vigilar no caure en les múltiples corbes d´un circuit que transcorre entre camps de tarongers, i on la gent fa unes maniobres de lo mes interessant per no perdre rebuf, però no hi ha manera de tirar fort. Anem agafant components però tinc la sensaciò de que ens toquem una mica les pilotes, o taronges per posar en mes perspectiva geogràfica la crònica, i que nomes tirem tres o quatre, fins i tot al donar un relleu fort per motivar a la gent em trobo a cinquanta metres sol davant, però no dura més d´un parell de kilòmetres la meva aventura en solitari.
Arribem a la segona transició, caiguda a la moqueta, montonera, lo que hay que ver! sortejo com puc i ens calcem les sabatilles a per als 2,5km finals en una volta única del circuit urbá inicial. Penso, ara si que patirem, però sorprenentment els faig mes ràpid del esperat i lo mes important amb millors sensacions que les que preveia, superant algun corredor i no deixant-me superar per molts, tot i que com es habitual uns quants si que ho fan, sobretot al tram final on uns tres o quatre em sobrepassen tot i l´intent d´sprint ja en recta final on m´emparello amb ells però no puc mes i em deixo caure per acabar el 76.
Molt content dels meus 1:12h aproximadament de temps final, que tenint en compte una bicicleta de mes de 25km no esta malament per a mi. La meva referència un company ex-ADO de marxa atlètica, i molt bon ciclista, que em treu un minut clavat solament en el lloc 63, així que intueixo que el meu resultat no es dolent, però el mes important, m´ho he passat be en el meu primer duatló. Pel fet de sempre viatjar a l´època de duatlons a Catalunya mai havia gaudit fins ara d´aquesta prova, però el bon regust que m´emporto em fa pensar en tornar-hi quan pugui. M´emporto bones sensacions, bona matinal, poc ressentiment del genoll, i un bon ambient, ah, i sense oblidar les empanades gallegues del final i la cervesa, més que res per fer feliç a la Benemerita i als urbanos, que se les fotien de tres en tres, mes o menys com les multes que m´estant endossant a mi últimament.
Santi (L´Eterna Promesa que es planteja com a propera prova del seu calendari particular: Canet d´en Berenguer (Comunitat Valenciana, prova Olimpica), forcat per redefinir el seu objectiu de temporada que fins ara era el Social on no podrà participar per compromisos varis, per la bona sort de la resta del equip)"-
Classificació:
76 Santi Soley (ABM)
Ya era hora que compètisis!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada