Triatló C.N.Catalunya: CALOR!!

Primer de tot permeteu-me que des de aquest blog donem suport a en Toni del Club Triatló Granollers que es troba a la UCO (Unitat de Cures Coronaries) del Hospital Josep Trueta de Girona desprès de patir un desmai i a la poca estona una aturada cardio respiratòria de la que en va sortir gràcies a la actuació de tots els cossos de emergències mèdiques i col·laboradors (Creu Roja, Bàsiques de SEM i equip mèdic del helicòpter i alguns triatletes que som del gremi) va ser evacuat amb helicòpter des de Banyoles.

Els companys del Club Natació Catalunya li desitgem una ràpida i complerta recuperació.

Calor, calor i més calor. Així es podria resumir el III Triatló B de Banyoles, ja que fins hi tot a la natació feia calor 25ºC la temperatura del llac, jo ni m’ho creia, quan van dir que es nedava sense neoprè!

-“Vaig arribar a Banyoles dissabte a la tarda i tenia habitació reservada a l’alberg de l’Estany... Primers problemes, dins hi ha un individu que diu que és l’amo que ens diu que no podem pujar les bicis a les habitacions i que les deixem en un parking del que només ni ha una clau i que li donarà a qualsevol que li demani, evidentment la gent si nega per la pasta que valen les bicicletes i la manca de seguretat en el lloc que ens ofereix... Desprès de intentar convenç-se’l, al final fem un assalt tots a l’hora pujant les bicis a les habitacions (érem uns 5) evidentment no va tenir collons d’aturar-nos!

Arriba el moment de la competició, ja a boxes es veu els canvis que hi ha al mon del triatló, l’especialització... La majoria de bicis són cabres, cascos aerodinàmics i gent que no la veus en sprints ni olímpics...aquí començo a pensar que no farem res de bó.

Natació sense neoprè exceptuant els avis, nedo una mica i ningú sap on serà la sortida ni com, a l’estona mentre jo encara era al pantalà la gent comença a nedar (típica sortida de la fede) em llenço a l’aigua i començo a tenir problemes amb les lentilles i les olleres això em fa aturar-me un munt de cops la primera volta, al menys la segona no tinc problemes, surto de l’aigua amb 44’ (sense saber-ho el Carles Matas 39’ i en Roger 40’)

El sector de bici és de l’únic que estic content ja que encara que em va passar molta gent, també jo en vaig passar, mitjana de 31.34 km/h, que per mi és la més ràpida que he fet mai en aquest circuit en mitja distància, a la segona volta em vaig regular a les baixades gracies a les rodes noves (HED3) i no pedalejava i agafo abans del port al Carles.

Cursa a peu...per la calda que fa ja me’n oblido de córrer com deu mana, ho passo malament la primera volta i encara que hagués pogut anar més ràpid no volia, a la segona ja em trobava millor però vaig seguir al mateix ritme, potser un pel més depressa, tot i això m’aturava als avituallaments per hidratar-me com deu mana i refrescar-me, a l’última volta ja vaig córrer amb més ganes i va ser on vaig avançar més gent inclòs de la meva mateixa volta trobant-me bé de cames.

És molt dur fer mitja distància a finals de juny amb aquesta calor i dir-vos que ja molta gent amb nivell mig-alt que només es dedica a la mitja i llarga distància!”-