6 d’oct. 2009

CHALLENGE BARCELONA-MARESME

Com ja sabreu tots aquest diumenge passat dia 4 d'octubre es celebrava la 1a edició de la Challenge Barcelona-Maresme, prova en distància Ironman (la segona d'aquesta distància que és fa a terres Catalanes, la primera va ser l'IRONCAT que ja porta 6 edicions). La novetat d'aquesta era la gran participació de gent d'arreu del món! Amb més de 1800 participants.

Dos membres de la secció s'estrenaven en aquesta distància amb l'il·lusió de ser finishers; en Marc Majòs i en Siquem Vivancos, però deixem que ells ens expliquin la seva experiència.

Crònica d'en Marc

-"Hola companys i companyes!

Primer de tot... moltíssimes gràcies a tots els que ens heu animat... s'agraeix molt i ajuda a acabar una prova així!
A veure... si us faig la crònica d'una prova de 10 hores puc estar una hora!!! A més... això comença el dia abans!!!

Primer recollir el dorsal... i jo no existia... el 751 era jo... però no tenien el meu número! Després de mitja hora buscant-lo al final em donen un dorsal nou... el 1791!
Després anem a l'hotel i l'habitació que ens donen no s'obra... ens han de donar un altre habitació!!! Ja pensàvem... aquí no ens surt res bé... això no és una senyal massa bona... Tot dissabte a la tarda... després de deixar la bici i el material de boxes... tota la tarda estirat a l'habitació!!!

Dissabte... a les 3 de la matinada m'aixeco i menjo una mica (com m'havia recomanat el Joan Francesc)... a les 5:45 ens aixequem... menjo una mica i cap a la sortida! A les 7 hores ja tenia posat el neoprè i tot preparat tot i que no sortia fins les 8, però tenia fred!
A les 8 la meva sortida... la sisena! Al principi una mica de cops però res massa greu! La mar... plana-plana, perfecte... i les boies de referència bastant ben col•locades... tot i això tens la sensació que acabes fent més de 3.800... Surto amb 1 hora 2'... que més o menys era ho previst, pensava fer 1 hora, però al mar... ja se sap...
Transició força llarga... 3'45'' i comencem la bici... Aquesta vegada res de drafting... algun listillo... però la majoria ho respecten molt i jo no faig ni un metre darrera ningú!!!
Les sensacions... relatives... fins el km 70 bé, però com hi ha autèntiques besties en bici tens la sensació que no vas massa bé... però miro el conta kilòmetres i porto una mitja de 34 K/h... em dic... ull... massa ràpid! La segona volta regulo una mica... i a partir del 110 l'esquena em comença a fer mal i aleshores vaig descansant una mica de "l'acople"... A partir del 140 em torno a recuperar i apreto una mica... al final em surt al conta kilòmetres... 181 km en 5h26' a una mitja de 33'3 k/h... perfecte...
Un altre transició llarga... 2'50' i somi... comencem a còrrer... "mare meva"... els quàdriceps els tinc super engarrotats!!!... Tot i això vaig a bon ritme... Per assolir l'objectiu de baixar de les 10 hores haig de fer 3 hores 25'... Havia de recuperar el temps que es perd en les transicions... 6'40''... uffff!
Faig els primers 10 en 45' tot i anar fatal... molt bé... la primera mitja amb 1h 38'... encara bé... "només" havia de fer una mitja en 1h43'... però estava grogi!!! i baixo força el ritme... començo a patir moltíssim... Si bé... ja portava tota la primera mitja patint molt!!! Intento anar a un ritme que pugi arribar sense parar ni caminar... Segona mitja... amb 1h58' pajarón del copon... total 10h14'!!!

La veritat és que va ser duríssim física... però sobretot... psicològicament... fer una marató quan al km 1 ja estàs destrossat és duríssim... i tot i que tinc un regust amarg per no haver aguantat en la segona mitja... també és la part que li dono més valor... perquè no caminar ni parar tal i com anava té un gran mèrit per mi!!! Vist amb perspectiva!!! Crec que vaig corre amb ambició i sense por i al final vaig fer el que les meves forces em van permetre. Canviaria algunes cosetes de la meva cursa... menjar i veure més... no tirar tant de "desarrollos" a la bici... regular una mica més al córrer... però crec que ho vaig fer tant bé com vaig poder i no em puc queixar! Crec que vaig arribar amb un bon entrenament i ben descansat... Sense que soni a excusa... també vaig tenir un mal entès amb el meu germà que a la mitja li vaig preguntar quan portava i vaig entendre 8h30' i vaig pensar que ja no baixava de 10 hores perquè era impossible fer la segona mitja millor que la primera... però el que em va dir és que havia fet la primera mitja amb 1h38' i que portava 8h18' però això no ho vaig entendre! A partir d'aquí em vaig desanimar i vaig pensar a posar el ritme que em permetés arribar... m'era igual 10h10' que 10h20'. Però com dic... tampoc podia més!

També dir... que l'últim km crec que feia 1.500 m (a part dels 200 de més de la marató) perquè anava pel 41 en 3h29' i estava apretant per arribar!!!
L'organització... molt bé en general... i el públic genial... Al acabar tot i que els quàdriceps els tenia fatal... la resta estic força bé... de fet... avui ja em sento molt recuperat!!!

En resum... és tot una experiència... i felicito i em trec el barret a tots aquells que fan un ironman... és duríssim!

Felicitats Siquem!!! Espero llegir la teva versió!!!

Gràcies a tothom!

Una abraçada! Marc"-

Crònica d'en Siquem:

-"El sábado tarde recojo mi dorsal y voy a hacer la verificación de él, primer problema, me dan el 996 y yo según la lista soy el 966, vuelta atrás y se deshace el error. Estoy en boxes, el estomago lo tengo como cerrado, que nervios, pienso, mañana estaré aquí corriendo.
Ambientazo por todo lo alto, la gente esta contenta, unos a otros nos miramos y sobre todo observamos las bicis, como si eso fuera sinónimo del tipo de triatleta que eres. La cena pronto en un hotel donde hay un congreso de moteros policias, "Los angeles guardianes", mucho jaleo para ser quienes son pero consigo dormirme pronto y antes de las 10.

Las 5 de la mañana, me despierto, hemos quedado para desayunar a las 5,30, suena el móvil, es el Andreu dándome ánimos, ostras Andreu que detalle el tuyo.
La tarde anterior había dejado todo en boxes, solo tengo que hinchar las ruedas, poner los bidones y ya esta. Mi salida es a las 8 y a las 8,20,el día anterior la organización decide cambiar las salidas, de una diferencia de 5 minutos a 10, arguyen que así no se hará drafting, me parece bien, pero que cierren el boxes a las 7 para todos toca un poco las narices, porque te obliga estar parado mucho, en mi caso una hora y veinte. pero el tiempo pasa rápido, en la playa hay centenares de personas animando.

Llegada la hora me coloco en posición, trato de visualizar las boyas y lo que haré. Suena la bocina, por fin empezamos, primeros metros algo embarullados, algún que otro golpe pero nada importante, la primera boya a 200 metros ya define los grupos, mucho espacio para nadar, que bien. El siguiente giro está a 1450 metros, se me hacen largos, además un triatleta me ha cogido como referencia y no para de tocarme los pies, que agobio, decido irme un poco a la izquierda separándome de las boyas para sacármelo de encima. Ya llego a los 1650, donde se gira otra vez haciendo 100 metros hacía alta mar para luego girar y encarar 1750 metros más, pero que estoy viendo, gorros de la anterior salida, no puede ser, si yo nado como el plomo, ¿Como es posible que haya recuperado 10 minutos a alguien? La cuestión es que me da ánimos y braceo más fuerte. Llego a la última boya, solo quedan 300 metros para acabar.
Salgo del agua, había quedado con Merçé que me dijera el tiempo, ¿Que has dicho Merçe? 1 hora 10, Dios mío, pero que bien, una hora y 10, ni en sueños podría imaginar esto, contento estaba con hacer una 1h16, desde luego el super traje Orca Alfa hace milagros.

Cojo la bici, y venga los ánimos están por las nubes, primer susto, oigo detrás de mi "tarjeta amarilla, párese en el penalti box" Uf es al que va detrás mío. Esto marcha, pero me digo tranqui Siquem, tranqui. km 70 primera vuelta a 34 de media. Avituallamiento de Calella y catapum el buen hombre del avituallamiento se pone delante, freno de golpe, se me cae el botellín a la cadena y esparramazo que me doy, me clavo el manillar en la pierna, una buena raja con sangre, me levanto, afortunadamente mi familia que esta a unos metros atrás no lo ha visto, sobre todo mi madre, mierda la maneta del freno de atras esta colgando, pero no he venido hasta aqui para retirarme así que me monto en la bici y andando, ya se parará la sangre.
Tengo un buen moretón, pero el golpe ha sido seco y no iba a mucha velocidad, pido un médico a uno de los jueces, me dicen que en Masnou hay uno, ostras me faltan 35 km para llegar, no puedo ponerme de pie, pues me duele la pierna y además no puedo apoyarme en el manillar, asi que los repechotes sentado, tirando de caderas y de cuadriceps.
Segunda vuelta he bajado la media de 34 a 33,5, no esta mal, encaro la ultima vuelta, estoy que me salgo, la media continua por encima de los 33, Km 177 ya veo el final, el circuito urbano me mata, hay muchas curvas cerradas y solo puedo frenar con el freno de adelante, eso me hace perder mucho tiempo, al final la media 32 con algo, un total de 5,29,29 para el segmento de bici.

Empiezo a correr, solo falta un maratón, veo al Eloy y me dice que espabile, Eloy la próxima vez dame un beso corcho, pido a mi primo y a la Encarna Granados que me den un ibuprofeno, esto se va hacer muy largo. Después de unos kilómetros apararece el Josep Amrán con el ibuprofeno, bien. No llevo reloj, así que el ritmo ni idea, pero estoy pasando gente, que me pone por las nubes, en cada avituallamiento me paro, sistema primero vaso de agua, después gatorade, naranja y gel, otro vaso de agua y a correr. Primera vuelta, el pueblo esta lleno de gente, ya los oigo, mi familia, mis amigos, se han desplazado como unos 30, el animo que me dan es impresionante, hasta con megafonos me gritan. Veo al Marcel Zamora, pero como corre este tío, pero como corre.
Hay mucha gente caminando, me impresiona ver algunos tirados en las cunetas y sus familias consolándoles. yo tengo que acabar, tengo que acabar, primeras rampas, camina unos metros y se me pasan. 3 vuelta, la peor, estoy muy agobiado pero voy a 5, lo que yo quería. Que buenos chicos los de la organización en km 5, 15, 25, 35 una subida de unos 15 metros muy empinada, estos si que saben. Por fin la ultima vuelta, me he parado dos veces a caminar por las rampas, pero ya se que llego, Km 41 giro y giro y giro y giro, esto no se acaba nunca, tiene razón el Marc por lo menos hay 1500 metros.
Veo la meta, me gritan esprinto, en el reloj pone 11,15 y algo, o sea que he hecho sobre 10,24, si, si, menos de lo que esperaba, me miran los ojos el médico y por fin los abrazos a mis hijos a mi esposa y todos mis amigos, ya soy un Finisher.

Y ahora a descansar y a esperar que me restituyan mi persona y mi clasificación gracias a todos por vuestros ánimos

"LO MEJOR QUE TE PUEDE PASAR EN LA VIDA ES TENER AMIGOS QUE ESTEN A TU LADO CUANDO MAS LO NECESITAS""-

Classificació:

173 Marc Majòs 10:14:16 (41è Grup 30-34M)

219 Siquem Vivancos 10:25:19 (44è 40-44M)

La més sincera enhorabona sou uns Carcks!!!!!!!!!!!!!!!!