Un altre maxada del nostre trotamons, en Ferran Barceló, que va fer el mític Triatló de llarga distància d'Alp d'Huez, just després d'arribar des de Croàcia amb la seva BTT amb carro inclós .
Però millor us deixo amb una de les seves interminables cròniques!!
Crònica d'en Ferran:
-"Crec que és el primer cop a la vida q començava una competi gairebé segur que no la podria acabar. N’havia fet d'altres tocat però sempre traient-li ferro a l'assumpte i autoconvencent-me que al final no seria res i la podria acabar (tot i després acabar dos mesos en crosses). Aquesta vegada, després de la matada del challenge, m'havia autoconvençut que no valia la pena rebentar-me per només una cursa i que, a més a més, encara tenia molts km's x arribar a casa.
La pregunta és: i per què començar-la? jo també m'ho vaig estar plantejant però tants km's per arribar aquí, tantes presses, tirades inhumanes de fins a 190km's amb un carro a darrera carregat amb tots els trastos, que em portessin la bici... Almenys valia provar-ho.
Em vaig llevar amb poques ganes de sortir de la tenda. Vaig preparar les coses amb desgana i vaig agafar la bici x fer els 15 km's que em separaven del llac on nedàvem. Pel camí molèsties al vast intern del quàdriceps, com no, i la veueta de la noia del servei de kiropràctics q posava l'organització dient q ho tenia molt xungo per competir avui.
Arribo i diuen q l'aigua està a 15,2 C Olé, quines ganes tinc de competir. El del meu costat posant-se polaines de surf i un protector de neoprè al cap... buff, a on m'estic posant? podria estar ben tranquil•let a la tenda... Ve el Nico i em dóna ànims. Sort n'he tingut d'ell aquests dies...
Neopré, preparatius i arriba l'hora de sortir. L'aigua està congelada i la sortida es fa des de dins. Passo, em quedo al voral i quan surtin ja nedaré 30m. més. Total, si ho hauré de deixar a la bici.
Sortim. L'aigua està freda però es neda bé. Aquest estany alpí d'aigües transparents és molt bonic i tenir un helicòpter sobrevolant-te el cap, a pocs metres, fa q sembli q competeixis en una copa del món. Jo disfruto de la natació tenint en ment q serà de les poques coses q faré avui. Que lluny queda l'últim dia que havia nedat en l'idílic llac del Parc Natural de Plibicka Jezera de Croàcia... i quina calor hi feia!
2100m. de natació i surto de l'aigua; està plovent. Olé, fred i pluja: el millor per anar amb bici! Per sort hi ha un grup d'animadores rotllo super bowl q m'alegren la vista. Comença la bici. Per endavant hi ha dos ports llargs però assequibles i, quan ja portes 100km's a les cames, per últim, el mític Alpe d'Huez.
Comencem amb lleugera baixada i anant força ràpid. Tot i que no es permet anar a roda es formen grupets més o menys compactes que van junts. Jo m'he posat de marge el coronar el primer port per decidir que faig amb la meva carrera. Plou a vegades més i a vegades menys però no para. La gent no va a roda perquè sinó es menja tota l'aigua que expulsa la bici del davant però va junteta. Anem fent i comença el primer port. Jo m'obligo a no posar-me dret sobre la bici (és quan més mal em fa el genoll) i tiro del 39x25 i 39x 28 q tenia reservat x l'Alpe. Em passa tot deu. Jo no en sé de pujar assentat. Mentrestant em repeteixo una i altra vegada "conserva genoll, conserva genoll". A mig port començo a pensar que només que pogués pujar l'Alpe, encara que no pogués córrer, ja em conformaria. Però queda llunyíssim encara i no em vull fer il•lusions. Arribem a dalt i l'Alpe comença a entrar en els meus horitzons. Encara q sigui patint una mica...
Baixada no tan ràpida com jo voldria però no està malament amb la que cau. Vaig avançant posicions. El repte és aconseguir intuir quan vénen les paelles per frenar un bon tros abans i no seguir recte en la corba i estampar-me. Segueixo els consells d'en Perico i toco el fre una mica abans de la frenada x treure-l’hi l'aigua a la llanta i així freni abans.
Corono el segon port sent igualment conservador amb la biomecànica. Tinc molèsties però ja sé que arribaré a dalt de l'Alpe com sigui. Baixada amb un fred brutal i molta pluja. Baixo amb els ulls mig tancats perquè les gotes se'm claven a les retines. La gent porta manguitos, impermeables, paravents però jo a pelo... Si total, havia de donar la volta al primer port... Miro el manillar de la bici i veig q va fent esses al ritme dels meus tremolors. Però estic baixant bastant ràpid i passant molta gent. Baixo a “tumba entreabierta”.
Alpe d'Huez. 13 o 14 km's, 21 corbes numerades i pendents semblants al Turó de l'Home. És dur però gaudeixo de pensar que arribaré a dalt i faré la cursa a peu ni que sigui caminant. No he arribat fins aquí per no acabar! Segueix plovent però pujant no molesta tant i almenys entro en calor. Pintades al terra amb el nom de ciclistes mítics em donen forces i tiro endavant. Les imatges del Tour amb tota la pujada inundada de gent contrasten amb la buidor de la boira, pluja i algun animador ocasional esperant al seu familiar. Però avui acabo.
Arribo a dalt. Porto 115 km's de bici i me’n queden 22 de carrera a peu a gairebé 2000m en un circuit gens pla. Tinc forces i el genoll em respon millor que amb la bici; així que vaig tirant sense problemes. Dos objectius: arribar i no parar a caminar (al challenge ja vaig caminar per totes les competis q em queden fins el 2015). Noto com em vaig buidant i la pluja, el fang, les pujades i les conseqüents baixades no ajuden massa. Tot i això estic convençut que acabo i pensar que el matí estava segur que abandonaria em dóna encara més forces. Al final les cames fan bastant mal i les passes passen a ser ben curtetes però arribo a meta. 7h42' en un triatló molt dur i encara més endurit x les condicions climàtiques i les meves condicions físiques. El tropecientos de posició però estic molt i molt content.
Després de tot aquest tostón, per últim, recomano venir aquí encara q no sigui x competir. Només pujar l'Alpe és una gran cosa i veure xavals de 9 i 10 anys deixant-se la pell x pujar o senyores ja fornides ben destrossades, encara a mitja pujada, amb la seva btt carrefour et fa posar la gallina de piel. A més, a propet hi ha mil pics mítics x fer i etapes alpines molt i molt boniques; sniff.
També merci al Nico i tota la seva impressionant família que a més de dur-me la bici de carretera, m'ha acollit aquests dies oferint-me un llit aquesta nit per no haver de baixar (encara no sé com) altre cop al càmping per la baixada suïcida de l'Alpe.
Si, avui a l'sprint un solano q te flipes... que mal repartit està el món!
Demà, si les cames, genolls i ganes m'ho permeten començo la tornada a casa!"-
Classificació:
162 Ferran Barceló 7:38:36 (39è MS3)
Ets una màquina nen, moltes felicitats i esperem que tinguis una tornada tranquil·la!!!
Però millor us deixo amb una de les seves interminables cròniques!!
Crònica d'en Ferran:
-"Crec que és el primer cop a la vida q començava una competi gairebé segur que no la podria acabar. N’havia fet d'altres tocat però sempre traient-li ferro a l'assumpte i autoconvencent-me que al final no seria res i la podria acabar (tot i després acabar dos mesos en crosses). Aquesta vegada, després de la matada del challenge, m'havia autoconvençut que no valia la pena rebentar-me per només una cursa i que, a més a més, encara tenia molts km's x arribar a casa.
La pregunta és: i per què començar-la? jo també m'ho vaig estar plantejant però tants km's per arribar aquí, tantes presses, tirades inhumanes de fins a 190km's amb un carro a darrera carregat amb tots els trastos, que em portessin la bici... Almenys valia provar-ho.
Em vaig llevar amb poques ganes de sortir de la tenda. Vaig preparar les coses amb desgana i vaig agafar la bici x fer els 15 km's que em separaven del llac on nedàvem. Pel camí molèsties al vast intern del quàdriceps, com no, i la veueta de la noia del servei de kiropràctics q posava l'organització dient q ho tenia molt xungo per competir avui.
Arribo i diuen q l'aigua està a 15,2 C Olé, quines ganes tinc de competir. El del meu costat posant-se polaines de surf i un protector de neoprè al cap... buff, a on m'estic posant? podria estar ben tranquil•let a la tenda... Ve el Nico i em dóna ànims. Sort n'he tingut d'ell aquests dies...
Neopré, preparatius i arriba l'hora de sortir. L'aigua està congelada i la sortida es fa des de dins. Passo, em quedo al voral i quan surtin ja nedaré 30m. més. Total, si ho hauré de deixar a la bici.
Sortim. L'aigua està freda però es neda bé. Aquest estany alpí d'aigües transparents és molt bonic i tenir un helicòpter sobrevolant-te el cap, a pocs metres, fa q sembli q competeixis en una copa del món. Jo disfruto de la natació tenint en ment q serà de les poques coses q faré avui. Que lluny queda l'últim dia que havia nedat en l'idílic llac del Parc Natural de Plibicka Jezera de Croàcia... i quina calor hi feia!
2100m. de natació i surto de l'aigua; està plovent. Olé, fred i pluja: el millor per anar amb bici! Per sort hi ha un grup d'animadores rotllo super bowl q m'alegren la vista. Comença la bici. Per endavant hi ha dos ports llargs però assequibles i, quan ja portes 100km's a les cames, per últim, el mític Alpe d'Huez.
Comencem amb lleugera baixada i anant força ràpid. Tot i que no es permet anar a roda es formen grupets més o menys compactes que van junts. Jo m'he posat de marge el coronar el primer port per decidir que faig amb la meva carrera. Plou a vegades més i a vegades menys però no para. La gent no va a roda perquè sinó es menja tota l'aigua que expulsa la bici del davant però va junteta. Anem fent i comença el primer port. Jo m'obligo a no posar-me dret sobre la bici (és quan més mal em fa el genoll) i tiro del 39x25 i 39x 28 q tenia reservat x l'Alpe. Em passa tot deu. Jo no en sé de pujar assentat. Mentrestant em repeteixo una i altra vegada "conserva genoll, conserva genoll". A mig port començo a pensar que només que pogués pujar l'Alpe, encara que no pogués córrer, ja em conformaria. Però queda llunyíssim encara i no em vull fer il•lusions. Arribem a dalt i l'Alpe comença a entrar en els meus horitzons. Encara q sigui patint una mica...
Baixada no tan ràpida com jo voldria però no està malament amb la que cau. Vaig avançant posicions. El repte és aconseguir intuir quan vénen les paelles per frenar un bon tros abans i no seguir recte en la corba i estampar-me. Segueixo els consells d'en Perico i toco el fre una mica abans de la frenada x treure-l’hi l'aigua a la llanta i així freni abans.
Corono el segon port sent igualment conservador amb la biomecànica. Tinc molèsties però ja sé que arribaré a dalt de l'Alpe com sigui. Baixada amb un fred brutal i molta pluja. Baixo amb els ulls mig tancats perquè les gotes se'm claven a les retines. La gent porta manguitos, impermeables, paravents però jo a pelo... Si total, havia de donar la volta al primer port... Miro el manillar de la bici i veig q va fent esses al ritme dels meus tremolors. Però estic baixant bastant ràpid i passant molta gent. Baixo a “tumba entreabierta”.
Alpe d'Huez. 13 o 14 km's, 21 corbes numerades i pendents semblants al Turó de l'Home. És dur però gaudeixo de pensar que arribaré a dalt i faré la cursa a peu ni que sigui caminant. No he arribat fins aquí per no acabar! Segueix plovent però pujant no molesta tant i almenys entro en calor. Pintades al terra amb el nom de ciclistes mítics em donen forces i tiro endavant. Les imatges del Tour amb tota la pujada inundada de gent contrasten amb la buidor de la boira, pluja i algun animador ocasional esperant al seu familiar. Però avui acabo.
Arribo a dalt. Porto 115 km's de bici i me’n queden 22 de carrera a peu a gairebé 2000m en un circuit gens pla. Tinc forces i el genoll em respon millor que amb la bici; així que vaig tirant sense problemes. Dos objectius: arribar i no parar a caminar (al challenge ja vaig caminar per totes les competis q em queden fins el 2015). Noto com em vaig buidant i la pluja, el fang, les pujades i les conseqüents baixades no ajuden massa. Tot i això estic convençut que acabo i pensar que el matí estava segur que abandonaria em dóna encara més forces. Al final les cames fan bastant mal i les passes passen a ser ben curtetes però arribo a meta. 7h42' en un triatló molt dur i encara més endurit x les condicions climàtiques i les meves condicions físiques. El tropecientos de posició però estic molt i molt content.
Després de tot aquest tostón, per últim, recomano venir aquí encara q no sigui x competir. Només pujar l'Alpe és una gran cosa i veure xavals de 9 i 10 anys deixant-se la pell x pujar o senyores ja fornides ben destrossades, encara a mitja pujada, amb la seva btt carrefour et fa posar la gallina de piel. A més, a propet hi ha mil pics mítics x fer i etapes alpines molt i molt boniques; sniff.
També merci al Nico i tota la seva impressionant família que a més de dur-me la bici de carretera, m'ha acollit aquests dies oferint-me un llit aquesta nit per no haver de baixar (encara no sé com) altre cop al càmping per la baixada suïcida de l'Alpe.
Si, avui a l'sprint un solano q te flipes... que mal repartit està el món!
Demà, si les cames, genolls i ganes m'ho permeten començo la tornada a casa!"-
Classificació:
162 Ferran Barceló 7:38:36 (39è MS3)
Ets una màquina nen, moltes felicitats i esperem que tinguis una tornada tranquil·la!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada