LA COPA DEL REI...Un altre visió més

Que la copa del rei és una cursa diferent tots ho sabem: la normativa és diferent, és surt en grup, han d’arribar com a mínim 4 per equip, etc. Aquestes son coses que qualsevol persona pot saber sense participar, només cal llegir el tríptic que et donen a la fede o navegar una mica per internet.

Però aquesta cursa és especial per molts més motius...és la prova que preparo en comú amb els meus companys i amics, de la que parlem durant mesos de tàctiques i de la que estic espantat perquè no se si donaré la talla. És important perquè la meva actuació afecta als meus companys i no els vull fallar. Tinc una responsabilitat, haig de beure bé, no vull ser un problema, vull ajudar... M’adono que aquell dia el triatló deixa de ser un esport individual i el grup, el nostre grup, és el més important, a mi que sempre tan malament se m’han donat els esports d’equip ara tinc la possibilitat de compartir una meta conjunta i hem sento arropat, hem creixo.

A la copa del rei no valen les individualitats, la meva debilitat, es pot resoldre amb la força del Sergi, de l'Andreu, de l'Eloi o del Ferran. La sensació que et queda al acabar és difícil d’explicar. Quan miro les fotos de cada any a l’arribada hem sento orgullós, orgullós d’haver format part de vosaltres. Si algú hem pregunta perquè faig triatló, només cal ensenyar la foto de l’equip i sobren les paraules...

Espero que hagueu arribat fins aquí perquè vull agrair especialment a l'Andreu el seu sacrifici a la copa del rei. Pels que no el coneixeu, l'Andreu és una d’aquelles persones imprescindibles en un grup, que sempre està quan el necessites i que es preocupa que gent que hi ha al seu voltant estigui feliç. Si sabéssiu les ganes amb les que venia a fer la copa del rei entendríeu que passar-me la seva bici resignat-se a no continuar va ser un gest enorme de sacrifi i companyerisme. Collons Andreu!!! no se com encara continues solter!!!!