El passat dissabte dia 18 de febrer es va disputar una nova edició del Campionat de Catalunya de Duatló per Equips que organitza el C. N. Prat-Triatló.
Aquest any va ser l'edició més multitudinària en quan fa a equips A (això indica l'augment de nous equips a Catalunya). Malauradament aquest fet va fer la impossibilitat de que més gent gaudeixi d'aquesta especial i espectacular prova al no poder portar diversos equips per club donat la limitació d'espai i d'equips participants, tant sols alguns equips B van poder ser-hi (no entro en la polèmica que tots ja sabem). Hi havia molta gent amb molte il·lusió de participar i que al final es van quedar amb les ganes, en els que m'incloc, i a sobre al final no vaig poder ni anar a veure'ls...
Amb un dia preciós en que el fred intens ja no va fer acte de presència, els nostres equips A (masculí i femení) i el B (masculí) s'hi van presentar per donar el màxim de si mateixos.
Us deixo amb la crònica de'n Marc, que és el nostre "Croniquer oficial"
-"Crònica d’un Duatló Quasi Perfecte
Crec que el duatló d’aquest cap de setmana pel Club Natació Catalunya podria dur el titular del “Quasi Perfecte”...
Quasi perquè en aquesta competició per equips al podi pugen 5 equips, i el femení, va fer el sisè...
Quasi... perquè l’equip A masculí, també va fer el sisè...
I quasi... perquè l’equip B masculí, es va quedar a 5 segons de quedar el 12 i primer de tots els equips B, cosa que no té ni mèrit ni cap valor especial, ni tant sols simbòlic però fa gràcia, i més després d’haver estat a punt de no poder córrer, pel gran volum d’equips inscrits.
Crec que el duatló d’aquest cap de setmana pel Club Natació Catalunya podria dur el titular del “Quasi Perfecte”...
Quasi perquè en aquesta competició per equips al podi pugen 5 equips, i el femení, va fer el sisè...
Quasi... perquè l’equip A masculí, també va fer el sisè...
I quasi... perquè l’equip B masculí, es va quedar a 5 segons de quedar el 12 i primer de tots els equips B, cosa que no té ni mèrit ni cap valor especial, ni tant sols simbòlic però fa gràcia, i més després d’haver estat a punt de no poder córrer, pel gran volum d’equips inscrits.
El dia, tot i fer sol es va aixecar fred, cosa que ens va està fent dubtar l’equipació definitiva, a part del mono oficial, és clar... Hi havia massa alternatives possibles, “manguitos”, samarreta tèrmica, samarreta curta, etc. Al final com la temperatura va anar pujant vam prendre la decisió de córrer només amb el mono... cosa que al final vam comprovar que era la decisió correcte...
Primer sortien les noies... cinc quilometres donant quatre voltes a un circuit dintre un parc força maco... un circuit ideal per animar i veure la competició... Com sempre, el nostre equip femení va fer un gran paper... el primer córrer totes juntes, fins casi al final quan la Carol es va avançar una mica perquè les seves transicions són una mica més lentes que les de la resta de l’equip... Totes quatre van complir amb escreix amb les expectatives, però especialment la Kate que es va posar tot l’equip a l’esquena en el segment de bici i va tirar com una campiona... A l’últim córrer ja era qüestió “d’anar a sac” i les tres més fortes acabar marcant el millor temps possible... al final sisenes, genial, però amb el regust de quedar-se quasi a la gloria de pujar al podi...
Després va sortir l’equip B masculí, (d’aquest tinc més història perquè és on estava jo, i quan es viu en primera persona sempre hi ha més coses a “explicar”...). En aquesta ocasió, va passar el que no passa mai... i és que realment vam anar complint amb tot el que havíem dit els dies i moments previs a la cursa... sí, sí... realment sorprenent... el primer córrer... clavat... vam dir... hem de fer 18’40”-18’45”... a 3’45” el km... i efectivament... 18’40” a 3’44” el km... ho vam clavar... forçant però sense acabar tant esgotats com per després no poder tirar en bici, el nostre segment fort...
I efectivament... en el segment de bici, vam gaudir tots (menys el Sergi Pi, que pot ser va ser el que més va patir en aquesta part de la cursa)... la sensació d’anar passant els equips com autèntics avions... fent relleus casi perfectes... tirant tots de manera molt uniforme... i equilibrada... en aquest segment... crec que aquí vam rosar la perfecció de les nostres possibilitats... (només és podia millorar amb un Sergi amb un mes més d’entrenament de bici). Però crec que cal destacar el paper de l’Andrés, i sobretot del nostre “Biciman”, l’Oscar, demostrant el perquè del seu “apodo”...
Finalment, ja només quedava el segment de córrer... i aquí sí que era “a tope” els quatre que puguin tirar més... jo estava convençut que seria dels que em quedaria abans per això vaig sortir a sac... per marcar un ritme fort i deixar el final pels millors corredors de l’equip... el Xavi, el Sergi, i el Pol... la qüestió era que o jo, o l’Oscar o l’Andrés... aguantés com pogués... Però com al Xavi li van començar a agafar rampes als bessons... ens va tocar “morir fins el final”...
Total... 59’56”... els 15 i 3er millor equip B, a 1” del 14 (i segon millor equip B), a 4” segons del 13 (i primer equip B), i 5” del 12... no us podeu imaginar quina “ràbia” m’ha fet... el diumenge ja estava a les 9 del matí fent series a Can Dragó... perquè el que no va poder canviar als últims 500 metres vaig ser jo... i pensar que per 5 segons no vam fer els 12... aaajjjj... però la veritat és que no podia més... ho meu mai ha estat l’explosivitat... sóc un diesel... De l’equip B... només em queda destacar l’extraordinària competició del Pol que amb 16 anys va demostrat unes qualitats brutals i un saber patir espectacular, “aquest nano promet”.
Finalment, l’equip A masculí, el “buque insignia”, “los elegidos”, “les maxins”, ... en definitiva, els “millors del Catalunya”... i per nosaltres “de Catalunya”... Com sempre ho van fer molt bé... tot i ser només quatre... tot i tenir el Gabri mig lesionat... van demostrar ser unes “bèsties”... els quatre són boníssims... i el Sergi... estratosfèric... “quin tio”... es va cascar tota la bici sol... posant-se l’equip a l’esquena... i al final... corrent... fins i tot... empenyent al Gabri... que va demostrar que tot i estar lesionat és un competidor extraordinari i va patir... com mai... o millor dit... com sempre ens té acostumats... al final... 6ns... un resultat molt i molt bo..
.
Per últim, ja només queda agrair els “suporters” incondicionals, els que van venir: Silvia, Marta, Toni, Joan Pi, Gemma, etc. Que van estar animant tota l’estona... i els que no van venir però també ens van estar animant els dies abans... I dir, que això de les competicions per equips és diferent... i motiva d’una manera especial... fa més equip... i ens uneix més... llàstima que no puguem córrer tots i no hi hagin més proves així... ara ja cal pensar en la propera fita... Triatló per equips del Prat... però no sabem quans podrem anar... però suposa una nova motivació addicional per entrenar... i els més forts... ja podeu pensar en la Copa del Rei a Pulpí ... la qüestió és seguir amb ganes de gaudir d’aquest esport..."-
Després va sortir l’equip B masculí, (d’aquest tinc més història perquè és on estava jo, i quan es viu en primera persona sempre hi ha més coses a “explicar”...). En aquesta ocasió, va passar el que no passa mai... i és que realment vam anar complint amb tot el que havíem dit els dies i moments previs a la cursa... sí, sí... realment sorprenent... el primer córrer... clavat... vam dir... hem de fer 18’40”-18’45”... a 3’45” el km... i efectivament... 18’40” a 3’44” el km... ho vam clavar... forçant però sense acabar tant esgotats com per després no poder tirar en bici, el nostre segment fort...
I efectivament... en el segment de bici, vam gaudir tots (menys el Sergi Pi, que pot ser va ser el que més va patir en aquesta part de la cursa)... la sensació d’anar passant els equips com autèntics avions... fent relleus casi perfectes... tirant tots de manera molt uniforme... i equilibrada... en aquest segment... crec que aquí vam rosar la perfecció de les nostres possibilitats... (només és podia millorar amb un Sergi amb un mes més d’entrenament de bici). Però crec que cal destacar el paper de l’Andrés, i sobretot del nostre “Biciman”, l’Oscar, demostrant el perquè del seu “apodo”...
Finalment, ja només quedava el segment de córrer... i aquí sí que era “a tope” els quatre que puguin tirar més... jo estava convençut que seria dels que em quedaria abans per això vaig sortir a sac... per marcar un ritme fort i deixar el final pels millors corredors de l’equip... el Xavi, el Sergi, i el Pol... la qüestió era que o jo, o l’Oscar o l’Andrés... aguantés com pogués... Però com al Xavi li van començar a agafar rampes als bessons... ens va tocar “morir fins el final”...
Total... 59’56”... els 15 i 3er millor equip B, a 1” del 14 (i segon millor equip B), a 4” segons del 13 (i primer equip B), i 5” del 12... no us podeu imaginar quina “ràbia” m’ha fet... el diumenge ja estava a les 9 del matí fent series a Can Dragó... perquè el que no va poder canviar als últims 500 metres vaig ser jo... i pensar que per 5 segons no vam fer els 12... aaajjjj... però la veritat és que no podia més... ho meu mai ha estat l’explosivitat... sóc un diesel... De l’equip B... només em queda destacar l’extraordinària competició del Pol que amb 16 anys va demostrat unes qualitats brutals i un saber patir espectacular, “aquest nano promet”.
Finalment, l’equip A masculí, el “buque insignia”, “los elegidos”, “les maxins”, ... en definitiva, els “millors del Catalunya”... i per nosaltres “de Catalunya”... Com sempre ho van fer molt bé... tot i ser només quatre... tot i tenir el Gabri mig lesionat... van demostrar ser unes “bèsties”... els quatre són boníssims... i el Sergi... estratosfèric... “quin tio”... es va cascar tota la bici sol... posant-se l’equip a l’esquena... i al final... corrent... fins i tot... empenyent al Gabri... que va demostrar que tot i estar lesionat és un competidor extraordinari i va patir... com mai... o millor dit... com sempre ens té acostumats... al final... 6ns... un resultat molt i molt bo..
.
Per últim, ja només queda agrair els “suporters” incondicionals, els que van venir: Silvia, Marta, Toni, Joan Pi, Gemma, etc. Que van estar animant tota l’estona... i els que no van venir però també ens van estar animant els dies abans... I dir, que això de les competicions per equips és diferent... i motiva d’una manera especial... fa més equip... i ens uneix més... llàstima que no puguem córrer tots i no hi hagin més proves així... ara ja cal pensar en la propera fita... Triatló per equips del Prat... però no sabem quans podrem anar... però suposa una nova motivació addicional per entrenar... i els més forts... ja podeu pensar en la Copa del Rei a Pulpí ... la qüestió és seguir amb ganes de gaudir d’aquest esport..."-
Classificació:
Equip Femení A 6a posició (Carol-Kate-Laia-Mercé)
Equip Masculí A 6a posició (David-Ferran-Gabri-Sergi)
Equip Masculí B 15a posició (3r B) (Andrés-Marc-Òscar-Pol-Sergi-Xavi)
Dong la meva sincera enhorabona a tots els que vareu participar i també als que no per les ganes que hi veu posar i que segurament va empentar a motivar-se als que van córrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada