DUATLÓ DE NÚRIA

El passat dia 9 d'octubre es va disputar la 14a edició de la Duatló d'Alta Muntanya de Núria, la prova va aplegar 650 duatletes i la gent de la Secció, aprofitant l'aproximació de la fi de la temporada, varem decidir uns quants anar de cap de setmana i de pas participar-hi.

Bé us deixò amb la meva crònica de la prova.

-“Després de l’entrenament que varem fer a la Mola el cap de setmana anterior a Núria estava jo molt motivat per aquesta cursa, em vaig trobar bé i el més important, no em feien mal ni el turmell ni els genolls.

Després d’anar empalmant guàrdies i les practiques al CAP, arriba el divendres i tot el meu intent de fer migdiada, aquest cau en “saco roto” ja que em comencen a trucar els companys que aniran amb mi a la furgo per saber l’hora de marxar... Em preparo les coses i baixo cap el cotxe... aquí comencen una sèrie d’esdeveniment negatius tipus “señales del apocalipsis”, la 1a senyal: just al moment de col·locar les BTT’s a la furgo ens cau el diluvi universal, que dura lo just per quedar-nos xops.

Volteta per Sabadell per recollir al Ferran i cap a munt, arribada a Ribes, quedar amb els demés, sopar i cap a la casa de Pagès “mega oferta del mes”. Repartiment d’habitacles i a sobar-la.

L’endemà, dormir fins tard, fer el vago i revisar les BTT’s i atendre a les explicacions del Ferran de com es canvien unes cobertes en 50 passos... o més....!!

Anar a comprar el jalo, dinar aquest jalo, segona part del curs de muntatge de neumàtics pel Ferran i cap a Queralbs a recollir dorsals.... 2a senyal: “si no té el carnet de federat no et donem el dorsal!!” després de convenç-se’ls de que amb el DNI hi ha suficient, escoltem el Breaffing i cap a caseta... Ah! comencem a notar la rasca que farà demà al mati, ja que a la nit estem a 10ºC i baixant i anuncien molt de vent per demà!

Anem a dormir d’hora i a partir de les 5am ja hi ha una desfilada per agafar torn de l’únic WC que hi ha a la masia, aprofitant l’avinentesa el Marc comença a preparar-nos cafè.

Després d’esmorzar sortim amb la furgo cap a Queralbs per buscar aparcament, fa menys fred del que ens esperàvem, anem a la plaça del poble on es donarà la sortida per agafar un bon lloc..... Tothom es mira el ferro del Ferran amb els neumàtics slicks (pro o sonat?) ....

Sortida! Intento donar canya per no quedar-me atrapat amb tanta BTT, només començar arriba la 3a senyal: em molesta molt l’estomac i em comença a passar tothom, vaig molt lent i no sé perquè, començo a pensar amb la retirada.... al quilòmetre 5 em paro a un costat i vomito el gel que m’he pres a la sortida, perdo uns 5’, torno a agafar la BTT i em començo a trobar millor i avanço a gent que m’havia passat abans.

Arribo a Fontalba més animat busco el meu lloc, merda, està al final de la barra!! Ja hi soc! i llavors la 4a senyal: la meva bossa amb el material de la cursa a peu no està, em començo a cagar amb tot!! pregunto on collons està la meva bossa, després de perdre més de 12’ la trobo 100 llocs enrere, em canvio i cap amunt.

Em trobo bé i mig caminant, mig corrent, començo a avançar penya, apareix el vent amb molta força (el butlletí deia que rafegues de 60km/h) que amb el fred ambiental feia una sensació de molta rasca, tot i això vaig remuntant llocs.... Arribo a dalt del Puigmal i de cop i volta algú em toca! És el Carles toomuch!! No m’ho esperava, em pensava que estava a anys lluny meu, això m’anima molt i motiva encara més al Carles per baixar a “tumba abierta”, passem la zona xunga de pedres i de la “barrufada de neu” (organització dixit), en Carles se me’n va mica amb mica, jo procuro baixar a ritme però sense jugar-me-la.
S’acaben les pedres i em dic “ara és la meva”, però al cap d’uns minuts ve el apocalipsis, em foto una torçada de peu de collons i em caic a terra de dolor, buff!! Començo a pensar que tindrà que vindre l’helicòpter a buscar-me!!, mica en mica em poso de peu i comprovo que puc caminar una mica, decideixo que la cursa ja s’ha acabat i començo a baixar com puc fins a Núria.... Només pensava en que al avituallament hi hauria creu roja i podria posar-me gel i/o una vena, però “craso error” no hi ha assistència mèdica, després de discutir amb el de l’organització em col·loco al peu el manguito de la bici i em dic que arribaré a l’arribada sí o sí!!!

Començo a pujar cap a Fontalba i de cop un altre sorpresa! El Pineti anava darrera meu totalment destruït, m’explica que pujant s’ha fotut de lloros i que te els quàdriceps destrossats, anem una estona junts i ens trobem el nostre gran supporter el Marc, a les Cheerleaders no les veig, però també estaven per allà (gracies a tots!!!)...

A la pujada deixo enrere al Sergi, que va força lent, però quan ve baixada o pla em fa molt mal el turmell i vaig quasi a la “pata coja”, em torna a passar i ja no el veig més, després de patir molt arribo a boxes, en el moment que m’atrapa la Clara i l’Andrés (molt bé per ella, esta molt forta!!) Començo la baixada amb BTT sense poder donar pedals però com és baixada em llenço a sac només frenant als revolts i creuant els dits perquè no em foti de lloros.

Només començar avanço al Sergi que va totalment parat (després ens confessa que era el primer cop que anava ,amb BTT i que va acabar baixant a peu quasi 8km).... Després d’un parell d’ensurts i d’esquivar un remat de vaques, vaig arribar a la meta amb un temps de 4:44:13. Content i adolorit per finalitzar però amb la sensació de que si no m’haguessin passat totes aquestes coses ho hagués pogut fer-ho molt bé, perquè no em sento ni cansat ni carregat de cames!.

A l’arribada m’informen de que el primer del CNC en arribar ha estat l’Oscar amb un molt bon temps, que el Ferran alias “slick men” a punxat al començament de la baixada quan anava el 15è!! I al no poder canviar la càmera (tot hi haver fet més de 100 pràctiques durant el cap de setmana) ha tingut que fer corrents els 10km que li quedaven de baixada jugant-se-la intentant agafar dreceres.

L’Eloi arriba sense problemes en 3r lloc del CNC i el Carles amb la pressió (que ell s’imaginava) meva es fot una nata baixant amb la BTT amb doble mortal, que per sort no va tenir conseqüències!!.

Ah!!! Felicito de tot cor a les dues pubilles de la Secció; la Marta i al Sílvia, que varen acabar la prova amb molt de patiment però sense pensar mai en abandonar amb uns temps de més de 6h, així com al David que les va acompanyar durant la cursa.

Tot i el que em va passar ja estic pensant en l’edició del 2012 per “desquitarme”, això sí, intentaré estar en bona forma de bici per no tenir que patir a la BTT!!

Ah! també dir-vos que vaig passar un cap de setmana de conya amb la millor companyia!!”- 

Classificació Femenina:

32 Sílvia Vallés (29a ABF)

33 Marta Cerdà (30a ABF)

Classificació Masculina:

72 Oscar Rodriguez  (11è S23M) 

 
75 Ferran Barceló (56è ABM)

174 Eloi Moragues (127è ABM)  

 
238 Carles Tomàs (174è ABM)

415 Andreu Raymond (71è V1M)

429 Andrés Suarez (311è ABM)

454 Sergi Pi (25è S23M)  

NC David Martinez (ABM)

Equip Masculí 6è Classificat