-"Fa molt, molt de temps… uns quants bastants bojos del CN Catalunya en un dissabte qualsevol van decidir anar a l’Argentera a primera hora d’un dissabte!, a fer una triatló popular entre amics, o això és el que hem van dir, suposo que per enganyar-me, ja que hi havia piques reservats des de fa molt de temps per aquell dia.
Tots neguitosos per si plovia o no, ja que estava molt ennuvolat i portava molts dies plovent, al final per sort o per desgracia, ja que hi havia gent que per ells seria millor si no hi hagués bici, no va ploure gents.
Un cop al pantà hem va impressionar bastant, ja que m’esperava una xarca com a Puigcerdà o Manresa per nedar, però que va, hi havia aigua a dojo, la veritat és que és un Sr Pantà pel qual pots explicar un fotimer d’històries (que si hi ha cocodrils, piranyes, carpes gegants, etc.).
Un cop ja tots preparats amb els neoprens i les bicis col•locades al seu lloc, la gent va començar a tirar-se a nedar a escalfar, jo vaig pensar: no es un triatlo social en plan conya?? La gent perquè escalfa??? I llavors va aparèixer amb dues deesses “il belo” i 2 min més tard amb la family el Joan F, quina puntualitat la seva!!!!
Mentre la gent s’anava tirant algú va preguntar: que comencem ja??? I de cop es va veure com Manresa, alguns a 20 m més endavant que altres, quan es va donar la sortida!!!!!
El swimmer preocupat perquè estigues a la seva estela va començar increïblement fort, menys mal que el Phelps no va venir que sinó les hagués passat putes. Jo, personalment vaig decidir no anar gaire fort, però tampoc m’agradaria que hem guanyessin gent que no toca i hem perdessin el respecte. Així que vaig decidir tirar del grup. El 1º cop que vaig passar la 1º boia em vaig espantar una mica perquè veies cada suposadament tronc s que sortien de l’aigua no gaire amigables. Més tard hem van voler fer com al Noya donant-me cops i no deixar-me fer peus,eeeee Vocal!!!! (No perquè la Kate sigui anglesa has d’actuar com ells!!!tot ho dolent s’encomana).
Un cop acabada la 1º secció de natació, que per cert es fa llargueta, la gent sortia disparada a fer la transició, ja que no volien perdre ni un segon.
Un cop en bici es van formar diferents pelotons a la caça del swimmer. La bici hem tenia preocupat ja que no tenia gaire clar per on tirar, però gràcies al Cronista (persona que fa moltes cròniques;) que se sap el circuit de memòria no va haver-hi problemes. La bici la veritat es que és molt fotudeta ja que pràcticament es tot pujar o baixar amb un cert de nivell , sense deixar-nos el nostre amic vent, que sempre ens fa poder gaudir de més temps de bici, no m’estranya que hi hagi un parc eòlic just a ja mateix.
Una de les coses més impressionants mai vistes va ser poder veure, ni que sigui per pocs segons, la gran baixada que va fer en Roger, com es nota que jugava a casa.... al seu costat em sentia com es senten les campiones del cata, agafant corbes totalment rectes.
Un cop vaig deixar la bici, tot i que pensava que no havia anat a tope, estava molt cansat, però de cop, allò semblava el tour, una gran multitud de persones criden el teu nom i animant-me sense parar i amb un avituallament mai vist en un triatló. Així que vaig decidir acabar els 10 km que em faltaven. El circuit de córrer està molt bé, ja que son 3 voltes on et vas creuant amb tothom pel voltant del pantà i vas veient a la gent, fins i tot va venir el GELI, quin honor més inesperat.
Un cop va anar arribant la gent i desprès de dutxar-se, sense sabor, vam anar a DINAR, la veritable raó del dia. El dinar va estar molt bé, ja que teníem una saleta tota per nosaltres i vam menjar com a cosacos. La fideuà passava com l’aigua, amb unes racions pròpies de triatletes i tot i això encara va sobrar.
Al final del dinar, el Vocal va començar el seguit de discursos on va intentar pressionar una mica el Geli, però ell amb la gran experiència política va tirar totes les pilotes fora i no es va mullar gents. Fins i tot el va parlar el President del poble on ens va convidar a unes copes de cava per poder brindar la gran diada del soci triatleta.
Com a conclusió de novato dir que ara entenc perquè la gent repeteix tant i perquè és objectiu de temporada.
Espero que l’any que ve s’apuntin les noves incorporacions del equip!!! (Marta, Sílvia, Laia,......)
Agrair a la Carol, el Roger, al públic i a tothom per haver gaudit d’un dia increïble, molt diferent a la resta de dies.
PD: sento el retard però això del alzheimer, estudiar, treballar i entrenar no dona per molt.
PD2: Se que és un excusa molt pobre.
Tots neguitosos per si plovia o no, ja que estava molt ennuvolat i portava molts dies plovent, al final per sort o per desgracia, ja que hi havia gent que per ells seria millor si no hi hagués bici, no va ploure gents.
Un cop al pantà hem va impressionar bastant, ja que m’esperava una xarca com a Puigcerdà o Manresa per nedar, però que va, hi havia aigua a dojo, la veritat és que és un Sr Pantà pel qual pots explicar un fotimer d’històries (que si hi ha cocodrils, piranyes, carpes gegants, etc.).
Un cop ja tots preparats amb els neoprens i les bicis col•locades al seu lloc, la gent va començar a tirar-se a nedar a escalfar, jo vaig pensar: no es un triatlo social en plan conya?? La gent perquè escalfa??? I llavors va aparèixer amb dues deesses “il belo” i 2 min més tard amb la family el Joan F, quina puntualitat la seva!!!!
Mentre la gent s’anava tirant algú va preguntar: que comencem ja??? I de cop es va veure com Manresa, alguns a 20 m més endavant que altres, quan es va donar la sortida!!!!!
El swimmer preocupat perquè estigues a la seva estela va començar increïblement fort, menys mal que el Phelps no va venir que sinó les hagués passat putes. Jo, personalment vaig decidir no anar gaire fort, però tampoc m’agradaria que hem guanyessin gent que no toca i hem perdessin el respecte. Així que vaig decidir tirar del grup. El 1º cop que vaig passar la 1º boia em vaig espantar una mica perquè veies cada suposadament tronc s que sortien de l’aigua no gaire amigables. Més tard hem van voler fer com al Noya donant-me cops i no deixar-me fer peus,eeeee Vocal!!!! (No perquè la Kate sigui anglesa has d’actuar com ells!!!tot ho dolent s’encomana).
Un cop acabada la 1º secció de natació, que per cert es fa llargueta, la gent sortia disparada a fer la transició, ja que no volien perdre ni un segon.
Un cop en bici es van formar diferents pelotons a la caça del swimmer. La bici hem tenia preocupat ja que no tenia gaire clar per on tirar, però gràcies al Cronista (persona que fa moltes cròniques;) que se sap el circuit de memòria no va haver-hi problemes. La bici la veritat es que és molt fotudeta ja que pràcticament es tot pujar o baixar amb un cert de nivell , sense deixar-nos el nostre amic vent, que sempre ens fa poder gaudir de més temps de bici, no m’estranya que hi hagi un parc eòlic just a ja mateix.
Una de les coses més impressionants mai vistes va ser poder veure, ni que sigui per pocs segons, la gran baixada que va fer en Roger, com es nota que jugava a casa.... al seu costat em sentia com es senten les campiones del cata, agafant corbes totalment rectes.
Un cop vaig deixar la bici, tot i que pensava que no havia anat a tope, estava molt cansat, però de cop, allò semblava el tour, una gran multitud de persones criden el teu nom i animant-me sense parar i amb un avituallament mai vist en un triatló. Així que vaig decidir acabar els 10 km que em faltaven. El circuit de córrer està molt bé, ja que son 3 voltes on et vas creuant amb tothom pel voltant del pantà i vas veient a la gent, fins i tot va venir el GELI, quin honor més inesperat.
Un cop va anar arribant la gent i desprès de dutxar-se, sense sabor, vam anar a DINAR, la veritable raó del dia. El dinar va estar molt bé, ja que teníem una saleta tota per nosaltres i vam menjar com a cosacos. La fideuà passava com l’aigua, amb unes racions pròpies de triatletes i tot i això encara va sobrar.
Al final del dinar, el Vocal va començar el seguit de discursos on va intentar pressionar una mica el Geli, però ell amb la gran experiència política va tirar totes les pilotes fora i no es va mullar gents. Fins i tot el va parlar el President del poble on ens va convidar a unes copes de cava per poder brindar la gran diada del soci triatleta.
Com a conclusió de novato dir que ara entenc perquè la gent repeteix tant i perquè és objectiu de temporada.
Espero que l’any que ve s’apuntin les noves incorporacions del equip!!! (Marta, Sílvia, Laia,......)
Agrair a la Carol, el Roger, al públic i a tothom per haver gaudit d’un dia increïble, molt diferent a la resta de dies.
PD: sento el retard però això del alzheimer, estudiar, treballar i entrenar no dona per molt.
PD2: Se que és un excusa molt pobre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada