Després d’arribar diumenge de terres Galegues i reflexionant sobre els resultats de les competicions, m’he adonat compte de que no es pot fer tot bé... sobre tot si et prens seriosament els estudis.
Organitzar un Campionat d'Espanya Universitari el 24 de juny ja és de bojos, perquè en teoria tots els participants són estudiants i justet haurien finalitzat els exàmens de juny, suposo que molts (els bons) són els de "me matriculo de 1 asignatura cada año y así puedo entrenar ", però la resta no (aquí m’incloc).
Resultat: 68è, nedant malament, patint en bici a una mitja irrisòria i arrastrant-me com un llimac al córrer.
Tot i fer un dia preciós, particularment va ser el pitjor que em podia passar, una temperatura no gaire normal per aquests lars (32ºC a Pontevedra), la temperatura del seu riu, que normalment és molt baixa (si no els hi pregunteu els que van vindre l’any passat a la Copa d’Europa) aquest cop estava per sobre dels 22ºC, pel que un altre cop un “handycup” en contra meu, no es podia portar neoprè, a sobre el mono de la UB en venia molt petit i ja em donava sensació d’ofec abans de començar.
En aquest triatló era molt important la sortida al ser tipus pontó i comptant que és una ria i hi ha corrent segons puja o baixa la marea. Pues bé després de estar tots al corralillo que és la “cámara de llamadas” l’ordre de preferència d’escollir lloc anava per la classificació que les universitat haguéssin aconseguit l’any anterior i les que no estiguessin al ranking per sorteig. El Felipe Gutierrez va nombrant les universitats i mentrestant jo esperava el meu torn, a sorpressa va vindre quan ja tothom estava col•locat per la sortida i a mí no m’havien nombrat, crits al Felipe i al final després de dir per megafonia un sonor “Un momento que falta uno” a tot Pontevedra només vaig tindre temps per baixar la rampa posar el peu al ponto (al pitjor lloc es clar) i donar-se la sortida.
A la bici, que tampoc era un circuit per mi amb pujada i baixada (4 voltes) (em recordava al circuit de St. Antoni de Portmany) només vaig aconseguir ajuntar-me amb 2 triatletes més i anar fent, ni a la baixada arreglàvem res ja que hi havia un fort vent en contra.
El circuit de córrer, que en un principi m’agradava, (2 voltes) amb pujada de 200m al 5% i després baixada se’n va fer etern sobre tot en la primera volta en que vaig arrastrar-me literalment, millorant un pel a la segona volta.
Felicitar a la Laia Pi que ho va fer-ho fantàstic, després d’estar-me plorant el dijous i el divendres matí dient que quedaria l’última, sortint la 10a de l’aigua i aguantant en un grup tota la bici i després també va patir al córrer, però amb tot i això només li vaig treure 3’ en el temps final.
Classificació Femenina:
15 Laia Pi
Classificació Masculina:
68 Andreu Raymond
Això si varem gaudir d’un muntatge espectacular de l’Europeu que es disputava en els 3 dies, començant pels júniors tot seguit de nosaltres.
Tot i això em vaig quedar per aquelles terres a descansar i preparar-me per la següent competició; el Campionat d'Espanya d'Aquatló, que és va celebrar a Ferrol el dia 03/07, un dia després da l Copa del Rei, que aquest cop no hi havia representació del Catalunya.
Aquí no estic tant descontent degut al gran nivell que hi havia en el meu grup d'edat (si hagués tingut menys edat hauria quedat en millor posició), tot i això 9a posició a 1' de la 5a plaça (que si hagués pogut entrenar més ho hauria aconseguit, al final del 1r sector anava 2n).
El circuit no era pla i es va córrer a 3’30” el primer sector, vigilant-nos tots ja que vam sortir 5’ després del grup precedent.
La gent córrer molt, però també neda moltíssim. Per cert aquí l’aigua si que estava fresqueta, un pel per sobre dels 18ºC.
Classificació:
9 Andreu Raymond (45-49M)
Al menys l'estudi a servit d'alguna cosa, he aprovat tot i ja tinc el 50% de la carrera fet.
Organitzar un Campionat d'Espanya Universitari el 24 de juny ja és de bojos, perquè en teoria tots els participants són estudiants i justet haurien finalitzat els exàmens de juny, suposo que molts (els bons) són els de "me matriculo de 1 asignatura cada año y así puedo entrenar ", però la resta no (aquí m’incloc).
Resultat: 68è, nedant malament, patint en bici a una mitja irrisòria i arrastrant-me com un llimac al córrer.
Tot i fer un dia preciós, particularment va ser el pitjor que em podia passar, una temperatura no gaire normal per aquests lars (32ºC a Pontevedra), la temperatura del seu riu, que normalment és molt baixa (si no els hi pregunteu els que van vindre l’any passat a la Copa d’Europa) aquest cop estava per sobre dels 22ºC, pel que un altre cop un “handycup” en contra meu, no es podia portar neoprè, a sobre el mono de la UB en venia molt petit i ja em donava sensació d’ofec abans de començar.
En aquest triatló era molt important la sortida al ser tipus pontó i comptant que és una ria i hi ha corrent segons puja o baixa la marea. Pues bé després de estar tots al corralillo que és la “cámara de llamadas” l’ordre de preferència d’escollir lloc anava per la classificació que les universitat haguéssin aconseguit l’any anterior i les que no estiguessin al ranking per sorteig. El Felipe Gutierrez va nombrant les universitats i mentrestant jo esperava el meu torn, a sorpressa va vindre quan ja tothom estava col•locat per la sortida i a mí no m’havien nombrat, crits al Felipe i al final després de dir per megafonia un sonor “Un momento que falta uno” a tot Pontevedra només vaig tindre temps per baixar la rampa posar el peu al ponto (al pitjor lloc es clar) i donar-se la sortida.
A la bici, que tampoc era un circuit per mi amb pujada i baixada (4 voltes) (em recordava al circuit de St. Antoni de Portmany) només vaig aconseguir ajuntar-me amb 2 triatletes més i anar fent, ni a la baixada arreglàvem res ja que hi havia un fort vent en contra.
El circuit de córrer, que en un principi m’agradava, (2 voltes) amb pujada de 200m al 5% i després baixada se’n va fer etern sobre tot en la primera volta en que vaig arrastrar-me literalment, millorant un pel a la segona volta.
Felicitar a la Laia Pi que ho va fer-ho fantàstic, després d’estar-me plorant el dijous i el divendres matí dient que quedaria l’última, sortint la 10a de l’aigua i aguantant en un grup tota la bici i després també va patir al córrer, però amb tot i això només li vaig treure 3’ en el temps final.
Classificació Femenina:
15 Laia Pi
Classificació Masculina:
68 Andreu Raymond
Això si varem gaudir d’un muntatge espectacular de l’Europeu que es disputava en els 3 dies, començant pels júniors tot seguit de nosaltres.
Tot i això em vaig quedar per aquelles terres a descansar i preparar-me per la següent competició; el Campionat d'Espanya d'Aquatló, que és va celebrar a Ferrol el dia 03/07, un dia després da l Copa del Rei, que aquest cop no hi havia representació del Catalunya.
Aquí no estic tant descontent degut al gran nivell que hi havia en el meu grup d'edat (si hagués tingut menys edat hauria quedat en millor posició), tot i això 9a posició a 1' de la 5a plaça (que si hagués pogut entrenar més ho hauria aconseguit, al final del 1r sector anava 2n).
El circuit no era pla i es va córrer a 3’30” el primer sector, vigilant-nos tots ja que vam sortir 5’ després del grup precedent.
La gent córrer molt, però també neda moltíssim. Per cert aquí l’aigua si que estava fresqueta, un pel per sobre dels 18ºC.
Classificació:
9 Andreu Raymond (45-49M)
Al menys l'estudi a servit d'alguna cosa, he aprovat tot i ja tinc el 50% de la carrera fet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada