S'ha fet esperar però aquí teniu la crònica de l'Eloi Moragues de la seva Marató de Barcelona 2011
-"Per segon any em motivo i m'animo a corre la marató de Barcelona després de l'experiència tan bona en la primera juntament amb el Carles Tomàs amb qui vam gaudir d'una prova cada dia més gran i important que espero que arribi molt lluny perquè una ciutat com la nostra crec que s'ho mereix i li dóna prestigi.
L'edició 2011 comença el diumenge 6 de març a les 07:00 del matí preparant-me el material, esmorzant i autoconvencent que la marca que vull fer és possible i que no patiré el mur dels 35.
Arribo a les 08:10 a plaça Espanya que he quedat amb una de les meves llebres, l'Andreu, que li dono un cronòmetre i m'acompanya fins la sortida per donar-me sort i ens adiem fins d'aquí a una estona.
Em poso a la sortida amb els més de 13.000 participants que van venir finalment a corre la marató. Entre ells molts triatletes en les primeres fileres, rialles per treure tensió i a la vegada gent metalitzada i concentrada amb tot el que ens espera.
08:30 l'alcalde dóna la sortida i arriba l'hora de la veritat surto a corre i agafar el meu ritme de 4' el km que m'ha de portar de nou el passeig de Maria Cristina el cap de menys de3 hores. Els primers metres veig que la llebre de 3h està per davant, és un triatleta veterà amb un carretó empenyent el seu fill, espero a passar el km 1 per veure si vaig malament ell o jo, per veure si aquell ritme que m'havia marcat era l'òptim o no. Passo pel cartell, li dono el botó del rellotge i em posa 3'58", aleshores penso nano relaxat que queda molt i vas bé, ara agafa el ritme i a passar quilòmetres.
Km. 2 ja tinc la primera claca del dia amb l'Ester, els sogres i el meu conyat animant-me, fent fotos i recollint la roba que ja em sobra.
km. 5 primer parcial important de la prova i el passo tal com volia amb bones sensacions, bon temps i sense anar més ràpid. Aquí m'animo, em dóna confiança, però conscient que això que porto és una misèria però per mi una primera meta dins els 42,2 km.
km. 7 La família de nou donat-me el primer avituallament amb un gel i beguda isotònica per hidratar-me i recuperar la glucosa que vaig deixant pel camí.
km. 10 segon parcial del dia amb 40', perfecte segueixo amb el que vull, sensacions bones a les cames, m'anima la Mireia (la dona del Manzano) que em treu un somriure i m'anima per seguir il·lusionat amb el meu repte.
km. 15 després de passar per diferents monuments de la ciutat toca la primera pujada del dia el passeig de Gràcia, em dic Eloi tranquil abaixa el ritme que a la pròxima baixada recuperarem els segons perduts ja que no val la pena apretar per aguantar el ritme. El tercer parcial segueix a un bon nivell dintre l'establert i marcat, així que mol content perquè ja he passat un terç de la prova amb sensacions bones, cumplint els temps i l'Andreu que em dóna el segon avituallament personalitzat amb una nova dosi de crits d'ànim.
km. 19 la primera llebre del dia, el Siquem, m'espera per córrer amb mi 10 km, del 20 al 30, que després passaran factura. Ànims de la Mercè amb el seu megàfon, de la meva família (pares i germana) i el Siquem em passa el primer dels gels que m'haurà d'anar subministrant cada 5 km perquè les forces no s'apaguin.
km. 20 veig de lluny el Carles Tomàs , el meu company de fatigues durants els últims temps que m'ha donat forces de nou per seguir endavant i el promotor de que torni estar de nou en la Marató de la meva ciutat. Carles que sàpigues que la Marató sense tu no és igual, espero tornar a tenir-te corrent el meu costat en la següent. Respecte el ritme tot segueix perfecte marcant els parcials establerts, pulsacions una mica més altes de l'esperat però espero que no siguin indicatives de cap mal presagi.
km. 22 La segona llebre, la meva germana preferida, esperant-me amb la seva bici per acompanyar-me forces km s'afegeix a la comitiva conjuntament amb el Siquem. QUINA SORT ÉS TENIR ELS TEUS TANT A PROP QUAN ELS NECESSITES.
La primera anècota del dia ve per la caiguda a terra d'un japonès just davant meu que s'aixeca d'una revolada i segueix corrent com si no hagués passat res.
km. 25 segueixo cumplint la taula de temps que m'havia marcat i la meva 3ª llebre, el Ferran, ja m'està esperant perquè m'anima des de l'altra banda de la Diagonal.
Una mica més endavant em trobo el Cata que està esperant la seva dona que fa la seva primera marató, felicitats Cristina.
km. 30 acabo de veure la família que m'anima, em crida, m'aporta cares d'alegria i segueix amb el meu reportatge fotogràfic. Aquí em trobo el Ferran que m'acompanyarà fins a la meta, agafa la rinyonera del siquem on portem els gels de glucosa, li dono un dorsal amb una cinta de triatló perquè no li diguin res i seguim que encara falta el millor. En aquest moment segueixo amb els ritmes que jo esperava però les cames i tot el cos em diuen que avui patirem de valent per poder complir amb l'objectiu somiat durant el temps de preparació.
km. 35 aquí ja veig que la tragèdia grega està arribant dins el meu cos, sensacions de fatiga muscular en els quàdriceps i de buidor interna que fa que el ritme des del km. 32 vagi sent més lent fins arribar els 5' el km. Miro el rellotge, faig els meus càlculs i penso va aguanta aquí que tot i l'estat penós que et trobes pots baixar de les 3 hores.
km. 36 que ve que vaig passar l'any passat per l'arc de triomf saludant els pares i aquest any que els tornava a tenir allà acompanyats de l'Ester i els meus sogres arribava fos, amb les cames destrossades i sense poder dir ni fava. Que dura és la marató en aquests moments, sort que no estava sol que tenia el Ferran i ma germana animant-me, donant-me un gel, aigua i el que calgués per a veure si rebifava, però jo me'ls mirava amb una cara desencaixada, pensant que ja res podia aturar aquella devacle.
km.38 Entro a les Rambles amb públic per totes bandes animant en diferents idiomes, corredors que em van passant constantment i alguns m'animen perquè no m'acabi d'enfonsar. Per sort em trobo la Núria i el Dani, dos grans amics que durant l'últim any s'han introduït en el món del running, em donen una gran alegria ja que decideixen acompanyar-me veient que el ritme que porto és molt assequible així ja de sobte tinc 3 llebres, tot un luxe.
km. 40 L'Andreu m'espera a Ronda de Sant Pau i s'afegeix a la rua de la Marató, és a dir, que ja tinc 4 llebres que m'animen, em diuen coses per distreure la ment i fan que aquests 2 últims km siguin especials i emotius per mi.
km. 42 queden 200 metres, la segona marató a la butxaca amb un temps per sobre del que jo esperava però content d'aguantar fins el final, destrossat i trinxat a tot el cos intento apretar per baixar de les 3h2' per poder dir el Manzano que ja li he superat la seva marca a la Marató i així que no em foti més la punyeta. Aquí veig l'Ester, la meva família i tota la gentada que t'anima i et porta amb volandes cap a l'arribada. A més. li demano el Ferran que entri a la meta que em fa molta il·lusió que la creui amb mi i perquè crec que quan deixi de corre no em podré aguantar ni dret.
km 42,2 m'enrecordo de tota la gent que m'ha acompanyat durant la prova, m'ha animat i a format part de mi per aconseguir que un altre cop arribi a superar aquesta distància màgica dels 42,2 km. Realment és preciós i l'ambient és genial. L'estat físic és per llençar-me a les escombraries, el Ferran m'aguanta i riu perquè veu que faig esses ja que les cames i el cap ja no coordinen gaire.
Agraïr moltíssim el suport de la meva parella, dels meus pares , la meva germana i la meva nova família per està sempre allà en els bons i en els mals moments, com també l' Andreu, el Ferran (amb qui ens les hem vist ja de tots colors l'un amb l'altre) , el Siquem, el Carles, la Mercè, la Mireia, la Núria i el Dani per voler compartir un moment important el meu costat. Sense ells no hagués estat possible perquè el km. 35 hagués agafat el metro per anar a casa però ells m'han donat forces per seguir endavant.
La següent espero gaudir-la més i corre-la amb el Ferran i el Carles per baixar tots 3 junts de les 3 hores"-
-"Per segon any em motivo i m'animo a corre la marató de Barcelona després de l'experiència tan bona en la primera juntament amb el Carles Tomàs amb qui vam gaudir d'una prova cada dia més gran i important que espero que arribi molt lluny perquè una ciutat com la nostra crec que s'ho mereix i li dóna prestigi.
L'edició 2011 comença el diumenge 6 de març a les 07:00 del matí preparant-me el material, esmorzant i autoconvencent que la marca que vull fer és possible i que no patiré el mur dels 35.
Arribo a les 08:10 a plaça Espanya que he quedat amb una de les meves llebres, l'Andreu, que li dono un cronòmetre i m'acompanya fins la sortida per donar-me sort i ens adiem fins d'aquí a una estona.
Em poso a la sortida amb els més de 13.000 participants que van venir finalment a corre la marató. Entre ells molts triatletes en les primeres fileres, rialles per treure tensió i a la vegada gent metalitzada i concentrada amb tot el que ens espera.
08:30 l'alcalde dóna la sortida i arriba l'hora de la veritat surto a corre i agafar el meu ritme de 4' el km que m'ha de portar de nou el passeig de Maria Cristina el cap de menys de3 hores. Els primers metres veig que la llebre de 3h està per davant, és un triatleta veterà amb un carretó empenyent el seu fill, espero a passar el km 1 per veure si vaig malament ell o jo, per veure si aquell ritme que m'havia marcat era l'òptim o no. Passo pel cartell, li dono el botó del rellotge i em posa 3'58", aleshores penso nano relaxat que queda molt i vas bé, ara agafa el ritme i a passar quilòmetres.
Km. 2 ja tinc la primera claca del dia amb l'Ester, els sogres i el meu conyat animant-me, fent fotos i recollint la roba que ja em sobra.
km. 5 primer parcial important de la prova i el passo tal com volia amb bones sensacions, bon temps i sense anar més ràpid. Aquí m'animo, em dóna confiança, però conscient que això que porto és una misèria però per mi una primera meta dins els 42,2 km.
km. 7 La família de nou donat-me el primer avituallament amb un gel i beguda isotònica per hidratar-me i recuperar la glucosa que vaig deixant pel camí.
km. 10 segon parcial del dia amb 40', perfecte segueixo amb el que vull, sensacions bones a les cames, m'anima la Mireia (la dona del Manzano) que em treu un somriure i m'anima per seguir il·lusionat amb el meu repte.
km. 15 després de passar per diferents monuments de la ciutat toca la primera pujada del dia el passeig de Gràcia, em dic Eloi tranquil abaixa el ritme que a la pròxima baixada recuperarem els segons perduts ja que no val la pena apretar per aguantar el ritme. El tercer parcial segueix a un bon nivell dintre l'establert i marcat, així que mol content perquè ja he passat un terç de la prova amb sensacions bones, cumplint els temps i l'Andreu que em dóna el segon avituallament personalitzat amb una nova dosi de crits d'ànim.
km. 19 la primera llebre del dia, el Siquem, m'espera per córrer amb mi 10 km, del 20 al 30, que després passaran factura. Ànims de la Mercè amb el seu megàfon, de la meva família (pares i germana) i el Siquem em passa el primer dels gels que m'haurà d'anar subministrant cada 5 km perquè les forces no s'apaguin.
km. 20 veig de lluny el Carles Tomàs , el meu company de fatigues durants els últims temps que m'ha donat forces de nou per seguir endavant i el promotor de que torni estar de nou en la Marató de la meva ciutat. Carles que sàpigues que la Marató sense tu no és igual, espero tornar a tenir-te corrent el meu costat en la següent. Respecte el ritme tot segueix perfecte marcant els parcials establerts, pulsacions una mica més altes de l'esperat però espero que no siguin indicatives de cap mal presagi.
km. 22 La segona llebre, la meva germana preferida, esperant-me amb la seva bici per acompanyar-me forces km s'afegeix a la comitiva conjuntament amb el Siquem. QUINA SORT ÉS TENIR ELS TEUS TANT A PROP QUAN ELS NECESSITES.
La primera anècota del dia ve per la caiguda a terra d'un japonès just davant meu que s'aixeca d'una revolada i segueix corrent com si no hagués passat res.
km. 25 segueixo cumplint la taula de temps que m'havia marcat i la meva 3ª llebre, el Ferran, ja m'està esperant perquè m'anima des de l'altra banda de la Diagonal.
Una mica més endavant em trobo el Cata que està esperant la seva dona que fa la seva primera marató, felicitats Cristina.
km. 30 acabo de veure la família que m'anima, em crida, m'aporta cares d'alegria i segueix amb el meu reportatge fotogràfic. Aquí em trobo el Ferran que m'acompanyarà fins a la meta, agafa la rinyonera del siquem on portem els gels de glucosa, li dono un dorsal amb una cinta de triatló perquè no li diguin res i seguim que encara falta el millor. En aquest moment segueixo amb els ritmes que jo esperava però les cames i tot el cos em diuen que avui patirem de valent per poder complir amb l'objectiu somiat durant el temps de preparació.
km. 35 aquí ja veig que la tragèdia grega està arribant dins el meu cos, sensacions de fatiga muscular en els quàdriceps i de buidor interna que fa que el ritme des del km. 32 vagi sent més lent fins arribar els 5' el km. Miro el rellotge, faig els meus càlculs i penso va aguanta aquí que tot i l'estat penós que et trobes pots baixar de les 3 hores.
km. 36 que ve que vaig passar l'any passat per l'arc de triomf saludant els pares i aquest any que els tornava a tenir allà acompanyats de l'Ester i els meus sogres arribava fos, amb les cames destrossades i sense poder dir ni fava. Que dura és la marató en aquests moments, sort que no estava sol que tenia el Ferran i ma germana animant-me, donant-me un gel, aigua i el que calgués per a veure si rebifava, però jo me'ls mirava amb una cara desencaixada, pensant que ja res podia aturar aquella devacle.
km.38 Entro a les Rambles amb públic per totes bandes animant en diferents idiomes, corredors que em van passant constantment i alguns m'animen perquè no m'acabi d'enfonsar. Per sort em trobo la Núria i el Dani, dos grans amics que durant l'últim any s'han introduït en el món del running, em donen una gran alegria ja que decideixen acompanyar-me veient que el ritme que porto és molt assequible així ja de sobte tinc 3 llebres, tot un luxe.
km. 40 L'Andreu m'espera a Ronda de Sant Pau i s'afegeix a la rua de la Marató, és a dir, que ja tinc 4 llebres que m'animen, em diuen coses per distreure la ment i fan que aquests 2 últims km siguin especials i emotius per mi.
km. 42 queden 200 metres, la segona marató a la butxaca amb un temps per sobre del que jo esperava però content d'aguantar fins el final, destrossat i trinxat a tot el cos intento apretar per baixar de les 3h2' per poder dir el Manzano que ja li he superat la seva marca a la Marató i així que no em foti més la punyeta. Aquí veig l'Ester, la meva família i tota la gentada que t'anima i et porta amb volandes cap a l'arribada. A més. li demano el Ferran que entri a la meta que em fa molta il·lusió que la creui amb mi i perquè crec que quan deixi de corre no em podré aguantar ni dret.
km 42,2 m'enrecordo de tota la gent que m'ha acompanyat durant la prova, m'ha animat i a format part de mi per aconseguir que un altre cop arribi a superar aquesta distància màgica dels 42,2 km. Realment és preciós i l'ambient és genial. L'estat físic és per llençar-me a les escombraries, el Ferran m'aguanta i riu perquè veu que faig esses ja que les cames i el cap ja no coordinen gaire.
Agraïr moltíssim el suport de la meva parella, dels meus pares , la meva germana i la meva nova família per està sempre allà en els bons i en els mals moments, com també l' Andreu, el Ferran (amb qui ens les hem vist ja de tots colors l'un amb l'altre) , el Siquem, el Carles, la Mercè, la Mireia, la Núria i el Dani per voler compartir un moment important el meu costat. Sense ells no hagués estat possible perquè el km. 35 hagués agafat el metro per anar a casa però ells m'han donat forces per seguir endavant.
La següent espero gaudir-la més i corre-la amb el Ferran i el Carles per baixar tots 3 junts de les 3 hores"-
1 comentari:
MOLT EMOCIONANT ELOI.
sempre ho he dit.
EL NIVELL DE PATIMENT ENTRENANT I COMPÉTINT ES DIRECTAMENT PROPORCIONAL A LA SATISFACCIÓ AL CREUAR LA META. NO?
Publica un comentari a l'entrada