XII Duatló d'alta muntanya de Núria.

Diumenge dia 7 d'octubre es disputava una nova edició del Duatló d'Alta Muntanya de Núria-Queralps, dos companys de la secció s'hi pressentaven a la sortida; en Ferran Barceló i en Joan F. Campos que tornava a competir després de la greu lessió a les cervicals que el va fer passar per quiròfan.

Magnifica actuació d'en Ferran que tot hi que portava poc entrenament va assolir un resultat magnífic.

Crònica d'en Ferran:

-"Havia arribat diumenge i, encara de nit, tocava preparar-se per disputar la XII edició del duatló d’alta muntanya de Núria. Pels ja iniciats només esmenta’ls-hi que feia el fred de costum en aquestes dates i en aquest lloc (que acabats de sortir del llit és molt). Això i que el dilema era el de sempre: deixar de passar fred ara o passar calor després.

Ja eren les vuit del matí quan, coincidint amb els primers raigs de sol (i mitja hora després que els eixelebrats dels challenge s’haguessin tirat a l’aigua), es donava la sortida de la prova. Aquest era el moment en què 700 bicicletes sortien de la plaça del poble de Queralbs i es dirigien per la pista que puja al coll de Fontalba en uns no despreciables 11 quilòmetres d’inacabable pujada per una pista forestal plena de pedres.

Jo no m’havia posicionat amb gaire antel·lació a la sortida, així que vaig haver d’esperar uns minuts abans de poder pedalar amb una certa llibertat. Grupets i grupets de montainbikers ocupaven la totalitat del camí obligant a fer uns considerables eslàloms a aquells que volíem avançar més ràpid. Però poquet a poquet anàvem millorant posicions fins arribar a la trenta i escaig al final del tram ciclista.

Encara no dúiem una hora de cursa i tocava enfrontar-nos amb el gran Puigmal. Per sort, aquest any, no ens esperava neu al cim. No ens hi esperava la neu però si el poc oxigen de sempre. Aquest poc oxigen que no et vol entrar els pulmons i que et diu que deixis de córrer i comencis a caminar. Aquest poc oxigen que, de bracet amb l’àcid làctic, et fa que et cremin les cames i que desitgis parar. Una cremor que no s’alleuja ni quan t’ajudes recolzant les mans a les cuixes per fer més força...

Però com que els atletes som molt cabuts, doncs amunt i més amunt fins fer cim amb 1h45’ de cursa a les cames . Ara tocava baixar fins l’Olla de Núria des d’on tiraríem altre cop a boxes fent la volta a la muntanya.

Així com en les curses que no són d’alta muntanya baixada és sinònim de descansar, aquí no. Aquí baixada era sinònim de saltar pedres,de buscar la millor traçada i de no deixar-te el turmell en una inoportuna rebrincada.

Jo vaig optar per “agafar cama” d’un home que baixava que se les pelava i vam ser a l’estany en un no-res (no sense llepar terra una vegada). Ara tocava tirar cap amunt però els meus abductors no n’estaven gaire convençuts i amenaçaven amb rampa. Amenaces que no es van complir i que, tot i que les forces ja no eren les del principi, em van permetre avançar algun que altre corredor i sortir de boxes (altre cop amb la bicicleta) en 17a posició.
Ara tocava baixar a tota velocitat esquivant les nombroses pedres del camí. Pedres que es convertien en grava en moltes de les perilloses curbes que semblaven tancar-se per moments. Jo, fent cas a la meva veueta responsable durant tota la baixada “sóc opositor, sóc opositor” , vaig tancar la tomba i vaig permetre que quatre corredors amb l’assegurança de vida firmada em superessin.

Tot i això he quedat molt content amb la 21a posició i les 3h04’ de temps (3h03’ de quan vaig passar per sota l’arc de sortida). Molt content i aconsellant a tothom que hi vingui l’any que ve. S’ha de venir aquí a gaudir dels meravellosos paisatges amb què ens obsequia aquesta vall. Uns paisatges emmarcats pel sempre idíl·lic patiment i esperit de muntanya.

by Ferran Barceló"-

Classificació:

21 Ferran Barceló (4t. grup 25-29) 3h04'03''

531 Joan-francesc Campos (61è grup 40-44) 5h06'36''