Ja tenim dos nous finishers!! El passat dissabte dia 22 d'agost es va celebrar al llac de Como a Itàlia, el COMOLAKE MAN prova en distància Ironman (3.8km/180km/42.165km).
Tres membres veterans de la secció hi eren presents: en Carles Matas que va assolir la 3a posició en la seva categoria amb un molt bon temps, en Miquel A. Simon i el Jesús L. Andreu que no va poder augmentar la seva llista de Ironmans assolits ja que va quedar fora de temps al sector de la bici llastrat per un temps a la natació massa llarg.
Crònica d'en Jesús:
-"Hola peña, bien os explico un poco como fue; en principio Miquel Angel y Carles llegaron el martes a Bellagio, que era donde al final se iba a realizar la prueba, yo llegue el miércoles.
De entrada nos cambiaron todos los circuitos que inicialmente iban a ser los del ironman. Estuvimos bastante preocupados los días anteriores ya que no veíamos por donde iba a ir todo el tema, pensar que el día antes hasta el momento del breafing todavía no sabíamos como iba a ser la natación, pero bueno como estábamos allí, al final decidimos correr, fuera como fuera y pasase lo que pasase, íbamos a correr, e intentarlo.
La natación correcta a dos vueltas y con la salida en principio a las 6 h. pero que fue a las 6:20h., eso si, hacia aire y el Lago de Como era una batidora, no se como fueron en el agua pero creo que bien ya que yo fuí todo el rato el ultimo, saliendo del aguas en 1 h. 37 min.
A continuación la bici, circuito muy bonito de dos vueltas de 90 km, pero con un desnivel acumulado de 2879 m. (os podéis imaginar como era) además hizo un calor insoportable, pero bueno es lo que tiene intentar ser finisher.
En bici con Miquel Angel me cruce en las dos vueltas, pero a Carles no lo vi, supongo que iba mucho mas adelante que nosotros, yo fui el ultimo todo el rato, y pensaba que entraría dentro del tiempo, ya quedaban 10 horas para el corte de natación más bici, pero al final por 10 minutos no me dejaron seguir, una lastima, ya que creo que habría acabado (nunca se sabe) pero el reglamento es para cumplirlo, fue una lastima por tan poco tiempo, pero es así.....
Carles muy bien, acabo en 12 horas peladas, y Miquel Angel sufrió de lo lindo, pero consiguió acabar en 14 h 14 minutos, osease que ya tenemos dos nuevos finishers, (yo me quedé en el camino), pero bueno, esto es el tri de larga distancia.
La maratón, fue durísima, no había casi nada plano y hicieron una serie de chapuzas, que si montamos algo parecido en el circuito catalán , nos cuelgan por los cojones!
En fin que los organizadores deberían de haber suspendido la prueba cuando vieron que no era posible hacerla en Lecco, decidieron seguir, y fue peor el remedio que la enfermedad, para que nos entendamos, es como si yo quiero una coca cola, me dicen que tienen coca cola, y cuando llego me dicen que de coca cola, nada, que tienen fanta, lo tomo o lo dejo.
En fin una experiencia mas, y a por la próxima.
Felicitar a los dos nuevos finishers, Carles con un tiempazo, y Miquel Angel, haciéndolo muy bien en un circuito que no daba ninguna facilidad. Ambos demostraron lo que es “la feina ben feta”.
Un saludo a todos, y nos vemos en Banyoles la semana que viene.
Jesús"-
Crònica d'en Miquel
Hola companys.
-"Com ja sabeu, tres membres de la secció (Carles Matas, Jesús Andreu i jo), junt amb un amic basc, ven decidir fer un Ironman aquest estiu per celebrar el 50 aniversari de tots nosaltres.
Ja que en Carles i jo ens estrenàvem en la distància, vam buscar un Ironman assequible, encara que no fos totalment pla. La opció va ser el COMOLAKEMAN, amb seu a Lecco, en la seva 1ª edició (arriscat, no?), amb natació en llac, circuit ciclista a una volta, amb un port inicial i la resta amb perfil ondulat suau, i una marató totalment plana. Per problemes d’organització, es va canviar la seu de la prova, desplaçant-se a Bellagio. El recorregut ciclista, desprès de varis canvis es va endurir bastant, en un circuit a dues voltes, i la marató va ser una incògnita fins el dia abans de la cursa.
Uns dies abans de la cursa, en Carles i jo vam reconèixer el circuit de bicicleta, descobrint un circuit trenca-cames, dels que no et permeten descansar ni a les baixades, i en el que sempre estàs donant pedals. Els primers 30 km eren un puja-baixa continus i bastant tècnics, amb una carretera estreta i molts revolts. Un cop passada la població de Como començava un port curt, d’uns 3-4 km, però bastant dur, i amb l’asfalt molt trinxat. A continuació continuava un altre puja-baixa, amb un bucle inclòs, fins arribar a l’altre port, una mica abans del final de la volta. Aquest port era més llarg, d’uns 8 km, una mica més suau que l’altre, però que al final també s’enfilava. Un cop coronat el port, s’enfilava una baixada molt tècnica, amb molts revolts de 180º encadenats, i amb repetjons intercalats. En total, quasi 2.900 metres de desnivell positiu.
La marató, com vam descobrir el dia abans, va ser bastant dura, amb forts repetjons (quasi 400 metres de desnivell positiu) i un recorregut tipus gimcana, per carrerons empedrats i amb esglaons, terra de graveta, i fins i tot una mena de laberint dins d’un camp de futbol. Com veieu, una prova ideal per a debutants!!!!!
L’enduriment de la cursa i un temps de tall bastant estricte, al menys per triatletes del nostre nivell (10 h per la natació i la bicicleta) va fer que molts dels que s’havien apuntat a l’Ironman (uns 150) es passessin al Half, o no es presentessin, de forma que tant sols una seixantena de triatletes vam prendre la sortida de la prova llarga.
En el meu cas, l’objectiu era acabar la prova, i si fos possible en menys de 15 hores, especialment desprès de veure el recorregut. Afortunadament ho vaig aconseguir, fent un temps final de 14h 14’ 11”. Excepte una petita crisi (sense masses conseqüències) pujant l’últim port, la resta de la cursa em vaig trobar força be, podent fer la marató sense caminar, acabant relativament sencer. En aquesta prova, el recolzament familiar va ser bàsic per poder complir l’objectiu.
En Carles va fer un meritori 3r lloc a la seva categoria, amb un temps de 12 hores pelades.
La meva experiència ha estat totalment satisfactòria, tant per el resultat assolit, com per la prova en sí. Tot i els canvis soferts i algunes mancances organitzatives, la prova hem va agradar per l’entorn on es va fer, la duresa afegida per els recorreguts, i per el bon tracte rebut per els voluntaris, especialment els de la marató, situant-se en la mateixa línia que els Half de Balaguer i el Capcir (els que els veu fer sabreu del que us parlo).
Des d’aquí vull animar a tots a provar la experiència dels triatlons de llarga distància, que conserven l’esperit dels primers triatlons, i que al cap i la fi són l’origen d’aquest esport.
Bona sort a aquells que debutin a Calella.-"
Classificacions:
32 Carles Matas 12:00:21 / 1:09:08 - 7:02:33 - 3:48:42 (3r M3)
55 Miquel A. Simon 14:14:11 / 1:26:36 - 8:22:01 - 4:25:36 (5è M3)
DNF Jesús L. Andreu (M3)
La més sincera enhorabona a tots!!!!
Tres membres veterans de la secció hi eren presents: en Carles Matas que va assolir la 3a posició en la seva categoria amb un molt bon temps, en Miquel A. Simon i el Jesús L. Andreu que no va poder augmentar la seva llista de Ironmans assolits ja que va quedar fora de temps al sector de la bici llastrat per un temps a la natació massa llarg.
Crònica d'en Jesús:-"Hola peña, bien os explico un poco como fue; en principio Miquel Angel y Carles llegaron el martes a Bellagio, que era donde al final se iba a realizar la prueba, yo llegue el miércoles.
De entrada nos cambiaron todos los circuitos que inicialmente iban a ser los del ironman. Estuvimos bastante preocupados los días anteriores ya que no veíamos por donde iba a ir todo el tema, pensar que el día antes hasta el momento del breafing todavía no sabíamos como iba a ser la natación, pero bueno como estábamos allí, al final decidimos correr, fuera como fuera y pasase lo que pasase, íbamos a correr, e intentarlo.
La natación correcta a dos vueltas y con la salida en principio a las 6 h. pero que fue a las 6:20h., eso si, hacia aire y el Lago de Como era una batidora, no se como fueron en el agua pero creo que bien ya que yo fuí todo el rato el ultimo, saliendo del aguas en 1 h. 37 min.
A continuación la bici, circuito muy bonito de dos vueltas de 90 km, pero con un desnivel acumulado de 2879 m. (os podéis imaginar como era) además hizo un calor insoportable, pero bueno es lo que tiene intentar ser finisher.
En bici con Miquel Angel me cruce en las dos vueltas, pero a Carles no lo vi, supongo que iba mucho mas adelante que nosotros, yo fui el ultimo todo el rato, y pensaba que entraría dentro del tiempo, ya quedaban 10 horas para el corte de natación más bici, pero al final por 10 minutos no me dejaron seguir, una lastima, ya que creo que habría acabado (nunca se sabe) pero el reglamento es para cumplirlo, fue una lastima por tan poco tiempo, pero es así.....
Carles muy bien, acabo en 12 horas peladas, y Miquel Angel sufrió de lo lindo, pero consiguió acabar en 14 h 14 minutos, osease que ya tenemos dos nuevos finishers, (yo me quedé en el camino), pero bueno, esto es el tri de larga distancia.
La maratón, fue durísima, no había casi nada plano y hicieron una serie de chapuzas, que si montamos algo parecido en el circuito catalán , nos cuelgan por los cojones!
En fin que los organizadores deberían de haber suspendido la prueba cuando vieron que no era posible hacerla en Lecco, decidieron seguir, y fue peor el remedio que la enfermedad, para que nos entendamos, es como si yo quiero una coca cola, me dicen que tienen coca cola, y cuando llego me dicen que de coca cola, nada, que tienen fanta, lo tomo o lo dejo.
En fin una experiencia mas, y a por la próxima.
Felicitar a los dos nuevos finishers, Carles con un tiempazo, y Miquel Angel, haciéndolo muy bien en un circuito que no daba ninguna facilidad. Ambos demostraron lo que es “la feina ben feta”.
Un saludo a todos, y nos vemos en Banyoles la semana que viene.
Jesús"-
Crònica d'en Miquel
Hola companys.
-"Com ja sabeu, tres membres de la secció (Carles Matas, Jesús Andreu i jo), junt amb un amic basc, ven decidir fer un Ironman aquest estiu per celebrar el 50 aniversari de tots nosaltres.
Ja que en Carles i jo ens estrenàvem en la distància, vam buscar un Ironman assequible, encara que no fos totalment pla. La opció va ser el COMOLAKEMAN, amb seu a Lecco, en la seva 1ª edició (arriscat, no?), amb natació en llac, circuit ciclista a una volta, amb un port inicial i la resta amb perfil ondulat suau, i una marató totalment plana. Per problemes d’organització, es va canviar la seu de la prova, desplaçant-se a Bellagio. El recorregut ciclista, desprès de varis canvis es va endurir bastant, en un circuit a dues voltes, i la marató va ser una incògnita fins el dia abans de la cursa.
Uns dies abans de la cursa, en Carles i jo vam reconèixer el circuit de bicicleta, descobrint un circuit trenca-cames, dels que no et permeten descansar ni a les baixades, i en el que sempre estàs donant pedals. Els primers 30 km eren un puja-baixa continus i bastant tècnics, amb una carretera estreta i molts revolts. Un cop passada la població de Como començava un port curt, d’uns 3-4 km, però bastant dur, i amb l’asfalt molt trinxat. A continuació continuava un altre puja-baixa, amb un bucle inclòs, fins arribar a l’altre port, una mica abans del final de la volta. Aquest port era més llarg, d’uns 8 km, una mica més suau que l’altre, però que al final també s’enfilava. Un cop coronat el port, s’enfilava una baixada molt tècnica, amb molts revolts de 180º encadenats, i amb repetjons intercalats. En total, quasi 2.900 metres de desnivell positiu.
La marató, com vam descobrir el dia abans, va ser bastant dura, amb forts repetjons (quasi 400 metres de desnivell positiu) i un recorregut tipus gimcana, per carrerons empedrats i amb esglaons, terra de graveta, i fins i tot una mena de laberint dins d’un camp de futbol. Com veieu, una prova ideal per a debutants!!!!!
L’enduriment de la cursa i un temps de tall bastant estricte, al menys per triatletes del nostre nivell (10 h per la natació i la bicicleta) va fer que molts dels que s’havien apuntat a l’Ironman (uns 150) es passessin al Half, o no es presentessin, de forma que tant sols una seixantena de triatletes vam prendre la sortida de la prova llarga.
En el meu cas, l’objectiu era acabar la prova, i si fos possible en menys de 15 hores, especialment desprès de veure el recorregut. Afortunadament ho vaig aconseguir, fent un temps final de 14h 14’ 11”. Excepte una petita crisi (sense masses conseqüències) pujant l’últim port, la resta de la cursa em vaig trobar força be, podent fer la marató sense caminar, acabant relativament sencer. En aquesta prova, el recolzament familiar va ser bàsic per poder complir l’objectiu.
En Carles va fer un meritori 3r lloc a la seva categoria, amb un temps de 12 hores pelades.
La meva experiència ha estat totalment satisfactòria, tant per el resultat assolit, com per la prova en sí. Tot i els canvis soferts i algunes mancances organitzatives, la prova hem va agradar per l’entorn on es va fer, la duresa afegida per els recorreguts, i per el bon tracte rebut per els voluntaris, especialment els de la marató, situant-se en la mateixa línia que els Half de Balaguer i el Capcir (els que els veu fer sabreu del que us parlo).
Des d’aquí vull animar a tots a provar la experiència dels triatlons de llarga distància, que conserven l’esperit dels primers triatlons, i que al cap i la fi són l’origen d’aquest esport.
Bona sort a aquells que debutin a Calella.-"
Classificacions:
32 Carles Matas 12:00:21 / 1:09:08 - 7:02:33 - 3:48:42 (3r M3)
55 Miquel A. Simon 14:14:11 / 1:26:36 - 8:22:01 - 4:25:36 (5è M3)
DNF Jesús L. Andreu (M3)
La més sincera enhorabona a tots!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada